El verí del teatre
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,64 KB
11.Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.El teatre és el gènere que més sofrirà la persecució i prohibició de la llengua i cultura catalanes. Fins a 1946, la censura no va autoritzar representacions que no foren en castellà. Després de la Segona Guerra Mundial, es produeix una mínima obertura en el règim i s'autoritzen algunes representacions. A València, el teatre seriós serà en castellà i l'humorístic en valencíà.A partir dels anys 50, podem observar diferents tipus de teatre:1El melodrama, on destaca Sagarra i l'obra La ferida lluminosa
.2Teatre èpic, amb autors com Joan Brossar. En aquesta etapa María Aurèlia Capmany crearà L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Aquesta serà decisiva en la posterior aparició del teatre independent. En ell, s'elaboren espectacles de creació col·lectiva amb noves estratègies. Destaquen grups com Els Comediants
.3Teatre document. A Catalunya es posa en escena en la clandestinitat Francesc Layret de Capmany.4La sàtira política, durant els 70 és la nova cara del teatre èpic social. Destaca El retaule del flautista de Jordi Teixidor.Tots aquest canvis faran possible la aparició del teatre actual a partir de 1975. 12.Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo.Manuel de Pedrolo, tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida, i imaginar-ne una altra basada en la llibertat. Si haguérem de parlar de la temàtica del teatre de Pedrolo, destacaríem sobretot les obres de la dècada dels 50 i principis dels 60, que tracten l’existència humana des d’un punt de vista que toca l’absurd. Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social d’una manera angoixant i claustrofòbica. De fet, els personatges d’obres com Homes i No, viuen empresonats en un món que els oprimeix i els agobia. Això es reflecteix en ocasions en els diàlegs absurds i incoherents. Alguns d’ells no s'atreveixen a abandonar eixa situació, encara que alguns altres sí que estan decidits a rebel·lar-se i fugir.El seu teatre és pessimista pel fet de tractar problemes col·lectius, encara que cerca una realitat alternativa de llibertat i de rebel·lió contra la repressió.
.2Teatre èpic, amb autors com Joan Brossar. En aquesta etapa María Aurèlia Capmany crearà L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Aquesta serà decisiva en la posterior aparició del teatre independent. En ell, s'elaboren espectacles de creació col·lectiva amb noves estratègies. Destaquen grups com Els Comediants
.3Teatre document. A Catalunya es posa en escena en la clandestinitat Francesc Layret de Capmany.4La sàtira política, durant els 70 és la nova cara del teatre èpic social. Destaca El retaule del flautista de Jordi Teixidor.Tots aquest canvis faran possible la aparició del teatre actual a partir de 1975. 12.Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo.Manuel de Pedrolo, tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida, i imaginar-ne una altra basada en la llibertat. Si haguérem de parlar de la temàtica del teatre de Pedrolo, destacaríem sobretot les obres de la dècada dels 50 i principis dels 60, que tracten l’existència humana des d’un punt de vista que toca l’absurd. Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social d’una manera angoixant i claustrofòbica. De fet, els personatges d’obres com Homes i No, viuen empresonats en un món que els oprimeix i els agobia. Això es reflecteix en ocasions en els diàlegs absurds i incoherents. Alguns d’ells no s'atreveixen a abandonar eixa situació, encara que alguns altres sí que estan decidits a rebel·lar-se i fugir.El seu teatre és pessimista pel fet de tractar problemes col·lectius, encara que cerca una realitat alternativa de llibertat i de rebel·lió contra la repressió.