Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Què és la Renaixença?

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya durant el segle XIX, amb l’objectiu principal de recuperar la llengua catalana com a vehicle de cultura després de segles de decadència i desús.

Objectius de la Renaixença

Els principals objectius de la Renaixença eren:

• Recuperar l’esplendor del passat medieval de Catalunya i tornar a donar importància a la cultura i la llengua catalanes.
• Redescobrir i divulgar els autors clàssics de l’edat mitjana, així com recollir la literatura popular transmesa oralment, com les llegendes, cançons i rondalles tradicionals.
• Normalitzar el català, establint regles clares d’ortografia i gramàtica, i eliminar els castellanismes que s’havien

Llengües Oficials a Catalunya

• Català

  Llengua romànica pròpia, sorgida entre els segles VIII i X. Parlada a Catalunya, Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer, etc. Cooficial en territoris d'Espanya, França i Itàlia, i oficial a Andorra.

• Castellà

  Llengua romànica originària del Regne de Castella. Present a Catalunya des del segle XV. Oficial a tot Espanya.

• Aranès

  Variant de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Parlada per aproximadament 5.000 persones. Oficial a Catalunya.

• Llengua de Signes Catalana (LSC)

  Llengua visual de la comunitat sorda catalana. Reconeguda oficialment a Catalunya.

Altres Llengües a Catalunya

• Caló Català

  Llengua de la comunitat gitana catalana, present des del segle XV i adaptada al català.

• Llengües

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important... Continuar leyendo "La narrativa i el teatre català del segle XIX" »

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics i Administratius

Els Textos Instructius

Expliquen com fer una acció o un procés pas a pas.

Característiques dels Textos Instructius

• Claredat i ordre: Llenguatge clar, concís i estructurat.
• Estructura habitual:
  • Títol de l’acció
  • Llista de materials necessaris
  • Instruccions pas a pas
• Llenguatge:
  • Oracions curtes i clares
  • Verbs en imperatiu o en tercera persona
  • Connectors d’ordre: primer, a continuació, per acabar…
  • Vocabulari precís i entenedor (pot ser tècnic segons el tema)
• Suport visual: Es poden incloure dibuixos, esquemes, imatges o infografies.

Els Textos Acadèmics

Transmeten informació objectiva i clara en contextos educatius o científics.

Característiques dels Textos Acadèmics

• Tipologia segons

Joan Oliver (Pere Quart): Biografia d'un Intel·lectual Català

Joan Oliver i Sallarès, narrador, dramaturg, traductor i periodista, va fer servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va néixer el 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d’una família de la burgesia industrial.

Joventut i la Colla de Sabadell

Va passar la infància immers en un ambient de casa benestant. De caràcter inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, va establir una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui va formar l’anomenada Colla de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment. En aquesta línia, van organitzar... Continuar leyendo "Joan Oliver (Pere Quart): Biografia i Llegat Literari Català" »

1. Què és la variació geogràfica? Definició de geolecte

Un geolecte és una varietat d’una llengua que es limita a una àrea geogràfica concreta. Tot i que sovint se l’anomena dialecte, també es coneix com a varietat regional, territorial o geogràfica. Es distingeixen per trets fonètics, lèxics, morfològics o sintàctics que els diferencien d'altres dialectes. Els dialectes d’una mateixa llengua són, almenys, parcialment intercomprensibles. Els lingüistes dibuixen línies en mapes, anomenades isoglosses, que delimiten l’àrea de cada característica lingüística específica, com la palatalització de consonants davant vocals.

2. Variació geogràfica de la llengua catalana

Les diferents modalitats que una llengua adopta en... Continuar leyendo "Què és la variació geogràfica? Definició i exemples" »

Context Històric i Cultural

Diccionari per a ociosos (1964) es va publicar en un context de relaxació de la censura franquista, fet que va permetre una major llibertat en la producció literària. Durant els anys 60, es va produir un renaixement cultural i una exploració filosòfica, malgrat la repressió política existent. Aquest període va veure l'aparició de noves plataformes de debat ideològic, com la revista Serra d'Or (1959), i editorials com Edicions 62, que van impulsar la literatura d'idees i van donar veu a autors locals i estrangers.

Llibre de meravelles s’inscriu en la postguerra franquista, una època marcada per la repressió cultural i la censura. La llengua catalana va ser relegada a l'àmbit privat, i la producció literària... Continuar leyendo "Anàlisi de "Diccionari per a ociosos" i "Llibre de meravelles"" »

El Romanticisme va ser un moviment cultural, artístic i ideològic que va sorgir a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, estenent-se per tot Europa durant el segle XIX. Aquest moviment va representar una reacció contra el racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant prioritat al sentiment i a l'expressió individual.

Característiques Principals del Romanticisme

• Es prioritza l'emoció i la subjectivitat per sobre de la raó.
• Es valora la consciència del jo com a entitat autònoma i única.
• Hi ha una forta tendència a valorar la identitat i la cultura nacional.
• Es busca l'originalitat i es rebutgen les normes clàssiques.
• S'aprecia la natura com a reflex de l'estat d'ànim i font d'inspiració.
• Es recupera l'interès

Figures Retòriques Essencials

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A mitjan segle XIV coincideixen diferents factors que esquerdaren el pensament medieval i obren un període de crisi de més d’un segle que comporta el pas de l’Edat Mitjana (476-1453) a l’Edat Moderna (1435/1492-1789).

La Pesta Negra

Epidèmia procedent de l’Orient que s’estén en onades successives a partir de 1348 per tot el continent. Va ser la causa de mort d’entre el 50% i el 60% de la població. Aquest ambient de basarda i pànic va tenir les següents conseqüències:

• La mortaldat afectava per igual tots els grups socials, de manera que es va estendre la idea d’una equiparació entre tots els humans independentment de l’origen.

Crisi de les Institucions

L’Església entra en una... Continuar leyendo "Crisi Medieval, Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana" »