Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Quantes llengües es parlen al món aproximadament?

Al món es parlen entre 6.000 i 7.000 llengües aproximadament, tot i que moltes tenen pocs parlants i algunes estan en perill d’extinció.

Les deu llengües més parlades (L1)

• Xinès mandarí
• Castellà
• Anglès
• Hindi
• Àrab
• Bengalí
• Portuguès
• Rus
• Japonès
• Panjabi

Què és L1 i L2?

L1 (llengua materna): és la primera llengua que aprens a casa des de petit.

L2 (segona llengua): és qualsevol llengua que aprens després de la L1 (per exemple, a l'escola).

Llengües majoritàries i minoritàries

Llengua majoritària: llengua amb un gran nombre de parlants en un territori.

Llengua minoritària: té pocs parlants en comparació amb altres llengües del territori.

La minorització lingüística

És el procés pel... Continuar leyendo "Diversitat lingüística: conceptes clau i situació actual" »

El teatre en català entre els anys 1970 i 2000

Entre 1970 i 2000, el teatre en català es renova gràcies a la fi del franquisme i la recuperació cultural. Destaquen el teatre independent, la innovació escènica i la crítica social. Companyies com Els Joglars o La Fura dels Baus introdueixen nous llenguatges teatrals. També sobresurten autors com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera, amb obres que tracten conflictes humans, psicològics i socials. El període suposa la consolidació i professionalització del teatre català contemporani.

Context històric i cultural de Mandíbula afilada

Mandíbula afilada s’escriu en la societat valenciana de finals del segle XX i inicis del XXI, en un context democràtic amb consolidació de la... Continuar leyendo "Literatura catalana contemporània: autors i obres clau" »

El teatre en català (1970-2000)

Entre 1970 i 2000, el teatre català es renova després del franquisme. Predominen la crítica social, l’experimentació escènica i el teatre independent. Companyies com Els Joglars i La Fura dels Baus incorporen llenguatges innovadors. Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera destaquen pels conflictes humans, psicològics i socials contemporanis.

Mandíbula afilada: Context i trajectòria

Context històric i cultural

Mandíbula afilada s’escriu en una societat valenciana democràtica, marcada pel consum cultural, els mitjans audiovisuals i l’humor urbà contemporani. El teatre professional es consolida progressivament, encara amb dificultats de difusió i mercat. L’obra reflecteix la normalització parcial... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Autors i Obres Clau (1970-2000)" »

Qüestions teòriques sobre Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal

a) Temes principals en l'obra de Maria Mercè Marçal

Els temes principals abordats per Maria Mercè Marçal en la seua obra Bruixa de dol són, sobretot:

• Feminisme: Reivindicació de la veu i l'experiència de la dona davant una societat patriarcal.
• Identitat: Afirmació d'una identitat femenina, catalana i de classe conscient.
• Cos i desig: Expressió del desig femení i del cos com a espai de llibertat i conflicte.
• Maternitat: Vivència íntima i transformadora que redefineix el jo poètic.
• Llengua i cultura: Defensa del català com a element essencial d'identitat i resistència.
• Memòria i exili: Recuperació del passat i experiència de desplaçament.
• Compromís polític: Implicació

La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda)

Anàlisi de l'obra

• Referents de la realitat: L'obra situa la història en el context del segle XX català (Segona República, Guerra Civil i postguerra). Destaca el barri de Gràcia i elements quotidians com el treball, la fam i la misèria, a més de símbols com els coloms, l'embut o el ganivet.
• Ubicació del contingut: Relat lineal de la vida de la Natàlia. Paral·lelisme entre l'evolució personal de la protagonista i la història col·lectiva.
• Personatges: La Natàlia (insegura, evoluciona cap a l'alliberament) i el Quimet (autoritari, representa l'opressió patriarcal).
• Temes: Història recent, condició femenina, submissió, pèrdua i recuperació de la identitat, soledat i dolor.
• Veu narrativa: Primera

Context històric i cultural de la postguerra

La major part del Llibre de meravelles es va escriure entre 1958 i 1959 i es va completar cap a 1968, en un context marcat per la dictadura franquista i la repressió cultural iniciada el 1939. Tot i que la postguerra estricta acaba el 1959, la normalització cultural va ser lenta.

Durant els anys cinquanta, el règim es consolida internacionalment, i a partir dels seixanta hi ha una certa obertura: apareixen noves editorials, revistes culturals i s’elimina la censura prèvia (encara que no desapareix la censura). Això permet una recuperació progressiva de la literatura catalana.

En la postguerra immediata, la cultura en català es veu obligada a l’exili o la clandestinitat per la persecució... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles i context" »

Context històric i cultural

L’obra se situa en el context del franquisme dels anys 60, en una etapa d’obertura internacional i de progressiva desaparició de la censura i de la prohibició del català. Ve marcada per les conseqüències de la postguerra i de la II Guerra Mundial, que provoquen una crisi econòmica, política i moral, amb influència de l’existencialisme. Culturalment, destaca la recuperació de l’edició en català, el creixement de la premsa, la Nova Cançó i un assaig crític i compromès amb la realitat social.

Trajectòria de l’autor i característiques de l’etapa

Diccionari per a ociosos forma part dels assaigs humanístics de Joan Fuster, el bloc central de la seva trajectòria. Es caracteritzen per tractar... Continuar leyendo "L'assaig de Joan Fuster i el context cultural català" »

El gènere teatral

El gènere teatral és el conjunt d'obres pensades per ser representades a l'escenari.

Característiques principals

• Unitat, integritat, credibilitat i interès.
• No està escrit per llegir, sinó per actuar.
• El receptor és el públic.
• Combina elements lingüístics i no lingüístics (gestos, moviments…).
• No hi ha narrador: la història es veu a través dels personatges.
• La caracterització dels personatges és indirecta.

6.2 Tipus de text teatral

• Text acotat: indicacions (en cursiva o parèntesis) sobre l'escenari, gestos, moviments…
• Text principal: el que diuen els personatges (diàlegs, monòlegs…).

6.3 L'estructura

• Actes: parts principals de l'obra (normalment 3: plantejament, nus i desenllaç).
• Escenes: divisions dins dels actes

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans cròniques de la historiografia medieval catalana són: el Llibre dels fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Són obres fonamentals perquè relaten fets pròxims als seus autors i, a més del seu valor històric, posseeixen un gran valor literari gràcies a la qualitat de la narració, el ritme i els diàlegs.

Jaume I

• Obra principal: Llibre dels fets

És el primer text historiogràfic escrit en català i l'única autobiografia d'un rei conservada de l'Edat Mitjana europea.

Jaume I se centra en si mateix i en el seu regnat, presentant la seua obra com una crònica personal: el rei és el responsable del relat i el dicta a un escrivà.... Continuar leyendo "Història i Literatura: Les Cròniques Medievals Catalanes" »