Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »

La història de la llengua catalana

• Formació de la llengua catalana

  • El català és d'afiliació llatina.
  • Adstrat → llengües que van influir en la formació del català (occità, francès, italià, portuguès, espanyol).
  • Influències lingüístiques dels pobles preromans
    • El llatí constitueix la base lingüística del català. Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, van anar escampant el llatí.
    • La gent que vivia a la península Ibèrica parlava grec, iberobasc, basc, celta…
    • Aquest substrat ha deixat paraules al català:
      • El celta ens ha deixat part del lèxic, toponímia, fonètica.
      • El grec ha deixat toponímies.
      • L'iberobasc és l'idioma que més elements ha deixat: lèxic, toponímia, fonètica.
  • Tots els camins duen a Roma
    • La invasió

Context Històric i Cultural de l'Obra

Context de l'Escriptura

La literatura catalana, durant l'escriptura d'aquesta obra, es va desenvolupar sota la repressió de la dictadura franquista, amb condicions restrictives fins a la fi dels anys seixanta. En el context de la postguerra, el silenci imposat pel règim i la persecució dels escriptors contraris van traslladar la vida literària a l'exili i la clandestinitat. No obstant això, la creació d'editorials modernes i l'eliminació parcial de la censura durant els anys seixanta van permetre una progressiva recuperació cultural. La censura va continuar fins al final del règim, afectant la producció literària en català.

Situació de l'Obra en la Trajectòria de l'Autor

El Llibre de Meravelles... Continuar leyendo "Context Històric i Cultural de l'Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés" »

Altres autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

Josep Lluís Sirera, com a dramaturg, va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran Rodolf Sirera, nombroses obres de teatre com Homenatge a Florentí Montfort o Silenci de negra.

Manuel Molins des del 1978 va començar a publicar algunes de les obres que havia escrit per al grup de teatre independent Teatre-Club 49, com Dansa del vetlatori i Quatre històries d'amor per a la reina Germana, que formen part d'un conjunt de set obres destinades a reflexionar sobre la història dels valencians. Altres obres plantegen una altra constant de la seua escriptura: les formes que adopta l'opressió dels més forts sobre els més dèbils en els entorns més quotidians. Ha publicat també... Continuar leyendo "Autors i Context Teatral Valencià Previ a 'El Verí del Teatre'" »

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles... Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: Història de la Literatura Catalana" »

Elements de la realitat

Llibre de meravelles: crònica de la València de la postguerra, des de 1939 fins als primers anys de la dècada dels 50. S'hi enumeren noms de carrers de València en referència a personatges històrics valencians, oficis o estaments tradicionals. És un retrat de la ciutat de València a partir dels seus carrers, que reflecteix la realitat popular i mostra la memòria literària de València. Cita autors com Francesc de la Torre (s. XVI), Bécquer, Petrarca, Garcilaso, Jaume Bru, Jaume Roig i Ramon Llull.

Temàtica

• Compromís social i polític del poeta amb el seu poble.
• Quotidianitat personal i col·lectiva lligada al compromís cívic en un present de postguerra.
• La mort com a tema provocat per circumstàncies familiars

La poesia de la Baixa Edat Mitjana està marcada per la doble influència àrab i cristiana present en aquella època. Al nord de la península Ibèrica (segle XII), on el predomini de l'àrab va ser molt breu, va nàixer la poesia trobadoresca. Originada a Occitània, la seva influència es va estendre més enllà (pels intercanvis culturals del Camí de Sant Jaume i la relació política amb els territoris veïns) arribant, sobretot, al nord d'Itàlia i a Catalunya. Mentre que a Al-Àndalus (centre i sud peninsular) es va desenvolupar una importantíssima tradició poètica en llengua àrab.

La poesia trobadoresca va tenir molta influència en el conjunt de la poesia europea, principalment perquè va ser un dels primers moviments poètics... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Orígens, Amor Cortès i Gèneres" »

Hannah Arendt (1906-1975) fue una influyente filósofa política alemana de origen judío. Es reconocida por su profundo trabajo sobre el totalitarismo, la política y la moralidad. Nacida en Alemania, se vio obligada a huir del régimen nazi, convirtiéndose más tarde en una figura destacada del pensamiento político del siglo XX.

Biografía y Formación

Tras la muerte de su padre en 1913, fue educada por su madre, de tendencias socialdemócratas, de forma bastante liberal.

Arendt comenzó sus estudios universitarios en la Universidad de Marburgo, donde fue influenciada por filósofos prominentes como Martin Heidegger y Karl Jaspers. Posteriormente, se trasladó a la Universidad de Friburgo y luego a la Universidad de Heidelberg, donde completó... Continuar leyendo "Hannah Arendt: Vida, Obra y Pensamiento Filosófico" »

Context històric i cultural de l'obra

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Per tant, podríem dir que l'acció comença l'any 1931-1932 i finalitza aproximadament als principis dels anys cinquanta, en temps de postguerra, durant el franquisme. Una època molt dura per a la gent de les classes mitjanes i baixes, que van viure amb fam i pobresa extrema.

L'obra en la trajectòria de Rodoreda

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Rodoreda escriu La plaça del Diamant en la seva etapa de maduresa. El triomf franquista i la Segona Guerra Mundial es reflectiran en les seves obres... Continuar leyendo "Anàlisi del Context de La plaça del Diamant de Rodoreda" »

El Llibre dels Fets de Jaume I

Les característiques d'aquesta crònica són les següents:

• To personal: El llibre comença amb referències als pares del rei abans del seu naixement. Narra els desacords amb el seu gendre castellà, el rei Alfons el Savi, i amb els seus fills. Continua amb la seua infantesa i joventut fins al casament amb Elionor de Castella, arribant fins a la malaltia del rei i els seus últims dies.
• Fets bèl·lics: Narra els enfrontaments interns amb els nobles, les conquestes de Mallorca i de València, i les revoltes sarraïnes. El rei es mostra com un gran guerrer que lidera, encoratja i ajuda els vassalls; és ferit en batalla i, tot i que els nobles el volen refrenar, ell insisteix a entrar en combat.
• Relació amb Déu