Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1. Primers Intents Literaris de Martorell

Guillem de Varoic, barreja d'un episodi de Guy de Warwick i el Llibre de l'Ordre de Cavalleria de Ramon Llull. Guillem de Varoic va d'un comte (Guillem de Varoic) que decideix fer vida ermitana. La segona obra, Flor de Cavalleria, tracta de batalles entre Sant Miquel i els àngels rebels.

2. Influència de Guy de Warwick

En la primera part de Tirant lo Blanc es fa una petita introducció del resum de la llegenda de Guy de Warwick i també figuren dues influències importants: la militar i l'amorosa.

3. Evolució del Roman a la Novel·la

El roman, primera novel·la medieval. Al s. XIII estan escrites en vers i es descriuen històries fictícies embellint-les i exagerant-les. S. XIV-XV els romans passen de... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc: De la Cavalleria a la Novel·la" »

A Cantiga de Amor Galego-Portuguesa e a Influencia Provenzal

A cantiga de amor galego-portuguesa preséntase con claras diferenzas respecto á canción provenzal. Na galego-portuguesa sempre se trata dun amor non correspondido, cunha descrición abstracta, etérea e irreal da señora. A nosa señora pode estar casada ou solteira, e a natureza reflicte o sufrimento do namorado.

Elementos Distintivos e Tópicos Literarios

É habitual a presenza do trobador, que pode chegar aos graos de feñador e precador, pero non aparece o Joi. Aparece tamén a identificación do amor como coita, un sufrimento, e tamén se inclúen motivos relixiosos nos que o señor pode aparecer como figura divina. No exordio, o trobador fala coa señora, e non hai referencias... Continuar leyendo "Evolución e Características da Cantiga de Amor Galego-Portuguesa" »

Renaixença i Modernisme

Consolidació de la Literatura Catalana

Etapes de la Renaixença

Consolació (Romanticisme i Realisme)

• Jocs Florals
• Diversificació dels gèneres literaris

Plenitud (Romanticisme, Realisme i Naturalisme)

Plenitud i Crisi (Realisme i Naturalisme)

Jocs Florals

• Pàtria, fe i amor
• Poesia religiosa: viola
• Poesia patriòtica: englantina
• Poesia amorosa: flors naturals
• Mestre en Gai Saber: al guanyador dels tres premis
• Potenciats per Manuel Milà i Fontanals

Autors Clau de la Renaixença

Bonaventura Carles Aribau

• Inicia la Renaixença

Joaquim Rubió i Ors

• Manifest de la Renaixença
• Restabliment dels Jocs Florals

Teodor Llorente

• Impulsor de la Renaixença Valenciana
• Restauració dels Jocs Florals a València

Marià Aguiló

• Recopilació de la literatura

Context Històric i Cultural del Teatre Català

Després de la mort de Franco el 1975, la Transició va obrir les portes a la democràcia i a l'Estat de les autonomies. Aquest període va significar la recuperació de llibertats i una protecció renovada per a la llengua catalana. En l'àmbit cultural, van sorgir moviments de protesta inspirats pel Maig del 68 i la Contracultura, amb un fort èmfasi en la pau, la llibertat i el feminisme. L'art i la literatura van abraçar l'experimentalisme com a via per trencar amb els valors burgesos establerts.

Evolució del Teatre durant la Dictadura Franquista

Durant la dictadura franquista, la censura va imposar fortes limitacions al teatre. Les obres sovint recorrien a metàfores i mites per esquivar la... Continuar leyendo "Anàlisi del Teatre Contemporani i l'Obra de Rodolf Sirera" »

As Teorías da Verdade

Ao longo da historia do pensamento humano formuláronse numerosas teorías sobre a verdade. Entre todas elas, podemos destacar catro posturas fundamentais:

1. A verdade como correspondencia (Ciencias Experimentais)

   Esta teoría sostén que a verdade consiste na coincidencia entre o que pensamos ou afirmamos e a realidade. Para que exista correspondencia é necesario empregar a linguaxe, xa que a verdade maniféstase nas proposicións (S é P). Por iso tamén se fala de verdade como adecuación. Segundo esta visión, unha proposición é verdadeira cando describe fielmente o que sucede na realidade. Deste enfoque deriva o chamado realismo inxenuo, que considera que o coñecemento non presenta problemas porque os nosos enunciados

Joan Maragall i el Modernisme Català

Context: El Modernisme emergeix a Catalunya als anys 90 del segle XIX amb la intenció de revitalitzar la cultura catalana, considerada anacrònica i localista, mitjançant l'adopció de corrents artístiques i literàries europees més modernes.

Maragall: Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un destacat poeta i periodista català que va jugar un paper crucial en la difusió de noves idees i corrents intel·lectuals. Malgrat la pressió de la seva família per continuar amb el negoci tèxtil, es va dedicar a la literatura i al periodisme, col·laborant amb publicacions importants com el Diario de Barcelona i la revista L'Avenç.

Influències: Maragall, gràcies al seu domini de diverses llengües, va... Continuar leyendo "Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Víctor Català: Figures Clau del Modernisme Català" »

El Gènere Narratiu: Definició i Orígens

La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica, amb la presència d’uns personatges, en un espai i un temps.

Orígens en Vers i Evolució a la Prosa

Els orígens de la narrativa són en vers: els romans, els lais, els fabliaux o les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida); els romans de la Matèria de Bretanya (Jaufré o Blandín de Cornualla) o els lais de Maria de França. En l’actualitat, les narracions s’escriuen en prosa.

La Narrativa a l'Època Medieval

El Renaixement a la Literatura Catalana

El Renaixement, sorgit a Itàlia al segle XV, es caracteritza per una visió antropocèntrica del món, la revaloració de la cultura clàssica grecollatina i un esperit de renaixença cultural, amb sentit crític i ambició intel·lectual. També implica la consolidació de les llengües romàniques. Als Països Catalans, l’assimilació del Renaixement es produeix a través dels vincles amb Itàlia, especialment per la influència de la Corona d’Aragó sobre Nàpols, Sicília i Sardenya. A la cort valenciana de Germana de Foix, sorgeixen humanistes com Joan Lluís Vives (en llatí) i autors bilingües com Joan Boscà. La literatura catalana, encara arrelada a la tradició medieval, incorpora elements... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Gèneres" »

1) L’assaig en el s. XX. Característiques del génere

Breu panorama històric: Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. L'assagista comenta i Evalua reflexiona sobre la seua apreciació d'aquella realitat. L'assaig es una prosa d'idees amb forta base argumentativa, on l'autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme. Història de l'assaig: els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics com Plató i Plutarc. És creu que el primer escriptor en qui és conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne, creador dels primers "Essais". Malgrat que certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig no

Normalització Lingüística: Definició i Objectius

La Normalització Lingüística és un procés que cerca revertir el conflicte lingüístic, augmentant el nombre de parlants i la freqüència d’ús de la llengua dominada, així com ocupant tots els àmbits d’ús. També inclou la normativització i l’estandardització de la llengua.

Objectius de la Normalització Lingüística

El seu objectiu principal és restaurar la “normalitat” de la llengua dominada mitjançant diverses accions:

1. Augmentar el nombre de parlants.
2. Augmentar la freqüència d’ús de la llengua.
3. Ocupar tots els àmbits d’ús: familiar, educatiu, judicial, administratiu, mitjans de comunicació, etc.
4. Elaborar normes d’ús favorables a la llengua dominada.
5. La normalització