Text conversacional exemple

DESCRICIÓ:

descriure es representar amb paraules les característiques dun element de la realitat per tal que sigui conegut pel receptor.

ESTRUCTURA:

Tema:

designació de lelement objecte de la descripció.

Expansió:

enumeració i detall de les parts i de les propietats que configuren laspecte de lelement descrit. Segons la intenció, lenumeració pot ser exhaustiva o selectiva.

Posada en escena:

detall de lentorn de lelement descrit i de les semblances amb daltres elements coneguts.

Progressió descriptiva:

descripció de subtemes o aspectes nous als quals sha fet referencia en la descripció del tema principal.

TIPUS DE DESCRPCIO:

Objectiva:

es vol reproduir amb fidelitat lobjecte.

Subjectiva:

es vol provocar en el receptor sentiments o emocions semblants als experimentals pel lemissor en contemplar lobjecte descrit.

RECURSOS LINGÜISTICS:

us dobjectius, comparacions i metàfores, dexpressions de situació en lespai, de verbs destat o desperança.

NARRACIÓ:

narrar es contar fets reals o ficticis protagonitzats per uns personatges dins un espai i un temps determinats.

ELEMENTS COMUNS: Narrador:

veu creada per lautor que fa el paper demissor de la historia, pot ser un personatge dels que intervenen o personatge intern.

Protagonista:

actor estable al llarg de tota la seqüencia narrativa, el qual afavoreix la unitat dacció necessària en qualsevol narració.

Procés temporal:

successió daccions que tenen lloc al llarg dun període temporal i que, després de complicacions i fets inesperat, condueixen a un final.

Sentit global:

missatge que lautor ha volgut transmetre.

ESTRUCTURA:

plantejament nus i desenllaç.

RECURSOS LINGÜISTICS:

us de nexes de temps i de causa per marcar el procés que va seguint el relat, de verb dacció i de circumstancials de manera, temps i lloc.

CONVERSA:

conversar te com a objectiu lintercanvi dinformació entre dos o mes interlocutors. El interlocutors dun text conversacional poden canvia de paper(emissor, receptor).

TIPUS DE CONVERSA: 1conversacional quotidians:

converses informals i formals.

2 conversacionals en els mitjans de comunicació:

entrevista, tertúlia, debat.

3 conversacional creatius:

diàlegs teatrals, en novel·les, pel·lícules, series de TV.

Característiques TEXTUALS:

presencia de codis no verbals, normes de desenvolupament especifiques, presencia de formules i salutacions, comiats, excuses.

EMOTIVA:

posa en relleu lactitud de lemissor. Pretén manifestar els estats dànims i les opinions de lemissor.

REFERENCIAL:

centra linterès en el referent del missatge. Pretén transmetre informacions objectives sobre alguns aspectes de la realitat.

CONATIVA:

sorienta cap al receptor a fi lefecte dimplicar-lo en el missatge. Te com objectiu modificar la conducta o lopinió del receptor.

FÀTICA:

posa en relleu el canal a traves del qual es transmet el missatge. Pretén iniciar, mantenir o donar per acabat el contacte entre... POÈTICA: centra linterès en la forma del missatge. Pretén crear un efecte estètic amb recursos propis de la llengua literària. METALINGÜISTICA: centra linterès en el codi. Te objectiu aclarir o explicar elements del codi.

Alcalde, alcaldessa.
Jutge, jutgessa.
Advocat, advocada.
Ministre, ministra.
Conseller, consellera.
Actor, actriu.
Gris, griso.
Nu, nuesa.
Golafre, golafre.

Ànecs, ànegues.
Cavalls, egües.
Elefants, elefantes.
Porcs, truges.
Ases, someres.
Toros, vaques.
Marrans, ovelles.
Bocs, cabres.
Raig, rajos, raigs.
Passeig, passejos, passeigs.
Mareig, marejos, mareigs.
Desig, desitjos, desigs.
Trepig, trepijos, trepigs.
Disc, discos, discs.
Risc, riscos, riscs.
Context, contextos, contexts.
Capaç, capaç, capaços, capaces.
Amarg, amarga, amargs, amargues.
Pobre, pobra, pobres, pobres.
Lleig, lletja, lletjos, lletges.