Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context històric i cultural

L’obra se situa en el context del franquisme dels anys 60, en una etapa d’obertura internacional i de progressiva desaparició de la censura i de la prohibició del català. Ve marcada per les conseqüències de la postguerra i de la II Guerra Mundial, que provoquen una crisi econòmica, política i moral, amb influència de l’existencialisme. Culturalment, destaca la recuperació de l’edició en català, el creixement de la premsa, la Nova Cançó i un assaig crític i compromès amb la realitat social.

Trajectòria de l’autor i característiques de l’etapa

Diccionari per a ociosos forma part dels assaigs humanístics de Joan Fuster, el bloc central de la seva trajectòria. Es caracteritzen per tractar... Continuar leyendo "L'assaig de Joan Fuster i el context cultural català" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans cròniques de la historiografia medieval catalana són: el Llibre dels fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Són obres fonamentals perquè relaten fets pròxims als seus autors i, a més del seu valor històric, posseeixen un gran valor literari gràcies a la qualitat de la narració, el ritme i els diàlegs.

Jaume I

• Obra principal: Llibre dels fets

És el primer text historiogràfic escrit en català i l'única autobiografia d'un rei conservada de l'Edat Mitjana europea.

Jaume I se centra en si mateix i en el seu regnat, presentant la seua obra com una crònica personal: el rei és el responsable del relat i el dicta a un escrivà.... Continuar leyendo "Història i Literatura: Les Cròniques Medievals Catalanes" »

Característiques de la literatura del segle XXI

• Diversitat i joventut: Hi ha una proliferació notable d'autors i autores joves que aporten una gran varietat de veus i registres.
• Hibridació genèrica: És habitual la barreja entre narrativa, poesia i experimentació formal, així com l'ús de llenguatges metafòrics i simbòlics.
• Temàtica íntima i identitària: Les obres exploren sovint la identitat femenina, la memòria col·lectiva i els conflictes de la societat contemporània des d'una mirada personal.
• Presència femenina: Es viu una etapa de presència consolidada de les escriptores, tant amb la recuperació de referents anteriors com amb la potència de les noves creadores.
• Projecció internacional: La literatura catalana actual gaudeix

1. Visió del món: el teocentrisme

A l’Edat Mitjana, la visió del món era teocèntrica, és a dir:

• Déu és el centre de tot.
• La religió explica la vida, la societat i la moral.
• Moltes obres literàries tenen relació amb la fe, l’honor i els valors cristians.

2. Temes principals de la literatura

Els tres grans temes que apareixen recurrentment són:

• Amor
• Honor
• Mort

Aquests temes es relacionen entre si en moltes obres medievals.

3. Els trobadors

Els trobadors eren poetes que componien cançons sobre l'amor cortès. Les seves característiques principals són:

• Amor idealitzat.
• El cavaller estima una dona noble.
• Sovint és un amor impossible o secret.
• L’home es comporta com un servidor de la dama.

Un autor destacat és Guillem de Berguedà.

4. Les cròniques

Les... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Guia Completa i Autors" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques narren l’esplendor de la Corona d’Aragó als segles XIII i XIV. Expliquen conquestes com Mallorca, València, Sicília i Sardenya. Tenien una finalitat didàctica i propagandística. Reflecteixen l’expansió política, militar i comercial per la Mediterrània. Són un dels conjunts historiogràfics més importants de l’edat mitjana.

Llibre dels Fets de Jaume I

És la primera de les quatre cròniques. És de caràcter autobiogràfic, escrita en primera persona i alternant el "Jo" i el "nós majestàtic". Fou dictada oralment segons l'ars dictandi.

• Contingut: Relat de les conquestes de Mallorca i València. Justifica les decisions polítiques i militars del monarca.
• Estil: Realista i

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Assaig i Joan Fuster: Estil i Tipologies Textuals" »

1. Narrativa: el gran duel

L'important és saber distingir aquests dos gèneres:

Característiques: novel·la antiga i moderna

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1. Novel·la: Barreja batalles, amor, humor i política.
2. Estructura (les 5 etapes):
   1. Anglaterra: Tirant s'instrueix com a cavaller.
   2. Sicília i Rodes: Estratègia naval i militar.
   3. Imperi grec (Constantinoble):

Sr. Desig, despatx SN, calaix obert, cartutx encès, cap gall, despatx SRD meu, alt i àlbum T, dixi personal: ja podeu, trobarem.

1. Context històric i cultural

L'escriptura de Diccionari per a ociosos (1964) s'ubica en plena dictadura franquista, un període de forta repressió cultural i lingüística contra el català. L'assaig va ser un dels gèneres més castigats, patint una interrupció gairebé total entre 1939 i 1950. L'obra apareix en una etapa de "certa obertura" o disminució de la rigidesa del règim cap als anys seixanta, cosa que va permetre la represa de la literatura d'idees al País Valencià.

2. Trajectòria i etapes de l'autor

Aquesta obra s'enquadra en el bloc humanístic de Fuster. A diferència del bloc sociopolític (com... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a ociosos i l'assaig català" »

Adequació, coherència i cohesió textual

1. Adequació

L'adequació és la propietat del text que fa que aquest s'adapti a la situació comunicativa. Fer servir la frase «propòsit comunicatiu».

Hi ha quatre factors clau:

1. El tema: Pot ser especialitzat (tècnic i exigent) o de divulgació (planer).
2. El canal: Si és oral (espontani) o escrit (elaborat).
3. La finalitat: Objectiu (dades, distanciament) o subjectiu (emocions, opinions).
4. El grau de formalitat: La relació amb el receptor.
   1. Registres informals: col·loquial o vulgar.
   2. Registres formals: estàndard, científic‑tècnic o literari.

2. Coherència (el «què» diu el text)

Perquè un text sigui coherent:

1. Unitat de tema: tot ha de parlar del mateix.
2. Organització en paràgrafs: amb una lògica clara.

Conflicte Lingüístic i Bilingüisme

Definició de Conflicte Lingüístic

Situació sociolingüística en què dues llengües en un mateix territori competeixen pels mateixos àmbits d’ús. Està relacionat amb el bilingüisme social.

Té dues sortides o solucions principals:

• Lleialtat Lingüística: Mantenir-se fidel a una llengua, la pròpia i històrica del territori. Està relacionada amb la normalització lingüística.
• Complex d’Inferioritat Lingüística: Un parlant renuncia a la seva llengua en una situació determinada. Està relacionat amb la substitució lingüística.

Llengües Majoritàries o Minoritàries

Sovint està relacionat amb els prejudicis lingüístics. No hi ha una xifra mínima o màxima; s’ha de comparar el nombre... Continuar leyendo "Conflicte Lingüístic i Varietats del Català: Anàlisi Sociolingüística" »