El teatre català en el context de la postguerra
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,14 KB
Teatre postguerra
Després de la II GM, hi hagué una certa permissivitat i es representaren algunes obres d'autors com Àngel Guimerà que passaven el control de la censura.
1955 Fundació Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre català duu a terme una profunda renovació dels temes i dels llenguatges escènics i s’acosta als nous corrents europeus.
3 tendències:
1. Comèdies de crítica mordaç de la burguesia (Joan Oliver)
2. Teatre avantguardista: noves formes d'expressió (música, dansa...) (Joan Brossa)
3. Teatre de l'absurd: planteja conflictes de caire existencial (llibertat de l'ésser humà, sentit de la vida...) (Pedrolo)
A València: es van permetre representacions religioses i sainets (gran èxit popular)
- Meitat anys 50, el públic perd interés pel teatre autòcton. A més, l'èxit del cinema fa que desaparegueren molts teatres.
Autors com Joan Alfons Gil Albors intenten renovar el teatre valencià
- Dècades del 60 i del 70: apareixen alguns grups que realitzen obres de creació col·lectiva on introduïren noves tècniques teatrals.
València: Teatre 49, La Cassola
Catalunya: Els joglars, Tricicle
En resum, malgrat un context de falta de llibertat i de censura política i cultural, el nostre teatre va aconseguir una recuperació progressiva a partir dels anys 50 i aconseguí crear en les dècades 60 i 70 obres de qualitat que l'acostaren a les tendències europees del moment.