L'amor Cortès i els Trobadors Catalans

L'amor Cortès

→ S.XI, significa amor pur i s'expressa d'una manera cortesana i cavalleresca

→ Idealització de la dama: el trobador canta a una dama, normalment casada i amb les millors qualitats.

→ Personatges: ens trobem amb un amor adúlter, i els personatges que apareixen són:

• gifós: el marit
• trobador: l'amant
• midons: la dama
• poder legislatiu: espia de la dama

→ Sofriment: el seu objectiu el porta al sofriment i al dolor, fins i tot a la mort (si no és correspost), però també a la joia més completa (si la dama el correspon).

→ Actitud de vassallatge: l’actitud del trobador sobre la dama és de súplica, està disposat a fer el que calgui per a aconseguir-la, però també a la joia més completa (si la dama el correspon).

Estils Poètics

→ Trobar lleu: busca la senzillesa expressiva per emocionar d’una manera directa

→ Trobar clus: es caracteritza per l’hermetisme donat a les paraules, el contingut

→ Trobar ric: orienta l’elaboració literària cap a la bellesa sonora

Els Gèneres Trobadorescos

→ Sirventès: trobador que defensa o ataca a gent d’alta noblesa

→ Plany: trobador que es lamenta per la mort d’algú

→ Debat Poètic: són dos trobadors que es discuteixen entre ells dos (pelea de gallos)

→ Alba: trobador que narra la història després d’haver passat una nit d’amor

→ Viadera: com una cançoneta amb estrofas de dos versos que rimen

→ Pastorel.la: trobador que parla d’una pastora

Els Trobadors Catalans

→ Ramon Llull

• fill familia noble
• anys 1232-1316
• va dedicar la seva vida a convèncer als infidels, sobretot musulmans de l’existència de Déu cristià.
• va viatjar i el va aprendre l’àrab per a dur millor a terme la tasca evangelitzadora
• Els 3 objectius: 1. convertir els infidels al cristianisme, 2. fundar escoltes, monestirs on els missioners estudiessin, 3. escriure llibres per demostrar la religió cristiana verdadera.
• És un autor que era filòsof, místic i missioner i que en definitiva volia convertir i educar a la fe cristiana.

algunes de les seves obres són:

• Llibre d’Evast e Blaquerna
• Fèlix o llibre de les meravelles
• Vida coetània
• Llibre de l’ordre de cavalleria
• Llibre de gentil e dels tres savis
• Arbre de la ciència

Bernat Metge

• autor funcionari i fa que funcioni l’Estat, ja que necessiten a gent com ell, cancelleria reial - institució, cancelleria

Rellevància de Bernat Metge: perquè un símbol i gràcies a ell entenem es l’huma en un autor.

• Característiques per mostrar que és humà: tornar a reinterpretar clàssics,ore històrics de forma més crítica.
• Característiques: era un autor nacionalista, porque era empíric (ho he de veure per poder creure.)

obra principal de Bernat

• La Somni: explica com ell no va matar al monarca (rei) i justícia (la mort) i ho va explicar fora de la presó. Se li apareix el rei en un somni a Bernat.

Ausiàs March

• És un autor de l'època i té estil propi i s'expressa les seves contradiccions internes a través de la literatura
• . Li concedeixen el càrrec de falconer, encarregat de tot.
• Va decidir alguns trets de la literatura medieval i llatinitzant, era culte i explica les seves misèries.

Joanot Martorell - tirant lo blanc: és més real i versemblant.

Es una novel·la i es riuen dels seus defectes la gent Barreja fets històrics i ficció.

Les Cròniques

Èpica I Cròniques

• Les nacions tenien una èpica - narració dels seus fets heroics i gloriosos.
• Exemple poema èpic - la cançó de Rotllan a França o el cantar del Mio Cid a Castellà.
• La corona d'Aragó xpadida pel Mediterrani al s. XIII - XIV.
• No es conserven les cançons de gesta, ja que s’han perdut.

Humanisme (s.XIV-s.XV)

Antropocentrisme - s'acaba el vassallatge.

Diferencia entre humà i antro:

Humà: tendència que agafa tots els moviments

Antro: es una característica del humà i el paral·lel del món medieval és el teocentrisme, l’huma es manifesta la capacitat humana a través de totes les arts.

Quins signes dona la societat per veure canvis: l’home, els monarques que tenen poder, la gent es passa a l’antro, es creu que la burgesia té poder.

Aquest món té descobriments per exemple l’impremta 140 aproximadament impremta - implica que es pot llegir individualment i no cal estar a les cort i facilita el món cavalleresc i la burgesia té la possibilitat d’ampliar la tendència

Aquell cavaller o canviaba o desapareixia i el que feien era adaptar-se (en una mà un llibre i en l’altre l'espasa).