Humanisme a Itàlia i la seva influència a la península ibèrica

Humanisme a Itàlia

Moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta de la crisi social i religiosa del pensament medieval (antropocentrisme).

Bernat Metge (1346-1413)

Ingressa com a funcionari de la cancelleria reial, va ascendir fins al càrrec de secretari reial, el més important de la cort. Va ser destituit i empresonat i va aprofitar per escriure la seva obra més transcendent: LO SOMNI. Més tard, va ser rehabilitat com a secretari fent tasques de confiança pel rei. Els seus textos reflectien la nova actitud humanista, la tradició grecollatina i desafiaven la veritat del cristianisme. LO SOMNI: escrita en 1a persona, objectiu de legitimar la posició de l'autor, primera manifestació de prosa humanística a la península ibèrica. Són arguments favorables a l'escepticisme perquè des de la tolerància posen en dubte les creences cristianes. Elements personals i humanístics de l'obra. Metge fingeix un diàleg amb l'esperit de Joan I, després el rei Joan explica a Bernat la seva mort, després pren la paraula Orfeu i Tirèsis, i després hi ha un elogi general a les dones. Una qualitat literària excepcional.

Jordi de Sant Jordi (1400-1424)

Fou armat cavaller molt jove, participa en campanyes militars a ordres d'Alfons V. Va ser captiu i després d'aquesta experiència va néixer un poema sobre la soledat de la presó: Deserts d'amics, de béns e de senyor. Un cop alliberat, resideix a la cort de Nàpols i després el nomenen cambrer reial. És autor de 18 poemes, agrupats sota 'el cançoner'. Es caracteritza pel tractament personal dels tòpics amorosos de la poesia trovadoresca.

Ausiàs March

Suposa la renovació del vers en català. March estableix una línia divisòria entre la poesia anterior, vinculada als trobadors, i la posterior marcada per ell, creant un discurs propi. Participa en campanyes pel Mediterrani. OBRA: 28 poemes, 4 apartats: Cants d'amor, Cants morals, Cants de mort, Cant espiritual. Es presenta com un èsser privilegiat, que gaudeix com ningú del mestratge Amorós.

Tirant lo Blanch

La història de Tirant lo Blanch segueix el fil de la vida de Tirant i s'estructura en 5 parts, cadascuna de les quals se situa en un escenari geogràfic diferent. Dos temes diferents: militar i amorós, concretat en el desig carnal. A través de la història d'un cavaller, Martorell expressa el final de la novel·la, és la frustració de l'ideal cavalleresc: l'atzar d'una malaltia sobtada imposa a Tirant a la realitat de la finitud dels propòsits humans. Martorell incorpora el caràcter polièdric dels personatges com a aspectes originals de la narrativa. Tirant és un cavaller fort i hàbil però també pateix malalties, accidents… I és valent a les batalles, però sovint tímids en privat amb Carmesina. Aquests contrastos s'amplien a altres personatges i suposen un progrés irreversible en la construcció de la novel·la moderna.