Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

EL TEATRE MODERNISTA NATURALISTA I SIMBOLISTA

TEATRE NATURALISTA REGENERACIONISTA

Volien denunciar les injustícies socials i fer que la gent es consciències moralment i políticament. El primer autor del teatre d’idees és Henrik Ibsen, que es converteix en el principal model literari de Barcelona modernista. Una de les seves obres naturalistes, és: Un enemic del poble; per altra banda, la seva darrera etapa va ser de caràcter simbolista. El tema era de l’individu marginat i portador de la veritat alliberadora.

Joan PUIG I FERRETER

Aigües encantades i La Dama enamorada.

TEATRE SIMBOLISTA

L’art per l’art. Apel·les Mestres i Adrià Gual (Teatre Íntim el 1898).

SANTIAGO RUSIÑOL

Barcelona, 1861. La família era burgesa tèxtil de Catalunya

1. EL PROCESO DE HUMANIZACIÓN es el lento proceso de la evolución biológica que ha traído hasta los seres naturales humanos (homo sapiens sapiens), desde los primeros homínidos, es decir, primates superiores semejantes a los humanos. Se calcula que este proceso empezó hace 10 millones de años y que terminó con descubrimientos muy recientes hace 200 000 años. El proceso de la evolución cultural (ya no biológica), se llama hominización
. En el largo paleolítico superior (30.000 a.C), vivían grupos humanos dedicados a la caza y la recolección con la evolución neolítica y la consecuente sedentarización. El hombre desarrolló actividades extraordinarias (comercio, intercambio cultural…) que los llevaron hasta la civilización,

El teatre culte

El teatre culte va seguir la línia evolutiva de la literatura europea del sXIX. Hi distingim diferents gèneres dramàtics:

Drames romàntics

Dins d’aquest apartat s’inclouen obres teatrals tràgiques i melodramàtiques d’ambientació històrica, de vegades medieval, de vegades clàssica (greco-llatina). AUTORS: Víctor Balanguer “Don Joan de Serrallonga”.

Teatre de costums

Obres més populars comèdies i els drames costumistes, atreien les classes populars. Les obres podien ser de tema urbà, rural i mariner. Eduard Bidal i Valenciano “Tal faràs, tal trobaràs”

El drama realista

El teatre romàntic contrastava amb els gustos i els costums d’una societat burgesa i mercantil que s’havia anat consolidant al llarg... Continuar leyendo "El teatre culte i el Romanticisme a Catalunya" »

TEMA 1. EL MÉTODO CARTESIANO: IDEAL MATEMÁTICO DE CERTEZA, DUDA METÓDICA Y CRITERIO DE VERDAD.

1.¿Para qué es un método?

2.El ideal matemático de certeza

3.Las reglas del método. (evidencia, análisis, síntesis, enumeración)

4.La duda metódica y criterios de verdad.(sentidos, sueños, genio mal)

4.1.La primera verdad: el cogito

TEMA 2. CONCEPTO DE IDEA Y SUS TIPOS.

1.Introducción (4.1)

2.Un breve recorrido por el concepto de idea

3.Los tipos de ideas en Descartes.(modos de pensamiento/ representaciones de las cosas: adventicias, facticias, innatas)

TEMA 3.ARGUMENTOS DEMOSTRATIVOS DE LA EXISTENCIA DE Dios Y DEL MUNDO

1.Introducción: la certeza del cogito y la radicalidad de la duda.(4)

2.Argu. Demost. De la existencia de Dios.(gnoseológico,

El text expositiu és un fragment del manual (enciclopèdia, revista especialitzada...) publicat a l'editorial l'any. Està constituït, des del punt de vista extern de títol (normalment temàtic) i paràgraf d'extensió variable. A peu de pàgina apareix la referència bibliogràfica (autor, obra a la qual pertany el text, editorial revista...). Respecte a l'estructura interna el text consta d'una introducció (l. 1-4) que coincideix amb el primer paràgraf i en la qual s'exposa el tema a tractar. Els paràgrafs dos fins al quatre o cinc- divuit- formen el cos expositiu i és la part on es desenvolupa el tema presentat a la introducció, és a dir, comenta com va explicant el tema. A tall d'exemple: primer una visió històrica sobre el tema... Continuar leyendo "Text expositiu: característiques, estructura i varietats lingüístiques" »

El teatre culte

va seguir la línia evolutiva de la literatura europea del sXIX. Diferents gèneres:

• Drames romàntics. S'inclouen obres teatrals tràgiques i melodramàtiques d'ambient històric, de vegades medieval, de vegades clàssica (grecolatina). AUT: Víctor Balanguer "Don Joan de Serrallonga".
• Teatre de costums. Obres més populars comèdies i els drames costumistes, atreien les classes populars. Les obres podien ser de tema urbà, rural i mariner. Eduard Bidal i Valenciano "Tal faràs, tal trobaràs".
• El drama realista. El teatre romàntic contrastava amb els gustos i els costums d’una societat burgesa i mercantil. Al voltant del 1860 va sorgir una generació d’escriptors que intenten acostar-se a la problemàtica dels costums quotidians.

La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura, la claredat... També feia certa ostentació elitisme intel·lectual. Rebutjaven els corrents culturals precedents, com ara el Modernisme o el Romanticisme, perquè aquests exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes, així com els apassionava el món medieval. En canvi, els noucentistes preferien la mesura, ja que la veien com un signe de civilitat, i preferien estudiar el món clàssic i usar-lo com a exemple a seguir.

Els noucentistes anhelaven establir un model propi autòcton. Les institucions noucentistes, com l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van néixer com a rebuig de les estructures pròpies... Continuar leyendo "Característiques del Noucentisme" »