Díctics personals

Funcions del llenguatge

• Segons l’intenció de l’emisor

• Funció emotiva: Emfasi en el sentiment (ui!, ai!, ecs!)

• Funció conativa

  
  Es vol modificar la conducta del receptor.(ves-hi, Núria!,                  compte!)

• Funció fatica L’element més rellevant és el canal (Hola, em sents?)

• Funció etsètica: Destaca la forma del missatge. (plou proc, però plou prou)

• Funció referencial És centre en el referent (la formula del aigua és H2O)

• Funció metalingüistica Es fa sobresurtir el codi (la forma entre sól duu accent)

     -    Segons el canal  (poden haver-hi més d’un)

• Codis visuals (llengua escrita, gestos, senyals de transit)

• Codis acústics (llengua oral, so d’un xiulet)

• Codis tàctils (carícies, alfabet Braille)

• Codis olfactius (comunicació glandúles animals)

Els signes

• Significant (vessant material, perceptiu) (sons i lletres)

• Significat (concepte o imatge mental)

• Referent (realitat)

Díctics (assanyalent les persones i/o circumstancies de lloc i/o de temps en que es produeix l’acte comunicatiu)

• Díctics personals (assenyalen el lloc)

  • Pronoms personals (jo,em,tu,et), morfemes verbals de persones(agafa, agafes), possesius (meu,teu)...

    -     Díctics especials (determinen el lloc)

• Aquí, allí/aquest, aquell/aixó, alló.

    -     
Díctics temporals (relació amb el moment)

                          -    Ara, avui/ abans, ahir/abans, demà.

Tipologia textual

- Descripció    - Narració   - Explicació    - Argumentació   - Predicció  - Instrucció    -Conversa    - Text retòric.