Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica.... Continuar leyendo "Context Històric i Narrativa de La plaça del Diamant de Rodoreda" »

Els Trobadors i la Poesia Lírica Medieval

Els trobadors eren poetes i músics que van aparèixer al segle XII al sud de França (Occitània).

• Escrivien en llengua occitana o provençal, la qual va influir posteriorment en la poesia catalana.
• També hi havia trobairitz, dones que feien poesia, tot i que n'hi havia poques.
• Els trobadors escrivien sobretot poesia lírica, però també tractaven temes morals o polítics.

Aquesta poesia era cantada (amb música) i es recitava a les corts dels nobles.

Trobadors Destacats

• Guillem de Peitieu: Considerat el primer trobador.
• Guillem de Berguedà: Trobador català, conegut pels seus poemes agressius i satírics.
• Cerverí de Girona: El més important en català, va escriure moltes obres (més de 120!).

Gèneres

Funcions textuals

Narratius

Lèxic:

• Diversitat de verbs d'acció.
• Diversitat de temps verbals, amb predomini del pretèrit perfet i de l'imperfet.

Sintaxi:

• Varietat d'estructures (simples i complexes).
• Ús de la coordinació i la subordinació.
• Connectors cronològics (després, més tard, mentre...).

Descriptius

Lèxic:

• Abundància de substantius, adjectius i adverbis de lloc.
• Verbs copulatius (ser, estar, semblar) i de pertinença (tenir, portar).

Sintaxi:

• Frases precises i acurades.
• Predomini de l'oració atributiva.

Instructius

Lèxic:

• Lèxic denotatiu, precís i tècnic.
• Abundància de verbs en mode imperatiu o en present d'indicatiu amb valor d'ordre.

Sintaxi:

• Oracions imperatives.
• Frases breus i clares.
• Predomini de la coordinació.
• Ordre lògic i cronològic.

Característiques de Tirant lo Blanc

Realisme

• Accions creïbles, llocs reals, fets històrics.
• Estil: llenguatge variat (culte, col·loquial, estàndard).

Humor i Erotisme

• Escenes còmiques i eròtiques en context de guerra.
• Estil: irònic, amb noms i imatges simbòliques i gracioses.

Expressivitat

• Canvi de registre segons el personatge o la situació.
• Estil: frases fetes, hipèrboles, to solemne o informal.

Violència

• Descripcions detallades i morboses.
• Estil: llenguatge cru i directe.

Tema Principal de Tirant lo Blanc

Ascens d’un cavaller valent i humil que triomfa en la guerra i en l’amor: esdevé capità general, es casa amb la princesa Carmesina i és hereu de l’Imperi Grec.

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

1. Guillem de Varoic

Allibera Anglaterra... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc i les Quatre Grans Cròniques Catalanes" »

A continuació, es presenten una sèrie d'afirmacions sobre la literatura catalana i conceptes literaris generals. Indica si són Veritables o Falses.

• El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (Fals)

• Renaixença i renaixement són sinònims. (Fals)

• El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (Fals)

• Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (Fals)

• Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. (Veritable)

• Els personatges protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda solen ser homes. (Fals)

• Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és una novel·la modernista. (Fals)

• L’Escanyapobres és una obra teatral realista. (Fals)

• El narrador de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda,

Anàlisi de l'obra "El verí del teatre"

Elements de la realitat a l'obra

A El verí del teatre es poden identificar diversos referents i elements de la realitat que connecten amb el context històric i social del París de 1784, just abans de la Revolució Francesa. Entre aquests, destaquen:

• Espais: Un palau rococó.
• Figures il·lustrades: Al·lusions a Diderot, Rousseau o Racine, així com a l'Enciclopèdia.
• Convencions socials: El tractament de "tu" i "vós", que reflecteix la jerarquia de l'època.
• Objectes escènics: Una copa de vi, una ampolla amb antídot o un armari, que aporten realisme.

Argument i estructura de l'obra

La ubicació exacta d'un fragment concret depèn de la selecció per a l'examen, però es pot situar dins de la trama general... Continuar leyendo "Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context" »

La lírica dels segles XIV i XV

Es distingeix un grup de poetes pròxims a la cort reial que van ser continuadors dels tòpics trobadorescos: Jaume March i Pere March (oncle i pare d’Ausiàs March). La poesia més genuïna del segle XV està representada per:

• Ausiàs March: síntesi ben original de diverses tradicions literàries.
• Joan Roís de Corella: combina elements medievals amb aires renaixentistes.

Ausiàs March: La revolució de la lírica

March abandona el provençal com a llengua poètica en favor del català. La seua lírica és profunda, turmentada, de to personal i caràcter intimista. Fou innovador en la temàtica de la seua poesia, tractant temes amb un aprofundiment psicològic no vist fins al moment. Els seus versos aborden un... Continuar leyendo "La lírica dels segles XIV i XV: March i Corella" »

Què és la Renaixença?

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya durant el segle XIX, amb l’objectiu principal de recuperar la llengua catalana com a vehicle de cultura després de segles de decadència i desús.

Objectius de la Renaixença

Els principals objectius de la Renaixença eren:

• Recuperar l’esplendor del passat medieval de Catalunya i tornar a donar importància a la cultura i la llengua catalanes.
• Redescobrir i divulgar els autors clàssics de l’edat mitjana, així com recollir la literatura popular transmesa oralment, com les llegendes, cançons i rondalles tradicionals.
• Normalitzar el català, establint regles clares d’ortografia i gramàtica, i eliminar els castellanismes que s’havien

Llengües Oficials a Catalunya

• Català

  Llengua romànica pròpia, sorgida entre els segles VIII i X. Parlada a Catalunya, Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer, etc. Cooficial en territoris d'Espanya, França i Itàlia, i oficial a Andorra.

• Castellà

  Llengua romànica originària del Regne de Castella. Present a Catalunya des del segle XV. Oficial a tot Espanya.

• Aranès

  Variant de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Parlada per aproximadament 5.000 persones. Oficial a Catalunya.

• Llengua de Signes Catalana (LSC)

  Llengua visual de la comunitat sorda catalana. Reconeguda oficialment a Catalunya.

Altres Llengües a Catalunya

• Caló Català

  Llengua de la comunitat gitana catalana, present des del segle XV i adaptada al català.

• Llengües

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important... Continuar leyendo "La narrativa i el teatre català del segle XIX" »