Modernisme i Noucentisme a Catalunya

Modernisme

SOLITUD. El Modernisme és el període de la literatura catalana que va des del 1890 fins al 1910 aproximadament, en el qual va tenir lloc el procés de transformació total de la cultura catalana, que va passar de regional i tradicionalista a nacional i moderna.

Regional -> Nacional (en política)

Tradicionalista -> Moderna (en costums, tabús)

Els modernistes (tots ells burgesos i fills de famílies benestants) estaven preocupats per l'endarreriment de la societat catalana respecte d'Europa pel que fa al pes de les tradicions. El moviment catalanista que havia iniciat la Renaixença al llarg de la segona meitat del XIX s'havia anat polititzant a finals de segle i va coincidir amb l'eclosió modernista. El 1900 la revista Joventut va marcar la consolidació del moviment modernista. Va començar com a revista modesta que més tard va esdevenir una editorial destacable.

NARRATIVA MODERNISTA -- El Modernisme va seguir aplicant a la narrativa un postulat típicament naturalista: la influència del medi en l'ésser humà, influència contra la qual lluiten els protagonistes.

LA NOVEL·LA SOLITUD, de Victor Català, narra el trajecte vital i espiritual de la Mila en l'àmbit rural. LA PROTAGONISTA inicia un procés d'autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món quotidià. El tema de la novel·la és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat; la possibilitat d'assolir una existència lliure i separada dels determinants còsmics socials. Dit d'una altra manera, el tema de Solitud és el característic de tota novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu.

POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL

NOUCENTISME - Moviment que parteix del Modernisme i que s'inicia el 1906 i acaba el 1923, amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme es va allunyar de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya. Eugeni d'Ors va establir les bases del moviment amb els seus articles (gloses) a “La Veu de Catalunya”, firmant amb el pseudònim de ‘Xènius’. L'escriptor català va escriure durant setze anys més de quatre mil columnes d'opinió en què reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l'època i a través de les quals va poder articular, a consciència, el programa del moviment, que havia de servir per renovar la cultura a Catalunya. El president de la Diputació de Barcelona i fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba, va institucionalitzar el Noucentisme i en va aplicar els ideals a la política. Les seves característiques principals van ser:

• Rebuig del Modernisme i acostament al classicisme (arrels gregues i llatines de la nostra cultura). Els Noucentistes volien fer de la literatura una professió. Es mostraven en contra de l'esperit bohemi dels modernistes i volien imposar el rigor i la professionalitat a l'hora d'escriure. // Concepte de Mediterranisme, que diferencia Catalunya de la resta de l'Estat espanyol. // Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri. Importància del concepte de Ciutat. // Predomini de la poesia (Josep Carner, Carles Riba) sobre la narrativa. // Creació d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans o la Biblioteca de Catalunya. // Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica Catalana i al Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra. // El 1914, el Noucentisme es va consolidar. Aquell mateix any va esclatar la I Guerra Mundial i dins el món de l'art van sorgir les primeres avantguardes (Futurisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme...)