Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra, amb una visió testimonial i  crítica
. La seua tradició poètica buscava trencar o contrastar amb la tradició coetània immediata i intentava suplir-la enllaçant amb la tradició més clàssica.
La projecció pública i la difusió del fenomen estellesià arribarà als anys 70 amb la publicació del poemari Llibre de Meravelles (1971). Amb ell canalitza un sentiment cívic col·lectiu (“La rosa de paper”): expressa els seus sentiments més profunds (lluita pel redreçament cultural i lingüístic),  assumeix la veu d’un poble que viu el drama de la postguerra. Estellés sent una atracció obsessiva per l’amor, també la mort,d’una banda, una mort coneguda i íntima, tractada en sentit real (Guerra Civil i la pèrdua de sa filla), i d’altra, la metàfora de la mort com el destí d’humiliacions contínues. Les característiques són: Ús d'un llenguatge acostat a la parla quotidiana. Ús de comparacions. Ús d'adjectivació. Repetició de mots i sintagmes. La paròdia. Les composicions mètriques. El poema confessió (empra la primera persona). El poema diàleg.

cloenda, podem afirmar que l’obra poètica d’Estellés, segons Fuster, reflexa la nua elementalitat de la vida diària, per això els temes estellesians són tractats amb Realisme i senzillesa