L'art i la literatura a l'època d'entreguerres
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB
Circumstàncies de l'època d'entreguerres:
Radicalització dels règims polítics.
Esclat dels moviments d'avantguarda, que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.
Revolució estètica: apareixen escriptors i artistes.
Eclosió d'un nou art popular de masses: el cinema, el jazz...
Presència d'una reacció classicitzant: retorn a l'ordre i mesura.
El Noucentisme:
Reacció classicitzant al Modernisme.
Enfronts a la llibertat artística preconitzada pels modernistes, els noucentristes defensaven un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.
Va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista va governar la Mancomunitat de Catalunya del 1914-1923.
Avantguardes:
Van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa.
Pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà.
Principals moviments: Cubisme, Futurisme, Dadaisme, Surrealisme, Expressionisme.
Dècades de 1920 i 1930:
Es va produir una crisi del gènere novel·lístic, per dues raons: després d'obres tan importants i innovadores com l'extensa 'A la recerca del temps perdut', la novel·la ja no podia seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes; calia un nou tipus de novel·la.
En la literatura catalana, aquesta absència de novel·les va ser font de polèmiques entre el 1917 i el 1925.
Obres de poesia: 'Segon llibre d'Estances', de Carles Riba (1930).
Eugeni d'Ors:
Personatge complex i controvertit de la cultura catalana del segle XX.
Neix a Barcelona el 1881 i es dedica al periodisme.
El 1906 escriu un article diari a 'La Veu de Catalunya' sota l'epígraf de 'Glossari' i signat amb el nom de Xènius.
El terme 'noucentisme' és creat per Ors per designar la nova estètica classicitzant catalana.
Josep Carner:
Poeta, traductor i crític literari.
Considerat un dels màxims representants de la poesia noucentista.
Obra destacada: 'Els fruits saborosos' (1913).
Joan Salvat-Papasseit:
Poeta i agitador social.
Col·laborador en diverses revistes d'avantguarda.
Obra destacada: 'Poemes en ondes hertzianes' (1919).
Josep Maria de Sagarra:
Poeta, dramaturg i novel·lista.
Obra destacada: 'Vida privada' (1932).
Josep Pla:
Gran prosista de la literatura catalana.
La immensa majoria de la seva obra prové de la crònica periodística, l'evocació personal, la descripció paisatgística o el retrat de personatges.