Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Característiques de la poesia
:

• Perfecció formal i rigor en l’aplicació de les pautes mètriques.

• Presentació d’un món idealitzat per mitjà d’una estètica classicitzant, lluny de la realitat convulsa del moment.

• Predomini de la descripció dels llocs i situacions ambientals.

• Anàlisi de la natura i del món rural des d’una òptica ciutadana, domesticada.

• Visió platònica de l’amor, presentat d’una manera idealitzada i distant.

• Idealització de la dona com a transmissora, dins la llar, de valors com l’ordre, l’harmonia i el seny.

• Presentació del tema del pas el temps d’una manera distant i no apassionada.

• Recurs a la ironia, una arma poderosa de desrealització.

Josep Carner i els Fruits Saborosos:

• Josep Carner i Puig Oriol

JOSEBA SARRIONANDIA

● Joseba Sarrionandia Uribelarrea.

● 1958ko apirilaren 13an jaio zen, Bizkaian.

● Euskal idazlea da.

● Olerkiak, narrazio laburrak eta eleberriak idatzi ditu.

● Euskal filologia ikasi zuen Deustoko Unibertsitatean .

● 1985ean kartzelatik ihes egin zuen, eta ordutik aurrera 31 urtez ezkutuan bizi izan zen.

● Erbestetik idazten eta zabaltzen zituen bere lanak.

TESTUINGURUA

● 1980an etakide izateagatik 27 urteko espetxe zigorra.

● 1985ean, Imanol Larzabalen kontzertua, Martutenen.

● Iñaki Pikabearekin batera ihes egin bozgorailu batean sartuta.

● Iñaki harrapatu eta berriro espetxera bidali zuten baina Sarrionandia ez zuten aurkitu.

● Durangoko Azokan urtero liburu bat argitaratu.

● 2016an Etxepare Euskal Institutuak

¡Escribe tu texto aquí!

olerkariak: garai hartako kezka eta beharrek markatua dago,euskal literatura bereziki.Esana dugu karlistaldien ondorengo foruen galderak ia ezerezean utzi zuela Euskal Herriaren nortasun politikoa,eta galbide arriskutsuan euskera bera ere.Erromantizismoaren ezaugarrietako bat herri eta hizkuntza txikietako historia XX.Aren hasieran Euskal Herrian sumatzen da.Garai horretan  sortutakoak itzal handiko erakunde ospetsu asko:Euskaltzaindia… Aitzol(1896-1936).Bizitza.Apaiz tolosar lan handia egin eta eragin zuen,zoritxarrez gerrak zapuztu zituen haren asmoak eta bizitza,fusilatua hil.Obra.Jose Ariztimuño.Olerkariak izenarekin ezagutzen ditugun Orixe,Lizardi,Lauaxeta eta Larramendi poetak Aitzolen hatsari esker izan ziren

TEMA 1: Anys posterior a la G.C fins als 70

La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandejament cultural de les llengües peninsulars, significà per als territoris de llengua catalana un període negatiu, perquè s’hi produí l’exili geogràfic i/o personal dels nostres narradors. Així, fins als anys seixantes assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari, en què els models de novel·
La psicològica (Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga) i de novel·la fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho) dominaran la narrativa en català. A partir dels 60, els canvis econòmics i socials comportaran un relaxament de la censura i l’aparició de noves editorials, cosa que permetrà... Continuar leyendo "Tema 6: La poesia de postguerra fins els anys 70." »

Enric Valor defensor de la República durant els anys de la Dictadura franquista la vocació narrativa de Valor va quedar en un segon terme, Ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramática normativa al País Valencíà. Les constants en la seua vida són:

-La passió per la terra i les muntanyes valenccianes

-L’estima profunda a la llengua viva que defén amb la Literatura i els estudis lingüístics.

Es poden distinguir tres vessants:

A)Rondallista. Les “Rondalles valencianes”, són una sèrie de Volums que han tingut un ressò ben ampli. Valor va transciure els relats orals del nostre folklore, va novelitzar el personatges i les circunstancies. Es clasifiquen En tres tipues: meravelloses, de costums i d’animals. El resulta... Continuar leyendo "La flexió verbal enric valor pdf" »

El Modernisme és un moviment cultural que es va produir a Occident durant l'ùltima dècada del s.XIX i la primera del XX, que se sol identificar amb els corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, coneguts com a Art Noveau, Modern Style, etc. Es caracteritzava pel predomini de la corba sobre la recta, per la riquesa i el detallisme de la decoració, per l'ús freqüent de motius vegetals, per l'esteticisme refinat i pel dinamisme de les formes. Representava una actitud de rebuig al mecanicisme de la civilització industrial i a la consideració de l'art com una mercaderia.

Solució a la decadència:

els modernistes catalans proposaran com a solució l'obertura indiscriminada a tot el que és modern. Tot això va quedar plenament... Continuar leyendo "Jaume Brossa viure del passat" »

Guerra Civil--70    NNN

  Durant la dictadura franquista no es podien publicar obres que vehiculaven un missatge polític contrari al règim. Fins a 1946 la literatura catalana va ser perseguida, per això, foren fonamentals les revistes de l'exili com La Nostra Revista. En 1962 la situació va millorar, es funda la editorial emblemàtica Edicions 62.

  La literatura europea dels 40, 50 i 60 es mourà al voltant de dues tendències:

-Realisme: reflecteix la realitat social compromesament. No va tindre molt recorregut.

-Existencialisme: reflexiona sobre el sentit de la vida amb la marca de la 2º Guerra Mundial. Es qüestionen els límits de la llibertat humana.

 A partir dels 50 es desenvoluparà la tendència experimentalista. Deixen

Bernat Metge va nàixer a Barcelona al voltant del
1340 i hi va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria. En aquest ambient de cultura, va conéixer alguns textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres del llatí al català, entre les quals una de Petrarca, Valter e Griselda. També va escriure alguns textos en vers, com ara el Sermó, de marcat caràcter satíric.

El 1390 Bernat Metge va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador. Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo, però finalment Metge va ser perdonat i es convertí en secretari de Martí l'Humà.

1.1 La Llengua al segle XVIII. El cas de Menorca

En acabar la Guerra de Successió la llengua catalana va ser prohibida a través De la promulgació dels decrets de Nova Planta. Així mateix, es van Assolir els jocs forals, la llengua castellana començà a avançar Considerablement, mentre que el català deixava d’emprar-se a molts D’àmbits. Només a Menorca va passar a formar part de la corona Anglesa.

La Catalunya Nord, que havia passat a formar part de França, va substituir el Català per el francès, després que Lluís XIV prohibís l’ús del català en els documents públics.

D’altra Banda al Segle XVII la política econòmica va afavorir la Recuperació de la nostra burgesia gràcies al permís de comerciar Amb Amèrica. A més,... Continuar leyendo "Resum Lucrècia Joan Ramis" »