Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Característiques i recursos de l'estil de Joan Fuster

L'estil de Joan Fuster es caracteritza pel seu antidogmatisme i un marcat conversacionalisme, a través del qual busca el diàleg directe amb el lector. Utilitza recursos com els aclariments entre guions per matisar idees, la ironia i el sarcasme per a la crítica, i una adjectivació inusual que sorprèn el públic. També destaca el seu ús de la sentenciositat, creant frases amb un to de veritat moral que conviden a la reflexió profunda.

L'aforisme com a gènere en l'obra de Fuster

L'aforisme és un gènere brevíssim que, tot i incloure's dins l'assaig, té característiques pròpies com la brevitat i el to de sentència. Es justifica com a tal perquè és el resultat final d'una llarga... Continuar leyendo "L'assaig de Joan Fuster: Estil, context i evolució" »

Sr. Desig, despatx SN, calaix obert, cartutx encès, cap gall, despatx SRD meu, alt i àlbum T, dixi personal: ja podeu, trobarem.

1. Context històric i cultural

L'escriptura de Diccionari per a ociosos (1964) s'ubica en plena dictadura franquista, un període de forta repressió cultural i lingüística contra el català. L'assaig va ser un dels gèneres més castigats, patint una interrupció gairebé total entre 1939 i 1950. L'obra apareix en una etapa de "certa obertura" o disminució de la rigidesa del règim cap als anys seixanta, cosa que va permetre la represa de la literatura d'idees al País Valencià.

2. Trajectòria i etapes de l'autor

Aquesta obra s'enquadra en el bloc humanístic de Fuster. A diferència del bloc sociopolític (com... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a ociosos i l'assaig català" »

Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i 'Gent'

iLectura

Llegir és seguir vivint.

Lectura: Reflexió sobre la Condició Humana

Tema: La lectura. Fuster reflexiona sobre la condició humana i la visió de la vida; la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser.

Estructura de l'Assaig

Forma part dels assajos més extensos i consta de deu paràgrafs. Presenta una estructura inductiva, ja que la tesi apareix al final.

• Introducció: Des de “Jo no hi entenc…” fins a “…evitar la cara més inamistosa de la realitat immediata”. Explica que la societat viu amb por i busca evadir-se d’una realitat dolorosa.
• Argumentació: Des de “Així s’esdevé, per exemple, amb les lectures…” fins a “…l’alcohol, el cinema o el que

Adequació, coherència i cohesió textual

1. Adequació

L'adequació és la propietat del text que fa que aquest s'adapti a la situació comunicativa. Fer servir la frase «propòsit comunicatiu».

Hi ha quatre factors clau:

1. El tema: Pot ser especialitzat (tècnic i exigent) o de divulgació (planer).
2. El canal: Si és oral (espontani) o escrit (elaborat).
3. La finalitat: Objectiu (dades, distanciament) o subjectiu (emocions, opinions).
4. El grau de formalitat: La relació amb el receptor.
   1. Registres informals: col·loquial o vulgar.
   2. Registres formals: estàndard, científic‑tècnic o literari.

2. Coherència (el «què» diu el text)

Perquè un text sigui coherent:

1. Unitat de tema: tot ha de parlar del mateix.
2. Organització en paràgrafs: amb una lògica clara.

Conflicte Lingüístic i Bilingüisme

Definició de Conflicte Lingüístic

Situació sociolingüística en què dues llengües en un mateix territori competeixen pels mateixos àmbits d’ús. Està relacionat amb el bilingüisme social.

Té dues sortides o solucions principals:

• Lleialtat Lingüística: Mantenir-se fidel a una llengua, la pròpia i històrica del territori. Està relacionada amb la normalització lingüística.
• Complex d’Inferioritat Lingüística: Un parlant renuncia a la seva llengua en una situació determinada. Està relacionat amb la substitució lingüística.

Llengües Majoritàries o Minoritàries

Sovint està relacionat amb els prejudicis lingüístics. No hi ha una xifra mínima o màxima; s’ha de comparar el nombre... Continuar leyendo "Conflicte Lingüístic i Varietats del Català: Anàlisi Sociolingüística" »

Els textos periodístics

Distingim tres tipus de textos periodístics:

• 1. Informatius: Informen de manera objectiva.
• 2. Interpretatius: Combinen informació i opinió.
• 3. D’opinió: Manifesten l’opinió de l’emissor.

La notícia

• Definició: La notícia és un relat periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat.
• Característiques: Actualitat, novetat, objectivitat i claredat.
• Estructura: Titular, entrada i cos.
• Les 6 preguntes: Què, qui, quan, on, com, per què.

La convivència de les llengües

Si tenim en compte que hi ha més de 5.000 llengües al món i menys de 200 països, el més habitual és que en un estat convisquin diverses llengües i que no tinguin el mateix nivell de rellevància. Per tant, distingim entre:

• Llengua minoritària:

Llorenç Villalonga: Vida, Obra i Llegat Literari

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d’una família de terratinents rurals. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria.

Formació i Temes Centrals de la seva Obra

La seva obra combina una idealització nostàlgica dels seus orígens familiars amb una crítica del provincialisme de les classes altes de Mallorca i una defensa del liberalisme proeuropeu.

Villalonga va treballar en diversos gèneres:

• Periodisme.
• Poesia.
• Narrativa curta (on la descripció d’atmosferes i personatges és fonamental).
• Drama, amb obres com Els Desbarats.

La Consolidació Literària: El Gènere Novel·lístic

Tot i això, va ser la novel·la el gènere que li va proporcionar la consolidació... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga: Bearn, Obra Mestra de la Literatura Catalana" »

Introducció a les Quatre Grans Cròniques Catalanes

A l’Edat Mitjana, entre els segles XIII i XIV, es van escriure en llengua catalana les anomenades Quatre Grans Cròniques, uns textos fonamentals tant per a la historiografia com per a la literatura catalana.

Aquestes obres relaten els principals esdeveniments polítics i militars de la Corona d’Aragó, especialment la seva expansió territorial. La seva finalitat principal era exaltar la figura dels reis i legitimar les seves actuacions. Tot i que expliquen fets reals, no són textos neutrals, ja que incorporen recursos narratius propis de la literatura, fet que les situa entre la història i la creació literària.

Les Quatre Cròniques Fonamentals

1. Llibre dels fets (Crònica de Jaume

Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de V. A. Estellés

Fragment de «Els amants»

«ELS AMANTS» (fragment) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. […] No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El fragment... Continuar leyendo "Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés" »

Anàlisi del Propòsit Didàctic en la Literatura

L'objectiu principal d'aquesta literatura és transmetre la paraula de Déu. La literatura esdevé una eina que, a curt termini, pretén alliçonar els cristians, transmetent un model de conducta del cristià perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es facin cristians.

Reflexió de l'Esperit Didàctic

Aquest esperit didàctic es reflecteix en les novel·les de diverses maneres:

• La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó: animals, tirans, filòsofs o clergues ignorants.
• Una estructura en cercles concèntrics, on uns exemples s’insereixen dins d’altres, per tal d’apuntalar la idea central del discurs. Per exemple: en el Llibre d’Evast