Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1. Què és la variació geogràfica? Definició de geolecte

Un geolecte és una varietat d’una llengua que es limita a una àrea geogràfica concreta. Tot i que sovint se l’anomena dialecte, també es coneix com a varietat regional, territorial o geogràfica. Es distingeixen per trets fonètics, lèxics, morfològics o sintàctics que els diferencien d'altres dialectes. Els dialectes d’una mateixa llengua són, almenys, parcialment intercomprensibles. Els lingüistes dibuixen línies en mapes, anomenades isoglosses, que delimiten l’àrea de cada característica lingüística específica, com la palatalització de consonants davant vocals.

2. Variació geogràfica de la llengua catalana

Les diferents modalitats que una llengua adopta en... Continuar leyendo "Què és la variació geogràfica? Definició i exemples" »

El Romanticisme va ser un moviment cultural, artístic i ideològic que va sorgir a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, estenent-se per tot Europa durant el segle XIX. Aquest moviment va representar una reacció contra el racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant prioritat al sentiment i a l'expressió individual.

Característiques Principals del Romanticisme

• Es prioritza l'emoció i la subjectivitat per sobre de la raó.
• Es valora la consciència del jo com a entitat autònoma i única.
• Hi ha una forta tendència a valorar la identitat i la cultura nacional.
• Es busca l'originalitat i es rebutgen les normes clàssiques.
• S'aprecia la natura com a reflex de l'estat d'ànim i font d'inspiració.
• Es recupera l'interès

Figures Retòriques Essencials

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A mitjan segle XIV coincideixen diferents factors que esquerdaren el pensament medieval i obren un període de crisi de més d’un segle que comporta el pas de l’Edat Mitjana (476-1453) a l’Edat Moderna (1435/1492-1789).

La Pesta Negra

Epidèmia procedent de l’Orient que s’estén en onades successives a partir de 1348 per tot el continent. Va ser la causa de mort d’entre el 50% i el 60% de la població. Aquest ambient de basarda i pànic va tenir les següents conseqüències:

• La mortaldat afectava per igual tots els grups socials, de manera que es va estendre la idea d’una equiparació entre tots els humans independentment de l’origen.

Crisi de les Institucions

L’Església entra en una... Continuar leyendo "Crisi Medieval, Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana" »

La Literatura Catalana de Postguerra: Villalonga i Espriu

La postguerra espanyola va suposar un període de gran dificultat per a la literatura catalana, marcada per la censura i la repressió cultural del règim franquista. Tot i això, a partir de 1947 es va començar a permetre, tímidament, la publicació d'obres en català, i diverses editorials van treballar per acostar la literatura catalana al públic. Aquest procés, lent i complicat, culminaria en una certa estabilitat durant la dècada dels seixanta, gràcies també a la instauració de premis literaris que van estimular la creació en llengua catalana.

Durant la postguerra, a diferència de l’etapa de preguerra, no es van poder formar moviments literaris cohesionats per la manca... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra i Renovació: Villalonga, Espriu i Marçal" »

Gèneres de Ficció

• Poesia: Vers, per recitar o cantar.
• Narrativa: Prosa, per explicar o imaginar.
• Teatre: Diàleg, per representar.

Components de la Narració

• Conflicte: Trenca l’equilibri inicial.
• Història: Ordre cronològic dels fets.
• Trama: Com s’organitzen els fets.
• Espai-temps (cronotop): On i quan passen els fets.
• Analepsi: Salt al passat.
• Prolepsi: Salt al futur.
• Personatges:
  • Principals (clau en el conflicte)
  • Secundaris (ajuden a donar realisme)
  • Rodons (evolucionen)
  • Plans (no canvien)
• Narrador: Intern (dins la història) o extern (fora de la història).
  • Tipus: Omniscient, quasi omniscient, narrador càmera.
• Estil narratiu: Directe (diàleg), indirecte (el narrador explica).

Subgèneres de la Narrativa

• Novel·la: Epistolar, dialogada, autobiogràfica.

Context històric i cultural de l'obra

El verí del teatre es va escriure i estrenar el 1978, durant la transició espanyola cap a la democràcia després de la mort de Franco el 1975. Aquest període inclou l'aprovació de la Constitució del 1978 i la creació de les autonomies, amb la consolidació de l’ús del català a escoles i televisions (TV3, Canal 9). A València, el Teatre Independent, inicialment en castellà per ser més comercial, es va decantar pel català als setanta. Editorials com Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana van créixer. Els germans Sirera i Manuel Molins van contribuir a la renovació teatral valenciana.

Trajectòria de l'autor i etapes de producció

El verí del teatre pertany a la segona etapa de la producció... Continuar leyendo "Guia completa sobre El verí del teatre i Rodolf Sirera" »

Referents i Context Històric de l'Obra

Microespai Ficcional i Realitat

L’acció de l'obra transcorre en una sala de rebre d’un palau rococó, amb mobles d’acord amb els gustos i l'estil de l’època. El fragment se situa a París, l’any 1784, en un palau rococó que reflecteix l’estil de l’època amb una escenografia detallada: mobles elegants, canelobres, una campaneta de servei, llibres i una ampolla de vi de Xipre.

Aquest context històric es vincula amb el període previ a la Revolució Francesa, caracteritzat pel domini de l’aristocràcia i la difusió del pensament il·lustrat. L’obra inclou referències a figures com Diderot, Rousseau i Racine, així com a l’Enciclopèdia, símbol del racionalisme de l’època. El personatge... Continuar leyendo "Anàlisi Completa d'El Verí del Teatre de Rodolf Sirera" »

Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Històric i Cultural

L'escriptura de La plaça del Diamant se situa en el context de la postguerra espanyola, entre 1939 i 1959, un període marcat per la repressió cultural i la censura. La novel·la abasta cronològicament des de 1928 fins a principis dels anys cinquanta, reflectint esdeveniments clau com la proclamació de la República i l'esclat de la Guerra Civil. Aquest context va provocar l'exili i la clandestinitat de molts escriptors. Mercè Rodoreda va poder tornar a publicar en editorials catalanes a partir de 1958, coincidint amb una incipient recuperació cultural.

Trajectòria de Mercè Rodoreda

La plaça del Diamant pertany a l'etapa de maduresa de l'autora, després d'una etapa... Continuar leyendo "Mercè Rodoreda i La Plaça del Diamant: Context Literari de Postguerra" »

Ramon Llull: Pioner de la Prosa Catalana Medieval

Primer autor que escriu en llengua catalana amb voluntat literària, tractant temes que fins aleshores es reservaven a la llengua culta (el llatí).

Eleva la llengua vulgar, el català oral sense prestigi ni tradició, al nivell de llengua de cultura.
Autor pioner en el context de l’Europa del segle XIII.

Estableix els fonaments de la producció literària posterior.

Escriptor i Viatger

Neix a Palma entre el 1232 i el 1235 i mor en mar, entre Tunis i Mallorca, el 1316.

De petit va entrar al cercle de l’infant Jaume II (futur rei de Mallorca) i va assimilar els ideals de la cavalleria i la *fin’amors*.
Fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca.

La Conversió Personal

Cap als 30... Continuar leyendo "Ramon Llull i les Cròniques Medievals Catalanes: Un Llegat Literari" »