Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra,

NARRATIVA DE POSTGUERRA  Després de la Guerra Civil s’incorporen a la narrativa catalana noves tècniques i nous continguts: la novel·
La psicològica, el Realismemàgic, la novel·ladeciència-ficció i la novel·lanegra.

MERCÈ RPDPREDA:La seva obra se sol dividir en tres períodes: – Els anys d’aprenentatge. Primera etapa a la que pertany Aloma, novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida.– L’etapa de maduresa s’inicia amb la publicació de Vint-i-dos contes (1958), històries d’amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. – La vellesa. Última etapa que s’inicia

Literatura històrica

Les cançons de gesta

• Narracions en vers.

• Informar el poble.

• Fets reals i llegendaris.

• Protagonista idealitzat, heroi amb qualitats sobrehumanes.

• Fets heroics de la història nacional.

• Poeta les componia oralment, el joglar les recitava de memòria.

• Cantar del Mio Cid, Chanson de Roland.

Les cròniques medievals

• Extenses narracions en prosa de fets històrics

• De caràcter bèl·lic

• Les primeres eren escrites en llatí

• Cròniques de: Jaume I, Bernat Desclot, Ramón Muntaner, Pere el Cerimoniós

• A partir del S.XIII, es tradueixen o s’escriuen en català

Característiques comunes de les quatre grans cròniques

• Gran valor literari i lingüístic.

• Gran valor com a document històric.

• l’autor dóna testimoni del que explica.

• La figura

NARRATIVA DA POSGUERRA

Álvaro CUNQUEIRO

Naceu no ano 1911 en Mondoñedo. Estudou en Santiago de Compostela. Foi daquela cando comezou o seu lado literario, en tres importantes libros de poesia: Mar ao norde, Poemas do si e non e Cantiga nova que se chama riveira.

Na Guerra Civil vivira un tempo en Ortigueira, dedicado a docencia e ao xornalismo. Exerce a pratica xornalista en Donosi e Madrid ate que retorne en 1947 a sua vila natal.

Cando se fundou a editorial Galaxia, Cunqueiro comezou a escribir textos narrativos. Marlin e familia, As cronicas do sochantre e Se o vello Sinbad volvese as illas.

Nos anos sesenta instalouse en Vigo e traballou no xornal Faro de Vigo. Publicou outros tres libros de narracions breves: Escola de menciñeiros, Xente

Tema 8

La noticia

És un relat Periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat. Aquest fet ha de ser Rellevant, extraordinari o curiós i ha de tenir un cert interès. El seu Objectiu és informar, per la qual cosa ha de redactar-se objectivament. Són Temes d’actualitat i d’interès general. S’agrupen per blocs temàtics.

Un breu és una Petita noticia que en la premsa ocupa normalment part de l’espai lateral d’una Columna, i que en els mitjans audiovisuals només és esmentada pel titular.

Estructura de la noticia

-Titular: és la presentació del text.

-Entrada o lead: En la premsa escrita correspon al primer paràgraf de la noticia i recull de Forma sintètica les dades més rellevants. En els mitjans audiovisuals, el lead

1; Aldia 1957-1969

Txillardegi

Donostia. 1929-2012 ingenieritza, eleberrigile eta kazetari.

Lanak: Peru Leartzako- existentzialismoa

Elsa Schelen- filosofia

Leituriaren egunkari ezkutua

Protagonista-lehen pertsonan

arazo eta zalantzaduna

Joseba leturia

Porrotean bukatzen duen maitasun istorioa

urtaroen arabera ordenatu

2; Aldia 1969-1976

Kritika asko frankismoaren aurka

Narratzaile anonimoa- objektibismoa

Pertsonaien analisi psikologikoa baztertzen da

Garrantzia Forma eta nola dagoen kontatua

Ramon Saizarbitoria:
1944 Txillardegik hasitakoan sakondu

-Euskara batua sortu

Europako jokaerekin bat egin

Egunero hasten delako

Gaia-abortoa-gai berria-kritika-hari bat baino gehiago

3 Aldia 1976

Istorioak kontatzeko ahalegina berreskuratu eta tipologia aberastu

Ezaugarriak:

Modernisme

SOLITUD. El Modernisme és el període de la literatura catalana que va des del 1890 fins al 1910 aproximadament, en el qual va tenir lloc el procés de transformació total de la cultura catalana, que va passar de regional i tradicionalista a nacional i moderna.

Regional -> Nacional (en política)

Tradicionalista -> Moderna (en costums, tabús)

Els modernistes (tots ells burgesos i fills de famílies benestants) estaven preocupats per l'endarreriment de la societat catalana respecte d'Europa pel que fa al pes de les tradicions. El moviment catalanista que havia iniciat la Renaixença al llarg de la segona meitat del XIX s'havia anat polititzant a finals de segle i va coincidir amb l'eclosió modernista. El 1900 la revista Joventut... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme a Catalunya" »