Croniques d'un rei
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,87 KB
Crònica de Jaume I.
És la primera de les “quatre grans cròniques”.
Sembla que la va redactar entre el 1240 i el 1274 (s.XIII), però la versió que se’n conserva prové d’uns manuscrits del 1343 i del 1380 (s.XIV).
Jaume I la va inspirar i la va dictar a alguns homes de lletres, que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.
Fets que narra:
Els fets més importants de la vida del monarca explicats per ell mateix, des del seu naixement (1207) fins a la mort (1276), amb antecedents dels regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic.
Hi ha moments en què la crònica es converteix en una confessió i el mateix rei explica situacions molt personals. Libre dels feyts o crònica de Jaume I Fets que narra
Els fets que narra són verídics, però a vegades en dissimula alguns en què la situació li era desfavorable (no esmenta el tractat de Corbeil, en què Jaume I va renunciar als seus drets sobre una part de territori català i occità davant del rei de França), sempre, però, obeint una intenció cristiana, patriòtica i, sobretot, d’exemple a seguir.
Parts del Libre dels feyts:
1) Entre 1208- 1228: La batalla de Muret, on va morir el seu pare (Pere el Catòlic) lluitant contra els francesos per ajudar els càtars; l’estada a Montsó amb els templers; les lluites internes d’Aragó, i el seu casament amb Elionor de Castella.
2) De 1229 a 1240: Les conquestes de Mallorca i de València amb molts detalls. Libre dels feyts o crònica de Jaume I Parts del Libre dels feyts
3) De 1240 a 1265: Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València i els problemes amb el rei Alfons X de Castella.
4) De 1265 a 1276: Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.
Llengua i estil:
Està redactada en primera persona (Nós majestàtic).
Es crea un clima personal i el monarca se'ns fa proper, simpàtic, amb els detalls íntims de la seva vida.
S'hi incorporen escenes de guerra amb tota la seva crueltat.
Aquesta crònica presenta una refosa de fets històrics i creació èpica.
El seu estil és viu i ràpid, la narració és graciosa i poc acurada, apareixens refranys i dites populars i molts diàlegs.