Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Funcions del llenguatge

• Segons l’intenció de l’emisor

• Funció emotiva: Emfasi en el sentiment (ui!, ai!, ecs!)

• Funció conativa

  
  Es vol modificar la conducta del receptor.(ves-hi, Núria!,                  compte!)

• Funció fatica L’element més rellevant és el canal (Hola, em sents?)

• Funció etsètica: Destaca la forma del missatge. (plou proc, però plou prou)

• Funció referencial És centre en el referent (la formula del aigua és H2O)

• Funció metalingüistica Es fa sobresurtir el codi (la forma entre sól duu accent)

     -    Segons el canal  (poden haver-hi més d’un)

• Codis visuals (llengua escrita, gestos, senyals de transit)

• Codis acústics (llengua oral, so d’un xiulet)

• Codis tàctils (carícies, alfabet Braille)

1.Context sociopolític condiciona la producció narrativa de l'època:
Políticament, el períòde franquista es pot dividir en quatre etapes:
1.els anys 40, amb la postguerra ,més dura.

2

Els anys 50, l’arribada de suport dels EU
3.Els anys 60, la recuperació econòmica del principat
4.Els anys 70, una forta oposició al règim.En acavar la guerra, tots els novel·
Listes que s’havien donat a conèixer abans del 39 no podien editar les seues producions però continuaren escrivint amb l’esperança que algun dia hi hauria una certa tolerància. A la dècada dels 60 es publiquen les novel·les sicològiques de Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga, i amb aquestes es reben influències europees que substituïsquen el Naturalisme del XIX com:... Continuar leyendo "Rondalles valencianes enric valor descargar" »

DESCRICIÓ:

descriure es representar amb paraules les característiques dun element de la realitat per tal que sigui conegut pel receptor.

ESTRUCTURA:

Tema:

designació de lelement objecte de la descripció.

Expansió:

enumeració i detall de les parts i de les propietats que configuren laspecte de lelement descrit. Segons la intenció, lenumeració pot ser exhaustiva o selectiva.

Posada en escena:

detall de lentorn de lelement descrit i de les semblances amb daltres elements coneguts.

Progressió descriptiva:

descripció de subtemes o aspectes nous als quals sha fet referencia en la descripció del tema principal.

TIPUS DE DESCRPCIO:

Objectiva:

es vol reproduir amb fidelitat lobjecte.

Subjectiva:

es vol provocar en el receptor sentiments o... Continuar leyendo "Text conversacional exemple" »

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
Els canvis polítics que van començar després de la guerra tenien com a objectius bàsics, entre altres, la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’Estat pel castellà.Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament.En aquest idioma . La llengua quedà relegada a làmbit privat,, i la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
.Molt escriptors s'exiliaren En l’exili es van organitzar ben aviat i... Continuar leyendo "Temes literatura València Pau" »

L’ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA

A la segona meitat del Segle XV, les pautes literàries són marcades per la ciutat, i una ciutat rica, en Pau i optimista, com és la València de l'època, el que vol és divertir-se. La ciutat disposarà de dues plataformes bàsiques que afavoreixen la literatura: la tertúlia i el certamen.

Els escriptors valencians s'agrupen en tertúlies. D'una banda hi ha els aristòcrates, i de l'altra hi ha els burgesos i menestrals. El principal representant dels primers és Joan Roís de Corella. Entre els escriptors burgesos valencians destaca Jaume Roig.

Amb el nom d’Escola satírica valenciana es coneix un grup de poetes de la fi del Segle XV i principi del XVI. Podem dir que aquesta escola fou iniciada per Jaume... Continuar leyendo "Escola satírica valenciana" »

Teatre postguerra

Després de la II GM, hi hagué una certa permissivitat i es representaren algunes obres d'autors com Àngel Guimerà que passaven el control de la censura.

1955 Fundació Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre català duu a terme una profunda renovació dels temes i dels llenguatges escènics i s’acosta als nous corrents europeus.

3 tendències:

1. Comèdies de crítica mordaç de la burguesia (Joan Oliver)

2. Teatre avantguardista: noves... Continuar leyendo "El teatre català en el context de la postguerra" »

7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

Va nàixer a Burjassot, l'Horta Nord, el 1924 i hi va morir el 1993. Es pot considerar el poeta valencíà més important des d'Ausiàs Març. Professionalment es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d'aquesta és de la dècada anterior, i va esdevenir un gran boom literari, social i polític. A més de constituir un símbol d'un valencianisme que despertava en aquells moments, també va ser elegit i valorat en l'àmbit general de la literatura catalana, malgrat els trets peculiars