Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Plotkin

“Amalgamación” (sí)

Para Beltrán, la conducta violenta del criminal era el resultado de una combinación de degeneración e impulsos sexuales patológicos. Por lo tanto utilizó dos cuerpos teóricos aparentemente incompatibles: la teoría de la degeneración y el psicoanálisis de Freud. La teoría de la degeneración siguió siendo durante décadas una corriente de pensamiento importante en la psiquiatría argentina. Se basaba en la idea de que ciertas enfermedades físicas y mentales se transmitían de generación en generación cada vez en proporciones más fuertes y destructivas.

La extraña combinación teórica llevada a cabo por Beltrán formaba parte en realidad de un patrón más amplio de recepción del psicoanálisis... Continuar leyendo "Recepción del Psicoanálisis en Argentina" »

Proselitisme = voluntat d'arribar al número màxim de lectors. Aquesta voluntat és la que va impulsar Llull a conèixer i fer servir diverses llengües. Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal:

• Llatí: perquè era la llengua de la cultura, la de les universitats i els centres més importants d'Europa.
• Àrab: perquè era la llengua dels infidels i per convertir-los havia de fer-ho a través d'aquesta llengua.
• Català: perquè era la llengua pròpia i li interessava transcendir més enllà de les minories cultes.
• Provençal: perquè era una llengua de la poesia trobadoresca amb la qual també va escriure. Només es conserven les obres en català i llatí.

Utòpic:

Persones que parlen d'escenaris ideals on els agradaria que l'humanitat... Continuar leyendo "Proselitisme: Les Llengües" »

Edat Mitjana fins a la il·lustració (S.XIII-XVIII)

Concepte medieval de la literatura

- La literatura de creació era obres només dels poetes

- La lit de creació tal com l’emetem a l’actualitat va ser introduïda pel Romanticisme a finals del
S.XVIII. Es una lit amb valors com: - Sinceritat: L'autor identifica la seva obra amb la seva vida. - Originalitat: Es proporciona el món de la imaginació

⧭A l’edat mitjana aquests conceptes no existien, els autors creien q els q precedíem als ajudaríem a progresar en els seus coneixements. Els autors medievals llegien i admiraven els textos tradicionals, lo q donava lloc a la imitació. Introduient en els seves obres fragments de textos d’altres autors. ⧭Escriure era descriure als autors... Continuar leyendo "Literatura medieval i Renaixença catalana" »

9- Gerra aurreko poesia

1. Norena da hain ezaguna den “haurtxo txikia sehaskan dago”kanta? Zer gehiago idatzi zuen egile horrek?  klaudio sagartzazrena da. Intza begietanbilduma idatzi zuen.

2. Nortzuk dira olerkarien belaunaldikoak? Adierazi idazleak eta lan bana.  jose ariztimuño “aitzol”(olerti egunak sortu), jose maria agirre “lizardi”(biotz-begietan), estepan urkiaga “lauaxeta” (arrats beran eta bide barrijak) eta nikolas ormaetxea “orixe” dira olerkarien belaunaldikoak(santa cruz apaiza, quiton arrebarekin, jainkoaren billa)

3. Eman lizardiren 3-4 ezaugarri. Zein alorretako lanak egin zituen lizardik?

 Zarautzen jaio arren, tolosan eman zituen bere bizitzako urterik gehienak.  legegizona zen eta tolosako lantegi bateko

Circumstàncies de l'època d'entreguerres:

• Radicalització dels règims polítics.

• Esclat dels moviments d'avantguarda, que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.

• Revolució estètica: apareixen escriptors i artistes.

• Eclosió d'un nou art popular de masses: el cinema, el jazz...

• Presència d'una reacció classicitzant: retorn a l'ordre i mesura.

El Noucentisme:

• Reacció classicitzant al Modernisme.

• Enfronts a la llibertat artística preconitzada pels modernistes, els noucentristes defensaven un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.

• Va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista va governar la Mancomunitat de Catalunya

Text

Escrit, obra                deduir: sostreure, concluir

autor: creador, causant      esser: individu, persona

registre: llista, inventari      recorre: transitar, passar

paraula: mot, terme           ressenya: criticar, descriure

llengua:
llenguatge, idioma

narrar: explicar, contar

dir: expressar, comunicar

fer: construir, elaborar

personatge: personalitat, celebritat

trobar: topar, ensopegar

nus: lligam, uníó

introducció: injecció, penetració

desenllaç: conclusió, final

explicar: comentar, contar

destacar: realçar, accentuar

pensar: rumiar, raonar

identificar: conèixer, distingir

escriure: redactar, compondre

perquè: motiu, raó

tema: argument, assumpte

voler: determinació, intenció

element: principi, fonament

argument:... Continuar leyendo "Text dialogat" »

Glosario

Términos Clave

toil: n. trabajo largo, extenuante y fatigoso

flanks: n. corte de carne de esta parte de un animal

warfare: n. operaciones militares entre enemigos

well-nigh: adv. casi, cerca

thicket: n. un denso crecimiento de arbustos o árboles pequeños

centerpin: n. un carrete de pesca que consiste en un tambor giratorio con asas adjuntas

morose: adj. tener un carácter hosco y sombrío

scrawny: adj. delgado en cuerpo o tamaño

covetous: adj. tener un deseo de posesión

threaten: v. dar señales o advertencia de presagio

stout: adj. carácter fuerte

tutelage: n. instrucción especialmente de un individuo

unceassingly: adj. continuo, incesante

yield: v. batir o producir como un producto natural

squat: v. hacer que (uno mismo) se agache o se siente... Continuar leyendo "Colmillo Blanco: Resumen por capítulos" »

Ferran II el Catòlic ja era casat amb Isabel I de Castella quan va accedir al tron en morir son pare Joan II, el 1479, i això determinà la unió dinàstica dels dos estats peninsulars. Castella tenia al voltant de huit milions d'habitants, mentre que la Corona d'Aragó a penes arribava a un milió. Tot i que, de moment es conservaren separades les normes jurídiques i econòmiques, amb aquesta unió comença un període de subordinació política i d'interferència cultural que s'ha conegut amb el nom de Decadència. Es donen els primers episodis de substitució lingüística del català pel castellà, especialment en les classes dominants, i comença a enterbolir-se la consciència de comunitat lingüística. Darrerament, però, s'ha qüestio-... Continuar leyendo "La Decadència de la llengua catalana durant el Renaixement" »