Temes literatura València Pau

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
Els canvis polítics que van començar després de la guerra tenien com a objectius bàsics, entre altres, la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’Estat pel castellà.Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament.En aquest idioma . La llengua quedà relegada a làmbit privat,, i la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
.Molt escriptors s'exiliaren En l’exili es van organitzar ben aviat i es van incorporar a revistes ja existents o bé en van crear de noves,Després del 1939 la novel·la en català reapareix lentament.Ho fa primerament a l’exili, a causa de les dificultats de publicació i de la censura que hi havia a l’interior;
però, els novel·listes exiliats prefereixen editar les seues obres a Catalunya. Les circumstàncies polítiques de la postguerra són causa de que una bona part de la narrativa que es publica fins al començament dels seixanta rebutge el tractament directe de la realitat i a explicar-la per mitjà de lasimbologia i del mite
Alltres autors opten per una literatura imaginativa o fantàstica y per la novel.La psicògica que va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta, moment en què es va deixar sentir la influència del neorealisme italià i de la novel·la nord-americana d’entreguerres..
Apartir dels anys 60 es produix un canvi apareguent actituds més enfrontades al règim franquista.La dictadura va evolucionar fins posicions més tolerants, a causa de l’obertura internacional que va experimentar, cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli .

Al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari.

4

Narrativa dels anys 70 fins al’actualitat?

 Els anys setanta  la dictadura franquista es debilita. Amb la mort de Franco, el 1975, l’estat espanyol s’enceta un procés de transició política que conduirà a sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats.

El català recupera la consideració social i legal que havia perdut anys enrere: esdevé cooficial tant al País Valencíà com a Catalunya i les Illes Balears i s’incorpora al sistema educatiu. Tot això contribueix a millorar quantitativament i qualitativament la vitalitat de la cultura catalana: augmenta considerablement el nombre d’editorials, de premis literaris i de lectors.

Durant aquest període la narrativa ofereix un ventall ric i variat de temàtiques i tècniques que es poden sintetitzar en diferents corrents:
Aquesta dècada destaca l'anomenada novel.La del trencament que s'allunya del les tèniques narratives clàsiques i que té com a caractréistiques :a)És de caire realista,b)Es una Novel•la transgressora, que experimenten amb el llenguatge i les tècniques narratives;
c
)Predomina el Realisme psicològic,que comprén novel•les en què l’anàlisi psicològica dels personatges i la descripció de mons interiors són els ingredients principals. Pel que fa al contingut, predominen els ambients urbans, la problemàtica de personatges jóvens,de la seua relacióamb el sexe i les droguescom a mostres de rebeldiaAls anys vuitanta i noranta

S’abandonen les experimentacions i, en general, es reactiva el desig per retornar a formes narratives més clàssiques tornant la narrativa de gènere (narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror,històrica, eròtica..) destaquem: Jaume Fuster, Ferran Torrent  Destaca un corrent arratiu que ha estat anomenat Realisme brut o costumisme urbà., el qual retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb un cert to de crítica mostrant una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista .

En l'actualitat la disparitat de temàtiques i estils, la gran quantitat de títols publicats i la coincidència d’esciptors de generacions diferents fan que siga complicat explicar el panorama literari de la narrativa actual.,però cal destacar:a)L'ús habitual de la xarxa com espai d¡experimentació literària i pel rebuig de la literatura més convencional.b)L'èxit i difussió de la nostra literaturac)Els espcriptors actuals es centren més en la problemàtica de l'individu que en els problemes d'identitat de la societat valecianaAlguns del autors més representatius són:

TERENCI MOIX

,CARME RIERA.
. I FERRANT TORRENT

6. Poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70

És el gènere més important del període de postguerra, hi va prendre un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística durant la postguerra en què coincidiren diverses generacions de poetes:

els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba,J.V. Foix, Carles Salvador), els qui havien començat a publicar en els anys trenta (
Pere,Quart, Joan
Vinyoli…)

i els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguera (Xavier Casp, Joan Brossa i Gabriel Ferrater, entre d’altres ).
Els corrents poètics més importants de la nostra poesia de postguerra són elssegüents:

Poesia postsimbolista

Perfecció formal i allunyament de la realitat són els trets bàsicsd’aquesta poesia.
La novetat és la humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l’experiència de l’exili.
Així, els temes són la mort, el destí personal i col·lectiu,l’exili o l’enyorança de la pàtria, formalitats per mitjà de símbols i mites.  

Poesia d’avantguarda i experimental

. .
Se centra en l’experimentació formal, amb influència de les tècniques d’expressió de les avantguardes de preguerra i que sovint combina el llenguatge amb les imatges. Autors :J.V. Foix i Joan Brossa .

Poesia realista

Apareix cap a la fi dels anys cinquanta. Els seus trets són:
presència en el poema de la realitat històrica en què viu el poeta; expressió desentiments i ideals col·lectius ; fort component de denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva durant la dictadura franquista, i l’ús d’un llenguatge senzill, viu i directe, que busca la comunicació immediata amb el lector.

La poesia de Salvador Espriu

. Que destaca per la profunditat temàtica, i pel seu compromís cívic amb el país i la llengua

9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

   
   

Al començament de la dècada dels 70  es supera el Realisme i la poesia catalana s'inclina cap al simbolisme i experimentalisme Joan Brossa. La poesia no-realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, presentà les característiques següents:
(a) Nous paràmetres del codi textual:
La pretensió del poeta era  introduir el lector dins el text o del discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia una anècdota o un argument.
(b

) Pràctica rebel

Connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del Segle XX -el simbolisme, l'Avantguardisme, el Surrealisme, etc.-, la poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del Realisme. (c

)

Nous valors de la paraula poètica

la paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua. (d)

La poesia, eina d'investigació

La poesia fou considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees, que donà lloc a múltiples actituds creatives, relacionades amb el món oníric.(e)

Nous arguments

els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
Durant els anys 80 la poesia continuà si fa no fa els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del jo, a través de la suma de vivències personals, i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació dexperiències personals. Definitivament s'acceptà el mestratge de tots els grans poetes del s. XX: Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu, Estellés, Pere Quart. Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifestaren un acusat escepticisme. Al marge d'altres consideracions, prevalgué la pretensió de l'obra ben feta.