Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Característiques dels textos periodístics d'opinió

Tema

Tesi

Arguments

Joan Fuster: Vida i obra

Durant la dictadura franquista (1936-1975), la majoria dels escriptors escrivien en la clandestinitat, sobretot en la primera etapa. No obstant això, després de la II Guerra Mundial, Franco va liberalitzar el règim i a poc a poc la literatura ix de la clandestinitat.

Biografia de Joan Fuster

Pel que fa a la seua biografia, Joan Fuster i Ortells va nàixer a Sueca en 1922. Va estudiar dret però es va professionalitzar com a escriptor assagista. Va ser víctima d’un atemptat a sa casa per la seua ideologia per part de la ultradreta. Així mateix, van cremar una falla amb ell com a protagonista, fet que conta a l’obra Combustible per a falles. Era el prototip de l’intel·lectual compromès, perquè tenia inquietuds... Continuar leyendo "Joan Fuster: Vida, obra i llegat literari" »

Sine die:

Sin fecha fija.

Stricto sensu:

En sentido estricto; de forma precisa.

Sub iudice:

Bajo tratamiento judicial; pendiente de resolución (por lo general, ante los tribunales).

Sui generis:

Muy especial; peculiar.

Superavit:

En contabilidad, cantidad que sobrepasa a la de los gastos.

Thesaurus:

Nombre dado a algunos diccionarios, catálogos, antologías, etc.

Vale:

Consérvate sano; pásalo bien. Es una fórmula de despedida.

Vox populi:

Voz del pueblo; opinión popular o generalizada; del dominio público.

Carpe diem:

Disfruta del presente; goza mientras vivas.

Citius, altius, fortius:

“Más rápido, más alto, más fuerte”. Lema de los atletas olímpicos.

Cogito, ergo sum:

Pienso, luego existo.

Do ut des:

Doy para que des; en reciprocidad. Se refiere... Continuar leyendo "Expresiones latinas y su significado" »

Gen. 70-80:panorama literari de l’època marcat pas dictadura a democràcia. Dictadura creà una repressió q fou eliminada i es creà una llibertat d’expressió amb l’arribada de la democràcia. Això va provocar una recuperació de llibertats degut a la transició democràtica. -POESIA:-Realisme:Realisme social=llenguatge denotatiu intenció arribar manera + directa lector. Poeta=cronista de realitat q anirà visquent i patint amb els altres.Autors + destacats Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Josep Ma Llompart. *MIQUEL:-Vida: família treballadora i autodidàctic. 14 anys començà fer feina a fàbrica. 20 patí malaltia pulmonar= un any tancat a ca seva. -Obra:
poesia tendra i intimista. Temes l’amor, mort i lluita

¿Cuáles son los principales fines de la OTI?

La Organización de Telecomunicaciones Iberoamericanas (OTI), originalmente llamada Organización de Televisión Iberoamericana, es una organización fundada en Ciudad de México, el 19 de marzo de 1971. Reúne a las empresas televisivas de los países de Iberoamérica, cuya producción se realiza en lengua española o portuguesa. Sus funciones son estimular y reforzar los vínculos entre organizaciones y empresas de televisión que operan en dichas lenguas. En este sentido, pone en juego todos los medios legales y técnicos que sirvan al intercambio de las distintas áreas que la televisión afecta: información, cultura, política internacional y deportes.

¿Cuáles son los principales fines de

El costumisme

Lliuraments periòdics en alguna public o mitjan subscripció. Cada episodi lliurat deixava l trama interrompuda i mantenia la intriga en el lector. El costumisme és el gènere de transició entre la novel·la històrica romàntica i la novel·la realista. En un moment de transformació i canvis de la societat de l’època, el costumisme suposà el descobriment de la realitat quotidiana com a tema novel·lesc, alhora que implica l’adopció inexcusable de la llengua catalana com a únic vehicle d’expressió. A partir de la descripció minuciosa d’escenes de la vida quotidiana, de costums populars i de personatges típics, i sense cap mena de nus narratiu, es presenta una visió concreta i estàtica de la realitat. Hi predomina... Continuar leyendo "El costumisme i la narrativa realista del segle XIX" »

Literatura de postguerra, panorama general de l'època Als anys 40 el pes de la cultura oficial i repressió serà molt forta, de manera que qualsevol mostra de cultura catalana quedarà reduïda a la clandestinitat. Cap als anys 50 es començarà a organitzar una cultura catalana de tipus privat que es desplaçarà a la cultura oficial i que provocà la reducció de la producció clandestina i la literatura d'exili. Cap als 60 i amb l'obertura del règim s'inicià la represa de la cultura catalana. L'objectiu de l'exili, la clandestinitat i el moviment públic serà elmanteniment de la cultura catalana (salvar la llengua, recuperar el prestigi social i cultural, recuperar la creació cultural i lluitar contra els que havien claudicat amb el