Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'Avantguardisme a la Literatura Catalana

Concepte d'Avantguardisme

L'avantguardisme fou una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa cap al 1905 i que van tenir la seva màxima influència entre 1915 i 1925. L'avantguardisme va ser un trencament amb la cultura tradicional i la recerca de noves formes d'expressió.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes es caracteritzen per:

• L'actitud de revolta (anaven en contra de les normes i de la institucionalització de l'art).
• La seva vida breu.
• La seva gran diversitat (expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, creacionisme, ultraisme, surrealisme...).

Els moviments avantguardistes en la literatura catalana, els quals van aparèixer entre 1905 i 1925, van ser principalment... Continuar leyendo "L'Avantguardisme Literari Català: Concepte, Moviments i Tècniques" »

Literatura Catalana Actual: Context

Els anys 70 del segle XX marquen l'inici d'una nova era per a la literatura catalana: la transició democràtica, que va crear les condicions perquè aquesta pogués recuperar-se i encaminar-se cap a la normalitat. Això es pot demostrar en els aspectes següents:

1. La Constitució Espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears de 1986, han afavorit que la llengua catalana s'encamini cap a la seva normalització lingüística. Tot i que encara no s'ha aconseguit una normalització en tots els àmbits d'ús, els drets lingüístics de la llengua catalana són reconeguts i estan protegits per la legalitat.
2. L'escola en català fa que les noves generacions

• Aloma (1936): Obra de Mercè Rodoreda. Un exemple destacat de novel·la psicològica.

• Imitació del foc: Tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

• El Cafè de la Marina (1933): Obra teatral principal de Josep M. de Sagarra, que hi posa tota la seva expressivitat poètica al servei d'un teatre senzill amb gran èxit de públic.

• Mort de Dama (1931): De Llorenç Villalonga, pertany a la novel·la de crítica social, on empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.

Literatura Pre-Guerra: Context

Entre els anys 20 i 30 es produeixen fets importants. El 1923 es proclama la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la Mancomunitat i prohibeix l'ús del català. El 1931, amb la II República, es recuperen les llibertats,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Pre-Guerra: Corrents i Autors Clau" »

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »

La història de la llengua catalana

• Formació de la llengua catalana

  • El català és d'afiliació llatina.
  • Adstrat → llengües que van influir en la formació del català (occità, francès, italià, portuguès, espanyol).
  • Influències lingüístiques dels pobles preromans
    • El llatí constitueix la base lingüística del català. Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, van anar escampant el llatí.
    • La gent que vivia a la península Ibèrica parlava grec, iberobasc, basc, celta…
    • Aquest substrat ha deixat paraules al català:
      • El celta ens ha deixat part del lèxic, toponímia, fonètica.
      • El grec ha deixat toponímies.
      • L'iberobasc és l'idioma que més elements ha deixat: lèxic, toponímia, fonètica.
  • Tots els camins duen a Roma
    • La invasió

Context Històric i Cultural de l'Obra

Context de l'Escriptura

La literatura catalana, durant l'escriptura d'aquesta obra, es va desenvolupar sota la repressió de la dictadura franquista, amb condicions restrictives fins a la fi dels anys seixanta. En el context de la postguerra, el silenci imposat pel règim i la persecució dels escriptors contraris van traslladar la vida literària a l'exili i la clandestinitat. No obstant això, la creació d'editorials modernes i l'eliminació parcial de la censura durant els anys seixanta van permetre una progressiva recuperació cultural. La censura va continuar fins al final del règim, afectant la producció literària en català.

Situació de l'Obra en la Trajectòria de l'Autor

El Llibre de Meravelles... Continuar leyendo "Context Històric i Cultural de l'Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés" »

Altres autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

Josep Lluís Sirera, com a dramaturg, va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran Rodolf Sirera, nombroses obres de teatre com Homenatge a Florentí Montfort o Silenci de negra.

Manuel Molins des del 1978 va començar a publicar algunes de les obres que havia escrit per al grup de teatre independent Teatre-Club 49, com Dansa del vetlatori i Quatre històries d'amor per a la reina Germana, que formen part d'un conjunt de set obres destinades a reflexionar sobre la història dels valencians. Altres obres plantegen una altra constant de la seua escriptura: les formes que adopta l'opressió dels més forts sobre els més dèbils en els entorns més quotidians. Ha publicat també... Continuar leyendo "Autors i Context Teatral Valencià Previ a 'El Verí del Teatre'" »

La Decadència: Concepte i Context Històric

El terme Decadència al·ludeix a la disminució quantitativa i qualitativa de la producció literària en català entre la mort de Joan Roís de Corella i l’inici de la Renaixença (1833). Amb el temps, s'ha preferit usar altres termes que descriguin de manera més precisa les característiques i la naturalesa del període, i per les seves connotacions negatives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, s'inscriu en el moviment literari del Barroc. És una figura clau tant pel tractament de temes (amor i religió) com per l'estil. La seva personalitat era molt diferent a la d'un humil rector de poble, amb nombrosos vincles... Continuar leyendo "Decadència i Renaixença: Història de la Literatura Catalana" »

Elements de la realitat

Llibre de meravelles: crònica de la València de la postguerra, des de 1939 fins als primers anys de la dècada dels 50. S'hi enumeren noms de carrers de València en referència a personatges històrics valencians, oficis o estaments tradicionals. És un retrat de la ciutat de València a partir dels seus carrers, que reflecteix la realitat popular i mostra la memòria literària de València. Cita autors com Francesc de la Torre (s. XVI), Bécquer, Petrarca, Garcilaso, Jaume Bru, Jaume Roig i Ramon Llull.

Temàtica

• Compromís social i polític del poeta amb el seu poble.
• Quotidianitat personal i col·lectiva lligada al compromís cívic en un present de postguerra.
• La mort com a tema provocat per circumstàncies familiars

La poesia de la Baixa Edat Mitjana està marcada per la doble influència àrab i cristiana present en aquella època. Al nord de la península Ibèrica (segle XII), on el predomini de l'àrab va ser molt breu, va nàixer la poesia trobadoresca. Originada a Occitània, la seva influència es va estendre més enllà (pels intercanvis culturals del Camí de Sant Jaume i la relació política amb els territoris veïns) arribant, sobretot, al nord d'Itàlia i a Catalunya. Mentre que a Al-Àndalus (centre i sud peninsular) es va desenvolupar una importantíssima tradició poètica en llengua àrab.

La poesia trobadoresca va tenir molta influència en el conjunt de la poesia europea, principalment perquè va ser un dels primers moviments poètics... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Orígens, Amor Cortès i Gèneres" »