Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Llorenç Villalonga: Vida, Obra i Llegat Literari

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va néixer en el si d’una família de terratinents rurals. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria.

Formació i Temes Centrals de la seva Obra

La seva obra combina una idealització nostàlgica dels seus orígens familiars amb una crítica del provincialisme de les classes altes de Mallorca i una defensa del liberalisme proeuropeu.

Villalonga va treballar en diversos gèneres:

• Periodisme.
• Poesia.
• Narrativa curta (on la descripció d’atmosferes i personatges és fonamental).
• Drama, amb obres com Els Desbarats.

La Consolidació Literària: El Gènere Novel·lístic

Tot i això, va ser la novel·la el gènere que li va proporcionar la consolidació... Continuar leyendo "Llorenç Villalonga: Bearn, Obra Mestra de la Literatura Catalana" »

Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de V. A. Estellés

Fragment de «Els amants»

«ELS AMANTS» (fragment) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. […] No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El fragment... Continuar leyendo "Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés" »

Anàlisi del Propòsit Didàctic en la Literatura

L'objectiu principal d'aquesta literatura és transmetre la paraula de Déu. La literatura esdevé una eina que, a curt termini, pretén alliçonar els cristians, transmetent un model de conducta del cristià perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es facin cristians.

Reflexió de l'Esperit Didàctic

Aquest esperit didàctic es reflecteix en les novel·les de diverses maneres:

• La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó: animals, tirans, filòsofs o clergues ignorants.
• Una estructura en cercles concèntrics, on uns exemples s’insereixen dins d’altres, per tal d’apuntalar la idea central del discurs. Per exemple: en el Llibre d’Evast

Registres Lingüístics: Definició i Usos

Els registres lingüístics defineixen la manera en què adaptem el nostre llenguatge segons la situació comunicativa, el tema i el receptor.

Registre Col·loquial

Llenguatge informal, espontani i quotidià. Característiques principals:

• Ús d'expressions subjectives i frases fetes.
• Menys control gramatical.
• Lèxic senzill.

Registre Periodístic

Llenguatge clar i entenedor, destinat a informar o analitzar. Característiques:

• Estil objectiu, tot i que pot incloure opinió.
• Ús de titulars i dades.
• Funció principal: informar.

Registre Publicitari

Funció apel·lativa, orientada a persuadir o convèncer. Característiques distintives:

• Ús de metàfores, exageracions i eslògans.
• Recursos que criden l’atenció.

Registre

La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van des de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 (s.v.) fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XIV, inicis del segle XV).

CART. Poesia culta: Textos elaborats amb una mètrica concreta i ús de figures retòriques. Poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor pel que fa a l’amor, la mort o la religió. Poesia en llengua occitana o provençal: A.CORTES. L’amor cortès, també anomenat fin’amors, està lligat a la societat feudal, en què el codi feudal del pacte de vassallatge es traspassa a l’experiència amorosa: El trobador

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica.... Continuar leyendo "Context Històric i Narrativa de La plaça del Diamant de Rodoreda" »

Funcions textuals

Narratius

Lèxic:

• Diversitat de verbs d'acció.
• Diversitat de temps verbals, amb predomini del pretèrit perfet i de l'imperfet.

Sintaxi:

• Varietat d'estructures (simples i complexes).
• Ús de la coordinació i la subordinació.
• Connectors cronològics (després, més tard, mentre...).

Descriptius

Lèxic:

• Abundància de substantius, adjectius i adverbis de lloc.
• Verbs copulatius (ser, estar, semblar) i de pertinença (tenir, portar).

Sintaxi:

• Frases precises i acurades.
• Predomini de l'oració atributiva.

Instructius

Lèxic:

• Lèxic denotatiu, precís i tècnic.
• Abundància de verbs en mode imperatiu o en present d'indicatiu amb valor d'ordre.

Sintaxi:

• Oracions imperatives.
• Frases breus i clares.
• Predomini de la coordinació.
• Ordre lògic i cronològic.

Característiques de Tirant lo Blanc

Realisme

• Accions creïbles, llocs reals, fets històrics.
• Estil: llenguatge variat (culte, col·loquial, estàndard).

Humor i Erotisme

• Escenes còmiques i eròtiques en context de guerra.
• Estil: irònic, amb noms i imatges simbòliques i gracioses.

Expressivitat

• Canvi de registre segons el personatge o la situació.
• Estil: frases fetes, hipèrboles, to solemne o informal.

Violència

• Descripcions detallades i morboses.
• Estil: llenguatge cru i directe.

Tema Principal de Tirant lo Blanc

Ascens d’un cavaller valent i humil que triomfa en la guerra i en l’amor: esdevé capità general, es casa amb la princesa Carmesina i és hereu de l’Imperi Grec.

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

1. Guillem de Varoic

Allibera Anglaterra... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc i les Quatre Grans Cròniques Catalanes" »

La narrativa catalana del segle XIX

Fins al 1862, el consum de narrativa és en castellà, la llengua de prestigi. El motiu és que no s’ensenya català a les escoles i els autors catalans utilitzen la llengua castellana per a les seves creacions.

• La narrativa catalana no té mercat.
• Les obres narratives es fan en castellà a través de traduccions, novel·la popular, històrica o social.
• A Catalunya només s’escriu L’Orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, una novel·la històrica.

Amb Narcís Oller, el gènere narratiu obté èxit i la novel·la catalana és reconeguda internacionalment.

Narcís Oller (1846-1930)

Creador de la novel·la catalana moderna, és l’autor més destacat del realisme català. És el novel·lista més important... Continuar leyendo "La narrativa i el teatre català del segle XIX" »

1. Què és la variació geogràfica? Definició de geolecte

Un geolecte és una varietat d’una llengua que es limita a una àrea geogràfica concreta. Tot i que sovint se l’anomena dialecte, també es coneix com a varietat regional, territorial o geogràfica. Es distingeixen per trets fonètics, lèxics, morfològics o sintàctics que els diferencien d'altres dialectes. Els dialectes d’una mateixa llengua són, almenys, parcialment intercomprensibles. Els lingüistes dibuixen línies en mapes, anomenades isoglosses, que delimiten l’àrea de cada característica lingüística específica, com la palatalització de consonants davant vocals.

2. Variació geogràfica de la llengua catalana

Les diferents modalitats que una llengua adopta en... Continuar leyendo "Què és la variació geogràfica? Definició i exemples" »