Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Conflicte Lingüístic i Bilingüisme

Definició de Conflicte Lingüístic

Situació sociolingüística en què dues llengües en un mateix territori competeixen pels mateixos àmbits d’ús. Està relacionat amb el bilingüisme social.

Té dues sortides o solucions principals:

• Lleialtat Lingüística: Mantenir-se fidel a una llengua, la pròpia i històrica del territori. Està relacionada amb la normalització lingüística.
• Complex d’Inferioritat Lingüística: Un parlant renuncia a la seva llengua en una situació determinada. Està relacionat amb la substitució lingüística.

Llengües Majoritàries o Minoritàries

Sovint està relacionat amb els prejudicis lingüístics. No hi ha una xifra mínima o màxima; s’ha de comparar el nombre... Continuar leyendo "Conflicte Lingüístic i Varietats del Català: Anàlisi Sociolingüística" »

Llorenç Villalonga: Vida, Obra i Llegat Literari

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d’una família de terratinents rurals. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria.

Formació i Temes Centrals de la seva Obra

La seva obra combina una idealització nostàlgica dels seus orígens familiars amb una crítica del provincialisme de les classes altes de Mallorca i una defensa del liberalisme proeuropeu.

Villalonga va treballar en diversos gèneres:

• Periodisme.
• Poesia.
• Narrativa curta (on la descripció d’atmosferes i personatges és fonamental).
• Drama, amb obres com Els Desbarats.

La Consolidació Literària: El Gènere Novel·lístic

Tot i això, va ser la novel·la el gènere que li va proporcionar la consolidació... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga: Bearn, Obra Mestra de la Literatura Catalana" »

Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de V. A. Estellés

Fragment de «Els amants»

«ELS AMANTS» (fragment) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. […] No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El fragment... Continuar leyendo "Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés" »

Anàlisi del Propòsit Didàctic en la Literatura

L'objectiu principal d'aquesta literatura és transmetre la paraula de Déu. La literatura esdevé una eina que, a curt termini, pretén alliçonar els cristians, transmetent un model de conducta del cristià perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es facin cristians.

Reflexió de l'Esperit Didàctic

Aquest esperit didàctic es reflecteix en les novel·les de diverses maneres:

• La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó: animals, tirans, filòsofs o clergues ignorants.
• Una estructura en cercles concèntrics, on uns exemples s’insereixen dins d’altres, per tal d’apuntalar la idea central del discurs. Per exemple: en el Llibre d’Evast

Registres Lingüístics: Definició i Usos

Els registres lingüístics defineixen la manera en què adaptem el nostre llenguatge segons la situació comunicativa, el tema i el receptor.

Registre Col·loquial

Llenguatge informal, espontani i quotidià. Característiques principals:

• Ús d'expressions subjectives i frases fetes.
• Menys control gramatical.
• Lèxic senzill.

Registre Periodístic

Llenguatge clar i entenedor, destinat a informar o analitzar. Característiques:

• Estil objectiu, tot i que pot incloure opinió.
• Ús de titulars i dades.
• Funció principal: informar.

Registre Publicitari

Funció apel·lativa, orientada a persuadir o convèncer. Característiques distintives:

• Ús de metàfores, exageracions i eslògans.
• Recursos que criden l’atenció.

Registre

La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van des de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 (s.v.) fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XIV, inicis del segle XV).

CART. Poesia culta: Textos elaborats amb una mètrica concreta i ús de figures retòriques. Poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor pel que fa a l’amor, la mort o la religió. Poesia en llengua occitana o provençal: A.CORTES. L’amor cortès, també anomenat fin’amors, està lligat a la societat feudal, en què el codi feudal del pacte de vassallatge es traspassa a l’experiència amorosa: El trobador

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica.... Continuar leyendo "Context Històric i Narrativa de La plaça del Diamant de Rodoreda" »

Funcions textuals

Narratius

Lèxic:

• Diversitat de verbs d'acció.
• Diversitat de temps verbals, amb predomini del pretèrit perfet i de l'imperfet.

Sintaxi:

• Varietat d'estructures (simples i complexes).
• Ús de la coordinació i la subordinació.
• Connectors cronològics (després, més tard, mentre...).

Descriptius

Lèxic:

• Abundància de substantius, adjectius i adverbis de lloc.
• Verbs copulatius (ser, estar, semblar) i de pertinença (tenir, portar).

Sintaxi:

• Frases precises i acurades.
• Predomini de l'oració atributiva.

Instructius

Lèxic:

• Lèxic denotatiu, precís i tècnic.
• Abundància de verbs en mode imperatiu o en present d'indicatiu amb valor d'ordre.

Sintaxi:

• Oracions imperatives.
• Frases breus i clares.
• Predomini de la coordinació.
• Ordre lògic i cronològic.

Característiques de Tirant lo Blanc

Realisme

• Accions creïbles, llocs reals, fets històrics.
• Estil: llenguatge variat (culte, col·loquial, estàndard).

Humor i Erotisme

• Escenes còmiques i eròtiques en context de guerra.
• Estil: irònic, amb noms i imatges simbòliques i gracioses.

Expressivitat

• Canvi de registre segons el personatge o la situació.
• Estil: frases fetes, hipèrboles, to solemne o informal.

Violència

• Descripcions detallades i morboses.
• Estil: llenguatge cru i directe.

Tema Principal de Tirant lo Blanc

Ascens d’un cavaller valent i humil que triomfa en la guerra i en l’amor: esdevé capità general, es casa amb la princesa Carmesina i és hereu de l’Imperi Grec.

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

1. Guillem de Varoic

Allibera Anglaterra... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc i les Quatre Grans Cròniques Catalanes" »

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important... Continuar leyendo "La narrativa i el teatre català del segle XIX" »