Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El gènere teatral

El gènere teatral és el conjunt d'obres pensades per ser representades a l'escenari.

Característiques principals

• Unitat, integritat, credibilitat i interès.
• No està escrit per llegir, sinó per actuar.
• El receptor és el públic.
• Combina elements lingüístics i no lingüístics (gestos, moviments…).
• No hi ha narrador: la història es veu a través dels personatges.
• La caracterització dels personatges és indirecta.

6.2 Tipus de text teatral

• Text acotat: indicacions (en cursiva o parèntesis) sobre l'escenari, gestos, moviments…
• Text principal: el que diuen els personatges (diàlegs, monòlegs…).

6.3 L'estructura

• Actes: parts principals de l'obra (normalment 3: plantejament, nus i desenllaç).
• Escenes: divisions dins dels actes

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans cròniques de la historiografia medieval catalana són: el Llibre dels fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Són obres fonamentals perquè relaten fets pròxims als seus autors i, a més del seu valor històric, posseeixen un gran valor literari gràcies a la qualitat de la narració, el ritme i els diàlegs.

Jaume I

• Obra principal: Llibre dels fets

És el primer text historiogràfic escrit en català i l'única autobiografia d'un rei conservada de l'Edat Mitjana europea.

Jaume I se centra en si mateix i en el seu regnat, presentant la seua obra com una crònica personal: el rei és el responsable del relat i el dicta a un escrivà.... Continuar leyendo "Història i Literatura: Les Cròniques Medievals Catalanes" »

El Noucentisme: Ordre i Modernitat (1906-1923)

El Noucentisme (1906-1923) va ser un moviment cultural català que buscava l'ordre, l'harmonia i la perfecció. Va sorgir com una reacció contra el Modernisme i va ser impulsat per la burgesia i els intel·lectuals de l'època.

Context Històric

• Primera Guerra Mundial (1914-1918).
• Revolució Russa (1917).
• Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Programa Cultural i Institucions

Els eixos principals del programa van ser l'ordre, la civilitat, el classicisme, la cultura i l'educació. Una institució clau d'aquest període va ser l'Institut d'Estudis Catalans, que va permetre la normalització de la llengua gràcies a la tasca de Pompeu Fabra.

La Literatura Noucentista

En la literatura d'aquest període, el... Continuar leyendo "Guia del Noucentisme: Autors, Cultura i Gramàtica" »

Característiques de la literatura del segle XXI

• Diversitat i joventut: Hi ha una proliferació notable d'autors i autores joves que aporten una gran varietat de veus i registres.
• Hibridació genèrica: És habitual la barreja entre narrativa, poesia i experimentació formal, així com l'ús de llenguatges metafòrics i simbòlics.
• Temàtica íntima i identitària: Les obres exploren sovint la identitat femenina, la memòria col·lectiva i els conflictes de la societat contemporània des d'una mirada personal.
• Presència femenina: Es viu una etapa de presència consolidada de les escriptores, tant amb la recuperació de referents anteriors com amb la potència de les noves creadores.
• Projecció internacional: La literatura catalana actual gaudeix

1. Visió del món: el teocentrisme

A l’Edat Mitjana, la visió del món era teocèntrica, és a dir:

• Déu és el centre de tot.
• La religió explica la vida, la societat i la moral.
• Moltes obres literàries tenen relació amb la fe, l’honor i els valors cristians.

2. Temes principals de la literatura

Els tres grans temes que apareixen recurrentment són:

• Amor
• Honor
• Mort

Aquests temes es relacionen entre si en moltes obres medievals.

3. Els trobadors

Els trobadors eren poetes que componien cançons sobre l'amor cortès. Les seves característiques principals són:

• Amor idealitzat.
• El cavaller estima una dona noble.
• Sovint és un amor impossible o secret.
• L’home es comporta com un servidor de la dama.

Un autor destacat és Guillem de Berguedà.

4. Les cròniques

Les... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Guia Completa i Autors" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques narren l’esplendor de la Corona d’Aragó als segles XIII i XIV. Expliquen conquestes com Mallorca, València, Sicília i Sardenya. Tenien una finalitat didàctica i propagandística. Reflecteixen l’expansió política, militar i comercial per la Mediterrània. Són un dels conjunts historiogràfics més importants de l’edat mitjana.

Llibre dels Fets de Jaume I

És la primera de les quatre cròniques. És de caràcter autobiogràfic, escrita en primera persona i alternant el "Jo" i el "nós majestàtic". Fou dictada oralment segons l'ars dictandi.

• Contingut: Relat de les conquestes de Mallorca i València. Justifica les decisions polítiques i militars del monarca.
• Estil: Realista i

Etapes

Aquest fragment pertany a Diccionari per a ociosos (1964), situat en l’etapa de producció intel·lectual intensa de Joan Fuster. Després d’una etapa inicial poètica (1942-1961), amb obres com Sobre Narcís i Escript per al silenci, i d’una fase de conscienciació nacional iniciada amb Nosaltres, els valencians, Fuster es dedica a traduccions d’Albert Camus i a estudis de crítica literària i història social de la llengua. Posteriorment arriba el reconeixement social fins a la seva mort a Sueca el 1992.

Context històric i cultural

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de... Continuar leyendo "Joan Fuster i Diccionari per a ociosos: context i idees clau" »

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Assaig i Joan Fuster: Estil i Tipologies Textuals" »

1. Narrativa: el gran duel

L'important és saber distingir aquests dos gèneres:

Característiques: novel·la antiga i moderna

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1. Novel·la: Barreja batalles, amor, humor i política.
2. Estructura (les 5 etapes):
   1. Anglaterra: Tirant s'instrueix com a cavaller.
   2. Sicília i Rodes: Estratègia naval i militar.
   3. Imperi grec (Constantinoble):