Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Glosario de termos históricos

CONVERSO

Persoa que acepta unha crenza relixiosa ou unha ideoloxía diferente á que profesaba anteriormente. Na España dos séculos XVI e XVII aplicábase especialmente aos musulmáns e xudeus que se convertían ao cristianismo, ben por convicción, ben para evitar persecucións. O aumento do número de conversos agravou o odio popular contra estes novos cristiáns, acusados de manter en segredo a súa fe (xudaizantes, mouriscos). Moitos deles foron vítimas do tribunal da Inquisición.

GRANDE ARMADA

Gran flota armada por Felipe II en 1588 para invadir e conquistar Inglaterra e destronar á raíña protestante Isabel I. Partiu do porto de Lisboa, recalou na Coruña e arribou ao Canal da Mancha, onde debía unirse

O galego de 1936 a 1975: características, contexto e situación sociolingüística

Durante o século XX, consolidouse o proceso de normalización do galego, accedendo a novos ámbitos como o ensaio, os actos públicos e o discurso político. Con todo, este avance cara ao recoñecemento oficial produciuse, asemade, cun descenso no seu uso como medio de comunicación social.

O impacto da Guerra Civil e a resistencia no exilio

A Guerra Civil tivo consecuencias negativas para a lingua e a cultura galega, dando por finalizado o proceso normalizador iniciado co Rexurdimento. O castelán converteuse no único vehículo de comunicación real e oficial para a Igrexa e a Administración, a pesar de que o galego seguía sendo o idioma máis falado en Galicia.... Continuar leyendo "Evolución y Contexto del Gallego entre 1936 y 1975" »

Dialectes del Català: Característiques i Identificació

El català, com moltes llengües, presenta una rica varietat dialectal. A continuació, es detallen les característiques principals i trucs per identificar els dialectes més destacats, agrupats en els blocs occidental i oriental.

1. Valencià (Bloc Occidental)

Característiques:

• Pronoms forts: mos, vos, li, li ho
• Demostratius: este, eixe, aquell
• Lèxic: xiquet, cotxe, hui, espill
• Passat simple: parlà, menjà (en comptes de va parlar)
• Formes verbals: cantes, balles (mantenen la -s final)
• No hi ha vocal neutra /ə/ → totes les vocals es pronuncien clares.

Trucs per identificar-lo:

• Apareixen paraules com hui, xiquet, este, li ho diu, parlà → és valencià.

2. Nord-occidental (Bloc Occidental)

Definició i estructura del Llibre de meravelles

Com es pot definir aquest poemari? Quan va ser escrit? A continuació s'analitza l'estructura general de l'obra i les diferències temàtiques entre les seues tres parts.

Escrit aproximadament entre 1956 i 1958, va ser finalment publicat l'any 1971. La composició d'aquest poemari es divideix en tres parts:

• La primera part: titulada «Teoria i pràctica de la flor natural», està formada per poemes amb diversitat de formes mètriques. En aquesta part, el poeta reflexiona sobre la poesia i la condició humana.
• La segona part: es tracta d'un relat de la realitat quotidiana de la postguerra a València, on trobem l'evocació d'un passat feliç a partir d'un present gris, però també l'amor i el sexe

Joan Roís de Corella i l'Humanisme

Característiques de l'humanisme a casa nostra

Es van fer traduccions d'autors clàssics i italians més prompte que a altres parts d'Europa.

L'estil es caracteritza per:

• La proliferació de llatinismes lèxics.
• Llargs períodes sintàctics.
• Ús indiscriminat de l'hipèrbaton.

L'antropocentrisme es limita a la coneixença d'un mateix i l'escepticisme (com s'observa a Lo somni).

Joan Roís de Corella: L'últim gran escriptor

És considerat l'últim gran escriptor del Segle d'Or (final del segle XV). Nascut a Gandia, pertany a la mateixa noblesa que Ausiàs March, però amb una vida diferent.

Les seues passions són l'amor —un amor desenganyat— i la literatura, en la qual s'inspiren Isabel de Villena i Joanot Martorell.... Continuar leyendo "Joan Roís de Corella i l'Humanisme: Vida i Obra" »

Curial e Güelfa (Segle XV)

És una de les grans obres de la novel·la cavalleresca catalana. L'autor és anònim, tot i que estudis recents plantegen la hipòtesi que podria ser Enyego d'Ávalos. L'obra destaca per una marcada dualitat entre elements del passat i del present:

Característiques medievals

• Es fonamenta en la relació feudal i de l'amor trobadoresc entre Curial i Güelfa.
• Apareixen uns vells envejosos que assumeixen clarament el rol dels lausengiers (els personatges de la lírica trobadoresca que delaten els amants).

Característiques modernes

• Ús constant d'al·legories complexes.
• Evolució i ascensió de classe social per part del protagonista, Curial.
• Presència d'humor, ironia i una clara sensualitat en les relacions.
• Realisme històric

1. Context Històric i Cultural de l'Escriptura

1.1 Dictadura de Franco i Resistència Cultural

L'escriptura d'obres com El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés (VAE) se situa durant la dictadura de Franco al País Valencià. Aquest període es caracteritzà per una forta repressió cultural, però també pel sorgiment de moviments literaris de resistència. Poetes com Xavier Casp i autors associats a l'editorial Torre van lluitar per expressar-se malgrat les dificultats. La literatura es va convertir en una forma de protesta i preservació de la identitat cultural.

1.2 Transició a la Democràcia i Nou Nacionalisme Valencià

L'escriptura d'obres com El verí del teatre de Rodolf Sirera coincideix amb la transició a la democràcia.... Continuar leyendo "Anàlisi del context i evolució del teatre català: De la postguerra a l'actualitat" »

A Situación da Muller no Século XX en España: Un Percorrido Histórico

A condición feminina no século XX en España experimentou unha lenta evolución debido á persistente discriminación legal. Ao contraer matrimonio, as mulleres perdían moitos dereitos, pasando a depender totalmente do marido. O Código Civil obrigaba a muller a obedecer o cónxuxe, e a desobediencia era castigada con prisión. A separación só se permitía en casos graves, e a muller non podía volver casar. A lei penal, que trataba as mulleres igual ca os homes en delitos, xeraba contradicións, xa que, malia seren consideradas inferiores na lei civil, recibían as mesmas penas polos mesmos delitos.

Avances na Educación Feminina

A educación feminina tamén avanzou... Continuar leyendo "A Traxectoria da Muller en España: Dereitos e Desafíos no Século XX" »

1. Les famílies lingüístiques

1.1. La família indoeuropea

Les diferents llengües s'agrupen en famílies lingüístiques. S'estudien les llengües relacionades amb un avantpassat comú, la llengua de la qual provenen. La família indoeuropea és molt nombrosa i es divideix en diversos grups de llengües.

• Llengües romàniques: català, castellà, francès, occità, galaicoportuguès, italià, romanès, sard i retoromànic
• Llengües germàniques: anglès, alemany, danès, neerlandès, suec, islandès
• Llengües eslaves: rus, serbocroat, ucraïnès, txec, eslovac, polonès
• Llengües cèltiques: bretó, gal·lès, gaèlic
• Llengües indoiràniques: hindi, urdú, bengali, persa
• Altres llengües: albanès, armeni, grec

Una família lingüística es pot... Continuar leyendo "El Català: Història, Evolució i Reptes de la Llengua" »

A finales del Imperio Romano, el teatro era un espectáculo grosero y sin interés. Tras la caída del Imperio, se le pierde el rastro.

El cristianismo se impone como religión y se inicia una lucha contra otras religiones, costumbres, arte y cultura paganas. Se vuelve a los comienzos del arte escénico por la necesidad del cristianismo de difundir sus ritos y doctrinas. También revive el teatro profano gracias a:

• La imitación de Plauto y Terencio en las escuelas.
• La declamación y dramatización de los juglares.
• La tendencia de los autores religiosos a buscar relajación en la composición de obras divertidas.

Ambas manifestaciones aparecen alrededor del siglo X y muestran evidencias escritas desde el siglo XII.

La necesidad de explicar los misterios... Continuar leyendo "El Teatro en la Edad Media: Evolución, Representaciones y Espacios Escénicos" »