Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

A Poesía Galega do Século XX: Celso Emilio Ferreiro e Xosé Luís Méndez Ferrín

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,58 KB

A Poesía Galega do Século XX: Figuras Clave e Renovación

Celso Emilio Ferreiro: A Voz da Poesía Social

Celso Emilio Ferreiro é considerado o máximo representante en Galicia da poesía social. Rematada a guerra, instálase en Pontevedra, onde dirixe a colección de poesía Benito Soto.

O Soño Sulagado e a Escola da Tebra

A súa primeira obra é O soño sulagado. Nesta obra aparece unha voz persoal que ten en común coa chamada Escola da Tebra certos aspectos temáticos: intimismo, desacougo, extravío existencial, pero tamén alusións ao amor á súa nai e á súa muller, Moraima.

Longa Noite de Pedra: Símbolo da Ditadura

A publicación de Longa noite de pedra supuxo un grande acontecemento na poesía galega do século XX pola resonancia... Continuar leyendo "A Poesía Galega do Século XX: Celso Emilio Ferreiro e Xosé Luís Méndez Ferrín" »

Renaixement i Teatre Isabelí: Anàlisi i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

El Renaixement: Context Històric i Cultural

Factors Polítics i Socials

  • Debilitament del feudalisme, enfortiment del poder reial.
  • Creació dels estats moderns.
  • Creixement de les ciutats i consolidació de la burgesia.

Factors Culturals i Religiosos

  • Desenvolupament de la ciència: Copèrnic i Galileu.
  • Impremta de Gutenberg.
  • Studias humanitatis.
  • Reforma protestant amb Erasme i Luter.

Arts i Descobriments

  • Equilibri, harmonia, claredat, idealització en les arts.
  • Descobriment d'Amèrica i exploracions.

L'Humanisme: Principis i Literatura

Principis de l'Humanisme

  • Del teocentrisme a l'antropocentrisme.
  • Recuperació dels textos clàssics.
  • Dignificació de les llengües vulgars.
  • Petrarca i Boccaccio com a referents.

Literatura Renaixentista

  • Influència dels gèneres
... Continuar leyendo "Renaixement i Teatre Isabelí: Anàlisi i Característiques" »

Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70


Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,49 KB

La poesia modernista

La poesia modernista va sorgir amb la voluntat de rebutjar la poesia del segle XIX, com els Jocs Florals, i els autors modernistes van optar per rebutjar els formalismes artificiosos, defensant una aproximació a la llengua del carrer que reflectís autenticitat lingüística. Malgrat que el simbolisme poètic europeu va tenir poc impacte a Catalunya, autors com Adrià Gual i Joaquim Ruyra van formar part d'aquest moviment. D'altra banda, la poesia vitalista va defensar l'afirmació del tot i la regeneració de la societat, amb Joan Maragall (1860-1911) com a seu màxim representant.

Joan Maragall: Vida i Obra

La biografia de Joan Maragall revela un individu nascut a Barcelona entre 1860 i 1911, al final del Modernisme. Fill... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

Evolución e Identidade: A Literatura Galega Contemporánea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,82 KB

O futuro da lingua galega

O galego leva séculos sufrindo a presión do castelán e, co paso do tempo, xeráronse moitos prexuízos que lle asociaban atraso ou falta de educación. Hoxe, a situación podería ir por dous camiños:

  • Substitución lingüística: na que cada vez máis xente nova usa o castelán e o galego perde espazos na vida diaria.
  • Normalización lingüística: que busca recuperar o uso do galego na escola, nos medios, na cultura e na vida cotiá, facendo que a xente nova fale con confianza.

É fundamental apostar por esta segunda opción, porque garante a nosa identidade, reforza a diversidade cultural e dá valor á nosa lingua.

1. Nova Narrativa Galega

Este texto pertence á Nova Narrativa Galega, movemento literario que aparece... Continuar leyendo "Evolución e Identidade: A Literatura Galega Contemporánea" »

Variedades Dialectais do Galego: Trazos por Bloques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,28 KB

Na comunidade galega podemos diferenciar tres grandes bloques dialectais que corresponden ao bloque occidental, central e oriental. Nestes tres bloques o galego presenta diferentes trazos, tanto fonéticos como morfolóxicos, como poden ser a gheada (pronuncia do fonema oclusivo velar sonoro [g] como aspirado [gh]), o seseo (pronuncia do fonema fricativo interdental xordo [θ] como alveolar [s]), a alternancia nos pronomes tónicos de 2ª e 3ª persoa de singular, a realización do ditongo ‘oi', certas formas do pretérito perfecto e cambios de conxugación nos verbos, ou distintas variantes para os morfemas de xénero (masculino e feminino).

Bloque Occidental

Os trazos fonéticos que distinguen o bloque occidental son o seseo, que pode ser... Continuar leyendo "Variedades Dialectais do Galego: Trazos por Bloques" »

As Reformas Fundamentais da Segunda República Española

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,87 KB

A Reforma do Exército

A República atopou un exército cunha historia repleta de intervencións na política, que ocupaba un lugar privilexiado dentro do Estado e da sociedade, que carecía de armamento moderno e tiña un exceso de oficiais, moitos máis dos necesarios: 21.000 xefes e oficiais fronte a 118.000 homes de tropa.

Manuel Azaña impulsou persoalmente (a coñecida como Lei Azaña) unha reforma no exército que pretendía crear un exército profesional e democrático. Para iso, cría que era necesario reducir os efectivos militares e acabar co excesivo número de oficialidade. Azaña tamén se propoñía poñer fin ao foro especial dos militares e asegurar a súa obediencia ao poder civil, rematando coa tradicional intervención do... Continuar leyendo "As Reformas Fundamentais da Segunda República Española" »

Dialectes Catalans, Llenguatge Especialitzat i Diccionaris: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

Blocs Dialectals del Català

Els dialectes catalans es classifiquen en dos blocs principals:

  • Constitutius: Dialectes catalans que s'han format per evolució del llatí.
  • Conseqüents: Apareixen com a conseqüència de l'arribada del català a nous territoris per l'expansió efectuada entre els segles XII i XIV.

Diferències entre Català Oriental i Occidental

Català Occidental

  • Fonètica:
    1. Neutralització de a/e àtones en [ə] (vocal neutra).
    2. Neutralització de o/u àtones en [u].
    3. Evolució de la e tancada llatina en [ɛ] (e oberta).
    4. Articulació sense [j] del so [ʃ] (so 'ix' o 'sh') en posició intervocàlica o al final de mot.
  • Morfologia:
    1. Desinència -o, -i i desinència zero de la 1a persona del present d'indicatiu.
    2. Plural d'antics esdrúixols en -s.
... Continuar leyendo "Dialectes Catalans, Llenguatge Especialitzat i Diccionaris: Guia Completa" »

El Realisme i el Naturalisme a Catalunya: Narcís Oller i Guimerà

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,81 KB

El Realisme

Moviment literari que s’inicia a la meitat del segle XIX a França. Els autors busquen fer una representació objectiva de la realitat, oposant-se directament al romanticisme.

  • Narrativa: Narracions versemblants explicades amb gran detall.
  • Narrador: Generalment en 3a persona i sovint omniscient.
  • Descripció: Element fonamental per caracteritzar l'entorn.
  • Personatges: Molt complets, amb anàlisi profunda de la psicologia, idees i sentiments.
  • Temàtica: Anàlisi de la burgesia.

Naturalisme

És una evolució del realisme que incorpora la part més fosca de l’ésser humà. A França, Émile Zola n'és el màxim exponent.

  • Doctrina: Determinista; l'ésser humà està condicionat per l'herència biològica i el medi social (influència del darwinisme)
... Continuar leyendo "El Realisme i el Naturalisme a Catalunya: Narcís Oller i Guimerà" »

Análisis del Pensamiento Filosófico de Aristóteles

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 11,56 KB

ARISTÓTELES (384-322 a. C.)

Vida y Obras

Aristóteles nació en Estagira, una pequeña ciudad de Macedonia. Su padre, Nicómaco, era médico del rey de Macedonia, lo que explica sus relaciones con la corte. A los 18 años, Aristóteles viajó a Atenas para estudiar en la Academia platónica, donde permaneció durante 20 años. En esta primera época, aceptó la doctrina platónica, incluyendo las teorías de la reminiscencia, la preexistencia del alma y la teoría de las Ideas.

Tras la muerte de Platón, Aristóteles abandonó la Academia y emprendió una larga travesía. Durante este período, fue preceptor de Alejandro Magno durante tres años. Comenzó a discrepar de algunas de las principales doctrinas de la Academia, especialmente de la... Continuar leyendo "Análisis del Pensamiento Filosófico de Aristóteles" »