Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Històric i Cultural

L'escriptura de La plaça del Diamant se situa en el context de la postguerra espanyola, entre 1939 i 1959, un període marcat per la repressió cultural i la censura. La novel·la abasta cronològicament des de 1928 fins a principis dels anys cinquanta, reflectint esdeveniments clau com la proclamació de la República i l'esclat de la Guerra Civil. Aquest context va provocar l'exili i la clandestinitat de molts escriptors. Mercè Rodoreda va poder tornar a publicar en editorials catalanes a partir de 1958, coincidint amb una incipient recuperació cultural.

Trajectòria de Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant pertany a l'etapa de maduresa de l'autora, després d'una etapa... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Literari de Postguerra" »

Ramon Llull: Pioner de la Prosa Catalana Medieval

Primer autor que escriu en llengua catalana amb voluntat literària, tractant temes que fins aleshores es reservaven a la llengua culta (el llatí).

Eleva la llengua vulgar, el català oral sense prestigi ni tradició, al nivell de llengua de cultura.
Autor pioner en el context de l’Europa del segle XIII.

Estableix els fonaments de la producció literària posterior.

Escriptor i Viatger

Neix a Palma entre el 1232 i el 1235 i mor en mar, entre Tunis i Mallorca, el 1316.

De petit va entrar al cercle de l’infant Jaume II (futur rei de Mallorca) i va assimilar els ideals de la cavalleria i la *fin’amors*.
Fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca.

La Conversió Personal

Cap als 30... Continuar leyendo "Ramon Llull i les Cròniques Medievals Catalanes: Un Llegat Literari" »

Context històric i cultural de l'assaig

L'assaig com a gènere pràcticament no va existir durant els anys 40 i 50 a causa de la censura franquista, ja que la literatura d'idees era considerada perillosa. Als anys 60 es va produir un reviscolament del gènere amb nous temes de reflexió, especialment en revistes com Serra d'Or i editorials com Edicions 62.

Ubicació de l'obra de Fuster en el gènere

Diccionari per a ociosos pertany al bloc humanístic de l'obra de Joan Fuster. Aquest bloc es caracteritza per una voluntat reflexiva i per recollir articles publicats en premsa. A diferència dels seus assajos sociopolítics, que pretenien crear consciència nacional valenciana (com Nosaltres, els valencians), i dels estudis literaris (Literatura

1. La poesia trobadoresca

• Introducció:
  • Moviment poètic d’origen occità dels segles XI-XII. Tema principal: l'amor cortès, que estableix una relació jeràrquica entre el trobador i la dama.
• Desenvolupament 1:
  • Característiques principals: lloança de la dama, vassallatge amorós i ús del provençal.
  • Els trobadors escriuen per a un públic cortesà, i les dames són idealitzades com a "midons".
• Desenvolupament 2:
  • Els gèneres trobadorescs inclouen la "cançó" (poema d’amor), el "sirventès" (sàtira) i el "plany" (lament).
  • Exemple destacat: Guillem de Berguedà.
• Conclusió:
  • La poesia trobadoresca va marcar l'inici de la literatura lírica catalana i va influir en la lírica posterior.

2. La poesia religiosa: Ramon Llull

• Introducció:
  • Ramon Llull

Canvi lingüístic

Conjunt de processos de transformació, pèrdua o innovació d'elements fònics, morfològics o lèxics en una llengua.

Polimorfisme

Coexistència de variants lliures que es reemplacen arbitràriament i mútuament sense regularitat en la distribució. Tipus:

• Polimorfisme de frontera: en àrees de transició o bilingüisme.
• Segons el grau de consciència.
• De realitzacions indiferents: sense justificació aparent.

Canvi fonètic

Modificacions de la realització fonètica d'un mot en l'evolució de la llengua. Tipus:

• Regular: afecta tots els elements que compleixen unes condicions (p. ex., palatalització de la L inicial: luna > lluna, locus > lloc).
• Analògic: còpia d'un fenomen (p. ex., 1a pers. sing. jo dono > jo donc).
• Irregular:

L'Escola Mallorquina de Poesia: Un Moviment Literari Clau

L'Escola Mallorquina de poesia va ser un important moviment literari que va florir a Mallorca entre els anys 1900 i 1950 aproximadament. Aquest corrent poètic va tenir com a figures cabdals Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, qui van establir les bases estètiques i temàtiques que seguirien els poetes posteriors.

Característiques Principals

Les característiques principals de l'Escola Mallorquina inclouen una marcada preocupació per la perfecció formal, amb una cura especial per la llengua i la mètrica. Aquesta tendència reflecteix un classicisme que coincideix amb el Noucentisme català. Els poetes d'aquesta escola també mostren un nacionalisme conservador i un profund interès... Continuar leyendo "Escola Mallorquina de Poesia: Moviment Literari i Figures Clau" »

Pregunta 3.a) És aquest fragment un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu, completa i sovint enginyosa que expressa una idea científica, filosòfica o moral sense donar explicacions, com una reflexió. Els aforismes són una aportació de l'autor a un gènere que el fascinava. En el cas de Fuster, els aforismes es transformen en enigmes que el lector ha de desxifrar amb calma, en lloc de ser idees que cal acceptar sense pensar-hi (no hi ha pas a acceptar-les acríticament). Una de les estratègies que Fuster utilitza per aconseguir aquest efecte és un to conversacional, per animar una interacció entre ell i el lector.

Pregunta 3.b) Context històric i cultural de l'escriptura

L'obra de Joan Fuster es va escriure en un moment històric... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Joan Fuster: Context, gènere i aforismes" »

Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco

La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.

Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)

Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.

Diversificació de

La Poesia del Segle XV

• La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
• La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
• Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
• Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Jordi de Sant Jordi

• Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
• Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal)