Context històric i cultural de Llibre de meravelles
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
En quin context històric i cultural se situa Llibre de meravelles?
La seua publicació es situa als anys setanta, finals de la repressió franquista, i relaxació de la censura cap a llibertats com la llengua, i per tant major llibertat artística a qualsevol nivell. És una època de regeneració i esplendor amb nombrosos referents literaris, i marcada per les avantguardes, com és propi d’aquest període de postguerra.
Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor i digues algunes característiques de l'etapa en què s'inclou.
Va ser escrita als anys cinquanta, primera etapa de l’autor marcada per la censura. Tanmateix, es publica a 1971, època del “boom estellesià”, on l’autor guanya importància, i les seues obres presenten major llibertat i experimentació, tot i no haver arribat encara a la seua completa maduresa artística. Per la seua singularitat i per haver contribuït enormement a la difusió i coneixement de l'obra estellesiana, la podem qualificar com a obra cabdal dins la seua producció.
Com era la poesia que es conreava en el moment en què fou escrit Llibre de meravelles? Esmenta, almenys, tres autors significatius del període.
En iniciar-se els anys setanta, es van produir en el nostre món literari alguns fets que van marcar un tomb en la poesia. Es van començar a publicar les obres completes de Joan Brossa, que va eixir així de la seua situació marginal, i es va redescobrir la poesia de Foix. Aquests dos autors es van convertir ben aviat en els mestres reconeguts de les promocions més joves que reivindicaven un tipus de poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes històriques.
Esmenta almenys tres autors o autores significatius que destaquen en el context en què va ser escrit Llibre de meravelles. Has d'incloure-hi el nom d'algun títol important i alguna característica bàsica dels autors o autores esmentats.
Alguns dels autors destacats d’aquest període són Salvador Espriu, amb una poesia més lírica de caràcter cívic, destacant La pell de brau (1960); Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, que es caracteritza per l’humor i l’expressió de la història personal i col·lectiva, amb l’obra Vacances pagades (1959); i Miquel Martí i Pol, qui destaca pel compromís amb la seua classe i país, a més de la reflexió sobre l’amor i erotisme, com veiem a l’obra Estimada Marta (1978).