Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Quim Monzó es considerat un autor actual, ja que quan va començar a escriure ja havia viscut els últims anys del franquisme i, per tant, no es veu reflectit a les seues obres. A més, no es va veure perjudicat per la censura, ni l’emmudiment, ja que al final de la postguerra, amb la mort de Franco, van sorgir noves editorials (com Bromera), nous premis literaris (com Ciutat d’Alzira) i la LUEV (1983).

Pel que fa a la seua biografia, Quim Monzó va nàixer a Barcelona en 1952. Va exercir moltes professions relacionades amb l’escriptura i la literatura, entre elles corresponsal de guerra, columnista i traductor, però sobre tot destaca per la seua faceta de narrador. Ha col·laborat en programes de Catalunya Radio i TV3, i actualment

8. - PROSAGINTZA LITERARIOAREN LEHEN URRATSAK

1. Zeintzuk dira Txomin Aguirrek utzi zizkigun nobelak.
   Zein euskalkitan eman zituen? Auñamendiko lorea, kresala eta Garoa dira Txomin Agirrek utzi zizkigun nobelak. Lehenengo biak bizkaieraz idatzita daude eta hirugarrena, gipuzkeraz.

2. Zein da Garoa nobelaren gai nagusia? Nolako eredua ematen du? 

Gai nagusiak euskaltzaletasuna eta kristatutasuna dira. Eredu berri bat ematen du, eliz liburuetatik kanpora euskarak ez zuen ordura arte prosaz horrelako oparotasun eta edertasunik ezagutu.

3. Zein da Mundakako idazlea mende bien zubian? Nolako liburuak idatzi zituen? Jose Manuel Etxeita da idazle mundakarra. Bi liburu idatzi zituen: Josetxo eta Jaioterri maitia. Biak bizkaieraz idatzita daude, erraz samarrak,

En quin context històric i cultural se situa Llibre de meravelles?

La seua publicació es situa als anys setanta, finals de la repressió franquista, i relaxació de la censura cap a llibertats com la llengua, i per tant major llibertat artística a qualsevol nivell. És una època de regeneració i esplendor amb nombrosos referents literaris, i marcada per les avantguardes, com és propi d’aquest període de postguerra.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor i digues algunes característiques de l'etapa en què s'inclou.

Va ser escrita als anys cinquanta, primera etapa de l’autor marcada per la censura. Tanmateix, es publica a 1971, època del “boom estellesià”, on l’autor guanya importància, i les seues obres presenten... Continuar leyendo "Context històric i cultural de Llibre de meravelles" »

LAUAXETA

Laukizen, Bizkaian, jaio zen Estepan Urkiaga “Lauaxeta” (1905-1937). Umea zela, Mungiara joan zen bizitzera familiarekin. Ikasketak Durangon eta Loiolan egin zituen jesuitetan. 1928an Bilbora jo zuen Orixerekin batera EUZKADI egunkariko

Asko idatzi zuen prosaz, Azalpenak 1931-1935 (1982) izeneko liburuan lagin batzuk bildu zituen Jon Kortazarrek. Baina literatura arloan olerkigintzari esker egin zen ezagun. Lehen Olerti Eguneko zilarrezko abarra irabazi eta laster kaleratu zioten poema bilduma: Bide barrijak (1931), bertan Europatik zetozen azkenengo modu eta modak etxeratzen saiatu zen. Bigarrena, aldiz, handik lau urtera: Arrats Beran (1935), iturri herritarragoak erabili zituen eta  memento horretako kezka eta amets politikoak... Continuar leyendo "Zergatik sortu zen AEB" »

Humanisme a Itàlia

Moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta de la crisi social i religiosa del pensament medieval (antropocentrisme).

Bernat Metge (1346-1413)

Ingressa com a funcionari de la cancelleria reial, va ascendir fins al càrrec de secretari reial, el més important de la cort. Va ser destituit i empresonat i va aprofitar per escriure la seva obra més transcendent: LO SOMNI. Més tard, va ser rehabilitat com a secretari fent tasques de confiança pel rei. Els seus textos reflectien la nova actitud humanista, la tradició grecollatina i desafiaven la veritat del cristianisme. LO SOMNI: escrita en 1a persona, objectiu de legitimar la posició de l'autor, primera manifestació de prosa humanística a... Continuar leyendo "Humanisme a Itàlia i la seva influència a la península ibèrica" »

Crònica de Jaume I.

És la primera de les “quatre grans cròniques”. 

Sembla que la va redactar entre el 1240 i el 1274 (s.XIII), però la versió que se’n conserva prové d’uns manuscrits del 1343 i del 1380 (s.XIV).

Jaume I la va inspirar i la va dictar a alguns homes de lletres, que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.

Fets que narra:

Els fets més importants de la vida del monarca explicats per ell mateix, des del seu naixement (1207) fins a la mort (1276), amb antecedents dels regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic.

 Hi ha moments en què la crònica es converteix en una confessió i el mateix rei explica situacions molt personals. Libre dels feyts o crònica de Jaume I Fets que narra 

 Els

/j/ fonema alofono gehien edo ahoskera ezberdin gehien dituen kontsonantea da. Azter ditzagun banan-banan ahoskerak:

1.- Gipuzkoako alofono edo ahoskera : "j" /x/. Ahoskera hau XVII. mendean gazteleraren eraginez zabaldu zen Gipuzkoan. Adibidez, joan, jakin, jan ...

2.- Nafarreraz, lapurteraz, behe nafarreraz eta bizkaieraz berba egiten den herri askotako ahoskera edo alofonoa da "y" soinua, /y/ fonetikan. Euskaltzaindiaren ustez, jatorrena eta zabalduena da, euskara batuaz ari garenean gomendatzen dena. Diakronikoki aztertuz gero, honako bilakaera hau izan omen zuen:

* e-akin > *i-akin > yakin.

3.- Zubererazko ahoskera /ž/: jin (Z), jinko (Z). Frantsesaren /ž/ soinuaren parekoa omen da, frantsesez Gillete eta Gironde ahoskatzen denean,... Continuar leyendo "Euskal fonemak: /j/ eta /h/ fonemak" »

L'amor Cortès

→ S.XI, significa amor pur i s'expressa d'una manera cortesana i cavalleresca

→ Idealització de la dama: el trobador canta a una dama, normalment casada i amb les millors qualitats.

→ Personatges: ens trobem amb un amor adúlter, i els personatges que apareixen són:

• gifós: el marit
• trobador: l'amant
• midons: la dama
• poder legislatiu: espia de la dama

→ Sofriment: el seu objectiu el porta al sofriment i al dolor, fins i tot a la mort (si no és correspost), però també a la joia més completa (si la dama el correspon).

→ Actitud de vassallatge: l’actitud del trobador sobre la dama és de súplica, està disposat a fer el que calgui per a aconseguir-la, però també a la joia més completa (si la dama el correspon).

Estils

6. Etapes del moviment modernista

El Modernismeviuràduesgransetapes: 1a ETAPA: 1892-1900. Ésl'etapamés combativa del moviment, en la qualelsmodernistesaniranrebent i assumint les novetats que s'estanproduint a Europa en totselsàmbits. En aquesta primera etapa tindrà un papermoltimportant la revista L'Avenç, que es convertirà en la plataforma delsjovesintel·lectualsmodernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de la revista i delsintel·lectuals que hi col·laborenésrecollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per aixòserà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.  2a ETAPA. 1900-1911. Mentre que la primera... Continuar leyendo "Modernisme català característiques" »