DESCRICIÓ:

descriure es representar amb paraules les característiques dun element de la realitat per tal que sigui conegut pel receptor.

ESTRUCTURA:

Tema:

designació de lelement objecte de la descripció.

Expansió:

enumeració i detall de les parts i de les propietats que configuren laspecte de lelement descrit. Segons la intenció, lenumeració pot ser exhaustiva o selectiva.

Posada en escena:

detall de lentorn de lelement descrit i de les semblances amb daltres elements coneguts.

Progressió descriptiva:

descripció de subtemes o aspectes nous als quals sha fet referencia en la descripció del tema principal.

TIPUS DE DESCRPCIO:

Objectiva:

es vol reproduir amb fidelitat lobjecte.

Subjectiva:

es vol provocar en el receptor sentiments o... Continuar leyendo "Text conversacional exemple" »

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
Els canvis polítics que van començar després de la guerra tenien com a objectius bàsics, entre altres, la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’Estat pel castellà.Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament.En aquest idioma . La llengua quedà relegada a làmbit privat,, i la literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
.Molt escriptors s'exiliaren En l’exili es van organitzar ben aviat i... Continuar leyendo "Temes literatura València Pau" »

Teatre postguerra

Després de la II GM, hi hagué una certa permissivitat i es representaren algunes obres d'autors com Àngel Guimerà que passaven el control de la censura.

1955 Fundació Agrupació Dramàtica de Barcelona. El teatre català duu a terme una profunda renovació dels temes i dels llenguatges escènics i s’acosta als nous corrents europeus.

3 tendències:

1. Comèdies de crítica mordaç de la burguesia (Joan Oliver)

2. Teatre avantguardista: noves... Continuar leyendo "El teatre català en el context de la postguerra" »

7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

Va nàixer a Burjassot, l'Horta Nord, el 1924 i hi va morir el 1993. Es pot considerar el poeta valencíà més important des d'Ausiàs Març. Professionalment es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d'aquesta és de la dècada anterior, i va esdevenir un gran boom literari, social i polític. A més de constituir un símbol d'un valencianisme que despertava en aquells moments, també va ser elegit i valorat en l'àmbit general de la literatura catalana, malgrat els trets peculiars

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra,

Tema 8

La noticia

És un relat Periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat. Aquest fet ha de ser Rellevant, extraordinari o curiós i ha de tenir un cert interès. El seu Objectiu és informar, per la qual cosa ha de redactar-se objectivament. Són Temes d’actualitat i d’interès general. S’agrupen per blocs temàtics.

Un breu és una Petita noticia que en la premsa ocupa normalment part de l’espai lateral d’una Columna, i que en els mitjans audiovisuals només és esmentada pel titular.

Estructura de la noticia

-Titular: és la presentació del text.

-Entrada o lead: En la premsa escrita correspon al primer paràgraf de la noticia i recull de Forma sintètica les dades més rellevants. En els mitjans audiovisuals, el lead

1; Aldia 1957-1969

Txillardegi

Donostia. 1929-2012 ingenieritza, eleberrigile eta kazetari.

Lanak: Peru Leartzako- existentzialismoa

Elsa Schelen- filosofia

Leituriaren egunkari ezkutua

Protagonista-lehen pertsonan

arazo eta zalantzaduna

Joseba leturia

Porrotean bukatzen duen maitasun istorioa

urtaroen arabera ordenatu

2; Aldia 1969-1976

Kritika asko frankismoaren aurka

Narratzaile anonimoa- objektibismoa

Pertsonaien analisi psikologikoa baztertzen da

Garrantzia Forma eta nola dagoen kontatua

Ramon Saizarbitoria:
1944 Txillardegik hasitakoan sakondu

-Euskara batua sortu

Europako jokaerekin bat egin

Egunero hasten delako

Gaia-abortoa-gai berria-kritika-hari bat baino gehiago

3 Aldia 1976

Istorioak kontatzeko ahalegina berreskuratu eta tipologia aberastu

Ezaugarriak:

Modernisme

SOLITUD. El Modernisme és el període de la literatura catalana que va des del 1890 fins al 1910 aproximadament, en el qual va tenir lloc el procés de transformació total de la cultura catalana, que va passar de regional i tradicionalista a nacional i moderna.

Regional -> Nacional (en política)

Tradicionalista -> Moderna (en costums, tabús)

Els modernistes (tots ells burgesos i fills de famílies benestants) estaven preocupats per l'endarreriment de la societat catalana respecte d'Europa pel que fa al pes de les tradicions. El moviment catalanista que havia iniciat la Renaixença al llarg de la segona meitat del XIX s'havia anat polititzant a finals de segle i va coincidir amb l'eclosió modernista. El 1900 la revista Joventut... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme a Catalunya" »

CANTIGAS DE AMOR

Características

A voz poética é masculina. Presenta características propias do Amor Cortés. A amada está

+idealizada (sempre é unha dona perfecta física e moralmente). O amor é un amor-vasalaxe e amor-servizo. Pode haber referencias a prendas ou “doas” como sinal amoroso.

O poeta debe respectar a “mesura”, non dando datos que identifiquen a amada. Polo xeral é un amor adúltero, polo que o trobador substitúe o nome da amada por un ficticio (senhal
).

Os elementos temáticos máis comúns son a “coita de amor” (que pode conducir á “morte por amor”, -Amada-inimiga) e a loanza da “Senhor”. O proceso amoroso vívese como ascese purificadora.

O amor cortés

É un xeito de entender o amor que naceu a partir... Continuar leyendo "Exemplos atafinda cantiga amor" »