Modernisme català característiques

6. Etapes del moviment modernista

El Modernismeviuràduesgransetapes: 1a ETAPA: 1892-1900. Ésl'etapamés combativa del moviment, en la qualelsmodernistesaniranrebent i assumint les novetats que s'estanproduint a Europa en totselsàmbits. En aquesta primera etapa tindrà un papermoltimportant la revista L'Avenç, que es convertirà en la plataforma delsjovesintel·lectualsmodernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de la revista i delsintel·lectuals que hi col·laborenésrecollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per aixòserà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.  2a ETAPA. 1900-1911. Mentre que la primera etapa del moviments'haviacaracteritzat per ser combativa i fonamentalmentteòrica, la segona etapa significa l'acceptació de l'art i la literatura modernistes per part de la burgesia catalana. Es pot considerar que el Modernisme "triomfa" com a moviment cultural, literari i estètic. Elsmodernistess'adonen que per canviar la societatnecessiten el suport de les classesdirigents i per això moderen les sevesposturesradicals i agressives. Alhora, la burgesia, sensiblitzadaarran del desastre colonial del 1898, comença a ferseves les idees de canvi i de modernitat que han defensatelsmodernistes i comencen a adherir-se a un catalanismepolític de caire conservador (representat per la Lliga de Prat de la Riba). Pel que fa a les publicacions que recolliran les iniciativesmodernistes en aquestasegona etapa destaquen Joventut i El poblecatalà. En aquestasegona etapa s'escriuen la majoriad'obresmodernistes, començant per Elssotsferéstecs, de Raimon Casellas (1901) i acabant per La vida i la mortd'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès (1912). En el moment que sembla que elsobjectius de renovació i modernitzaciódelsmodernistescomencen a assolir-se, perquè la burgesia ha fetseu el programa social, polític i cultural del moviment, apareix una nova generació de joves, que plantejaran noves alternatives: elsnoucentistes. Aquestgrupirrompambforça en el panorama cultural català a partir de 1906. Havienfetseu el principal objectiu de la generació modernista: la voluntat de normalitzar la cultura catalana, de modernitzar-la i posar-la a l'altura europea. Peròhofaran des de postures conservadores i de dirigisme cultural, per la qual cosa criticaran totallò que el Modernisme tenia d'anarquia i d'individualisme. El programa noucentistaacabaràtriomfant i aixòsignificaràl'esgotamentprogressiu del moviment modernista, el final del quals'acostuma a situar al voltant del 1911.