Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El Noucentisme: Ordre i Modernitat (1906-1923)

El Noucentisme (1906-1923) va ser un moviment cultural català que buscava l'ordre, l'harmonia i la perfecció. Va sorgir com una reacció contra el Modernisme i va ser impulsat per la burgesia i els intel·lectuals de l'època.

Context Històric

• Primera Guerra Mundial (1914-1918).
• Revolució Russa (1917).
• Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Programa Cultural i Institucions

Els eixos principals del programa van ser l'ordre, la civilitat, el classicisme, la cultura i l'educació. Una institució clau d'aquest període va ser l'Institut d'Estudis Catalans, que va permetre la normalització de la llengua gràcies a la tasca de Pompeu Fabra.

La Literatura Noucentista

En la literatura d'aquest període, el... Continuar leyendo "Guia del Noucentisme: Autors, Cultura i Gramàtica" »

Característiques de la literatura del segle XXI

• Diversitat i joventut: Hi ha una proliferació notable d'autors i autores joves que aporten una gran varietat de veus i registres.
• Hibridació genèrica: És habitual la barreja entre narrativa, poesia i experimentació formal, així com l'ús de llenguatges metafòrics i simbòlics.
• Temàtica íntima i identitària: Les obres exploren sovint la identitat femenina, la memòria col·lectiva i els conflictes de la societat contemporània des d'una mirada personal.
• Presència femenina: Es viu una etapa de presència consolidada de les escriptores, tant amb la recuperació de referents anteriors com amb la potència de les noves creadores.
• Projecció internacional: La literatura catalana actual gaudeix

1. Visió del món: el teocentrisme

A l’Edat Mitjana, la visió del món era teocèntrica, és a dir:

• Déu és el centre de tot.
• La religió explica la vida, la societat i la moral.
• Moltes obres literàries tenen relació amb la fe, l’honor i els valors cristians.

2. Temes principals de la literatura

Els tres grans temes que apareixen recurrentment són:

• Amor
• Honor
• Mort

Aquests temes es relacionen entre si en moltes obres medievals.

3. Els trobadors

Els trobadors eren poetes que componien cançons sobre l'amor cortès. Les seves característiques principals són:

• Amor idealitzat.
• El cavaller estima una dona noble.
• Sovint és un amor impossible o secret.
• L’home es comporta com un servidor de la dama.

Un autor destacat és Guillem de Berguedà.

4. Les cròniques

Les... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Guia Completa i Autors" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques narren l’esplendor de la Corona d’Aragó als segles XIII i XIV. Expliquen conquestes com Mallorca, València, Sicília i Sardenya. Tenien una finalitat didàctica i propagandística. Reflecteixen l’expansió política, militar i comercial per la Mediterrània. Són un dels conjunts historiogràfics més importants de l’edat mitjana.

Llibre dels Fets de Jaume I

És la primera de les quatre cròniques. És de caràcter autobiogràfic, escrita en primera persona i alternant el "Jo" i el "nós majestàtic". Fou dictada oralment segons l'ars dictandi.

• Contingut: Relat de les conquestes de Mallorca i València. Justifica les decisions polítiques i militars del monarca.
• Estil: Realista i

Etapes

Aquest fragment pertany a Diccionari per a ociosos (1964), situat en l’etapa de producció intel·lectual intensa de Joan Fuster. Després d’una etapa inicial poètica (1942-1961), amb obres com Sobre Narcís i Escript per al silenci, i d’una fase de conscienciació nacional iniciada amb Nosaltres, els valencians, Fuster es dedica a traduccions d’Albert Camus i a estudis de crítica literària i història social de la llengua. Posteriorment arriba el reconeixement social fins a la seva mort a Sueca el 1992.

Context històric i cultural

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de... Continuar leyendo "Joan Fuster i Diccionari per a ociosos: context i idees clau" »

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Assaig i Joan Fuster: Estil i Tipologies Textuals" »

1. Narrativa: el gran duel

L'important és saber distingir aquests dos gèneres:

Característiques: novel·la antiga i moderna

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1. Novel·la: Barreja batalles, amor, humor i política.
2. Estructura (les 5 etapes):
   1. Anglaterra: Tirant s'instrueix com a cavaller.
   2. Sicília i Rodes: Estratègia naval i militar.
   3. Imperi grec (Constantinoble):

Característiques i recursos de l'estil de Joan Fuster

L'estil de Joan Fuster es caracteritza pel seu antidogmatisme i un marcat conversacionalisme, a través del qual busca el diàleg directe amb el lector. Utilitza recursos com els aclariments entre guions per matisar idees, la ironia i el sarcasme per a la crítica, i una adjectivació inusual que sorprèn el públic. També destaca el seu ús de la sentenciositat, creant frases amb un to de veritat moral que conviden a la reflexió profunda.

L'aforisme com a gènere en l'obra de Fuster

L'aforisme és un gènere brevíssim que, tot i incloure's dins l'assaig, té característiques pròpies com la brevitat i el to de sentència. Es justifica com a tal perquè és el resultat final d'una llarga... Continuar leyendo "L'assaig de Joan Fuster: Estil, context i evolució" »

Sr. Desig, despatx SN, calaix obert, cartutx encès, cap gall, despatx SRD meu, alt i àlbum T, dixi personal: ja podeu, trobarem.

1. Context històric i cultural

L'escriptura de Diccionari per a ociosos (1964) s'ubica en plena dictadura franquista, un període de forta repressió cultural i lingüística contra el català. L'assaig va ser un dels gèneres més castigats, patint una interrupció gairebé total entre 1939 i 1950. L'obra apareix en una etapa de "certa obertura" o disminució de la rigidesa del règim cap als anys seixanta, cosa que va permetre la represa de la literatura d'idees al País Valencià.

2. Trajectòria i etapes de l'autor

Aquesta obra s'enquadra en el bloc humanístic de Fuster. A diferència del bloc sociopolític (com... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a ociosos i l'assaig català" »