Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

La poesia modernista

La poesia modernista va sorgir amb la voluntat de rebutjar la poesia del segle XIX, com els Jocs Florals, i els autors modernistes van optar per rebutjar els formalismes artificiosos, defensant una aproximació a la llengua del carrer que reflectís autenticitat lingüística. Malgrat que el simbolisme poètic europeu va tenir poc impacte a Catalunya, autors com Adrià Gual i Joaquim Ruyra van formar part d'aquest moviment. D'altra banda, la poesia vitalista va defensar l'afirmació del tot i la regeneració de la societat, amb Joan Maragall (1860-1911) com a seu màxim representant.

Joan Maragall: Vida i Obra

La biografia de Joan Maragall revela un individu nascut a Barcelona entre 1860 i 1911, al final del Modernisme. Fill... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

O futuro da lingua galega

O galego leva séculos sufrindo a presión do castelán e, co paso do tempo, xeráronse moitos prexuízos que lle asociaban atraso ou falta de educación. Hoxe, a situación podería ir por dous camiños:

• Substitución lingüística: na que cada vez máis xente nova usa o castelán e o galego perde espazos na vida diaria.
• Normalización lingüística: que busca recuperar o uso do galego na escola, nos medios, na cultura e na vida cotiá, facendo que a xente nova fale con confianza.

É fundamental apostar por esta segunda opción, porque garante a nosa identidade, reforza a diversidade cultural e dá valor á nosa lingua.

1. Nova Narrativa Galega

Este texto pertence á Nova Narrativa Galega, movemento literario que aparece... Continuar leyendo "Evolución e Identidade: A Literatura Galega Contemporánea" »

Na comunidade galega podemos diferenciar tres grandes bloques dialectais que corresponden ao bloque occidental, central e oriental. Nestes tres bloques o galego presenta diferentes trazos, tanto fonéticos como morfolóxicos, como poden ser a gheada (pronuncia do fonema oclusivo velar sonoro [g] como aspirado [gh]), o seseo (pronuncia do fonema fricativo interdental xordo [θ] como alveolar [s]), a alternancia nos pronomes tónicos de 2ª e 3ª persoa de singular, a realización do ditongo ‘oi', certas formas do pretérito perfecto e cambios de conxugación nos verbos, ou distintas variantes para os morfemas de xénero (masculino e feminino).

Bloque Occidental

Os trazos fonéticos que distinguen o bloque occidental son o seseo, que pode ser... Continuar leyendo "Variedades Dialectais do Galego: Trazos por Bloques" »

A Reforma do Exército

A República atopou un exército cunha historia repleta de intervencións na política, que ocupaba un lugar privilexiado dentro do Estado e da sociedade, que carecía de armamento moderno e tiña un exceso de oficiais, moitos máis dos necesarios: 21.000 xefes e oficiais fronte a 118.000 homes de tropa.

Manuel Azaña impulsou persoalmente (a coñecida como Lei Azaña) unha reforma no exército que pretendía crear un exército profesional e democrático. Para iso, cría que era necesario reducir os efectivos militares e acabar co excesivo número de oficialidade. Azaña tamén se propoñía poñer fin ao foro especial dos militares e asegurar a súa obediencia ao poder civil, rematando coa tradicional intervención do... Continuar leyendo "As Reformas Fundamentais da Segunda República Española" »

Blocs Dialectals del Català

Els dialectes catalans es classifiquen en dos blocs principals:

• Constitutius: Dialectes catalans que s'han format per evolució del llatí.
• Conseqüents: Apareixen com a conseqüència de l'arribada del català a nous territoris per l'expansió efectuada entre els segles XII i XIV.

Diferències entre Català Oriental i Occidental

Català Occidental

• Fonètica:
  1. Neutralització de a/e àtones en [ə] (vocal neutra).
  2. Neutralització de o/u àtones en [u].
  3. Evolució de la e tancada llatina en [ɛ] (e oberta).
  4. Articulació sense [j] del so [ʃ] (so 'ix' o 'sh') en posició intervocàlica o al final de mot.
• Morfologia:
  1. Desinència -o, -i i desinència zero de la 1a persona del present d'indicatiu.
  2. Plural d'antics esdrúixols en -s.

El Realisme

Moviment literari que s’inicia a la meitat del segle XIX a França. Els autors busquen fer una representació objectiva de la realitat, oposant-se directament al romanticisme.

• Narrativa: Narracions versemblants explicades amb gran detall.
• Narrador: Generalment en 3a persona i sovint omniscient.
• Descripció: Element fonamental per caracteritzar l'entorn.
• Personatges: Molt complets, amb anàlisi profunda de la psicologia, idees i sentiments.
• Temàtica: Anàlisi de la burgesia.

Naturalisme

És una evolució del realisme que incorpora la part més fosca de l’ésser humà. A França, Émile Zola n'és el màxim exponent.

• Doctrina: Determinista; l'ésser humà està condicionat per l'herència biològica i el medi social (influència del darwinisme)

ARISTÓTELES (384-322 a. C.)

Vida y Obras

Aristóteles nació en Estagira, una pequeña ciudad de Macedonia. Su padre, Nicómaco, era médico del rey de Macedonia, lo que explica sus relaciones con la corte. A los 18 años, Aristóteles viajó a Atenas para estudiar en la Academia platónica, donde permaneció durante 20 años. En esta primera época, aceptó la doctrina platónica, incluyendo las teorías de la reminiscencia, la preexistencia del alma y la teoría de las Ideas.

Tras la muerte de Platón, Aristóteles abandonó la Academia y emprendió una larga travesía. Durante este período, fue preceptor de Alejandro Magno durante tres años. Comenzó a discrepar de algunas de las principales doctrinas de la Academia, especialmente de la... Continuar leyendo "Análisis del Pensamiento Filosófico de Aristóteles" »

La Renaixença i el Romanticisme

La Renaixença és un moviment cultural i literari del segle XIX que busca recuperar, dignificar i restablir la llengua i la literatura catalanes al mateix nivell que qualsevol altra literatura europea, superant segles de diglòssia. S’inicia formalment el 1833 amb la publicació de «La Pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i es caracteritza per la dignificació de la llengua, el retorn als clàssics medievals, l’interès històric i nacional, la recuperació de la cultura popular i la institucionalització amb els Jocs Florals.

El Romanticisme és un moviment d’arrel nacionalista nascut a Anglaterra i Alemanya que s’estén per Europa als segles XVIII i XIX, amb predomini del sentiment sobre la raó,... Continuar leyendo "Moviments literaris catalans: De la Renaixença al Modernisme" »

Obres Clau de la Literatura Catalana

La Pàtria (Bonaventura Carles Aribau): Romanticisme i Renaixença

Ens parla de l'enyorança de la pàtria i de l'amor per la cultura i la llengua catalana. Destaca la bellesa de la seva terra i expressa el sentiment que cada vegada la veu més lluny. És un poema característic del romanticisme i la Renaixença, ja que ens parla de conceptes com la nostàlgia, el nacionalisme (defensa la seva cultura i llengua), l'evasió (es refugia dels records del passat per escapar de la realitat) i la natura (fa descripcions del paisatge).

Excèlsior (Joan Maragall): Modernisme

Busca constantment la superació i la llibertat espiritual. El poema representa una idea del vitalisme, que és una característica del Modernisme.... Continuar leyendo "Guia de Moviments Literaris i Obres Clau de la Literatura Catalana" »