Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Llibre dels fets, de Jaume I

És el primer text historiogràfic escrit en català i l’única autobiografia d’un rei que s’ha conservat de l’edat mitjana europea. Jaume I, en el seu llibre, se centra en ell mateix i en el seu regnat, perquè té consciència d’haver-hi introduït novetats radicals. Després de la mort del seu pare en la batalla de Muret, havia heretat un estat profundament degradat, des del punt de vista polític i econòmic, que va aconseguir redreçar. A més, va reorientar la política del casal de Barcelona: va renunciar als seus drets en territoris occitans i va dirigir l’expansió cap al sud peninsular amb les conquestes de Mallorca i de València.

En la crònica, Jaume I narra les dificultats del començament... Continuar leyendo "Cròniques medievals catalanes" »

Lauaxeta:Durangon egin zituen batxilergo-ikasketak, eta Loiolan jarraitu. Literaturako klaseek jarri zuten joera modernistarekin eta sinbolistarekin harremanetan. Gero, jesuita izateko asmoak utzi eta euskalgintzan egin zituen bere ahaleginak. Gernikan, bonbardaketa ondoren, kazetaritzan zebilela, atxilotu egin zuten faxistek eta, ondoren,, Gasteizen fusilatu.

Lauaxeta ere ez zen mugatu arlo politikoetara. Kazetaritza, saiakera eta antzerkia ere landu zituen, politikan buru-bihotz sartua izateaz gain. Baina olerkia izan zen haren arlorik emankorrena. Lizardiri bezalaxe, bizitza labur egin zitzaion Esteban Urkiagari ere.

Bi olerki-
Liburu argitaratu zituen: Bide barrijak (1931), Europako mugimendu modernisten euskal adierazpiderik argiena, eta

Naixement de la prosa literària

A l'edat mitjana, el llatí era la norma culta, fins al punt que els autors, quan redactaven les obres en les diferents llengües vulgar, feien servir l’alfabet llatí per a representar la fonètica romana i la complexa sintaxi llatina influïa en l’ordre oracional romania. Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes no sorgiren fins als segles XV i XVI. Per tant la correcció lingüística, l'establia el prestigi d'alguna figura literària inqüestionable, els escrivans que elaboraven documents jurídics i administratius en nom del rei.

Es per això que tingué tanta importància en la historia de la llengua la creació de la Cancelleria Reial per Jaume I. Però, quan realment la prosa... Continuar leyendo "Naixement de la prosa literària a l'edat mitjana" »

Bernat caracter humanisme

A partir del segle XIII amb la consolidació de les ciutats i la burgesia, es fa necessària la renovació del llenguatge per tal que sigui útil relacionar-se amb aquests artesans i comerciants. Els humanistes volien conèixer de primera mà els autors clàssics llatins però també grecs. Volien ressuscitar els ideals del racionalisme.

Humanisme cat canceller reial

A la corona d'Aragó l'humanisme troba una gran acceptació entre Joan i Martí. La corona d'Aragó, creada al segle XIII, va esdevenir un focus cultural a partir del 1373. La seva importància prové de la uniformitat lingüística que va introduir a tot el territori. Lo somni: Bernat metge era funcionari de la cancelleria reial amb el càrrec de secretari... Continuar leyendo "El Renaixement i altres moviments literaris" »

• ALGOLAGNIA ACTIVA (SADISMO): Es la obtención de placer sexual mediante actos despiadados, infligiendo dolor a la pareja.
• ALGOLAGNIA PASIVA (MASOQUISMO): Es la obtención de placer sexual mediante actos despiadados, soportando el dolor.
• ALGOLAGNIA MIXTA (SADOMASOQUISMO): Es la obtención de placer mediante actos despiadados, ya sea soportando o infligiendo dolor a la pareja.
• FETICHISMO: Es la obtención de placer sexual mediante el uso de objetos inanimados.
• VOYERISMO: Es la obtención de placer sexual observando a hombres o mujeres durante el acto del desnudo, masturbación o coito.
• EXHIBICIONISMO: Es la obtención de placer sexual a través de mostrar compulsivamente los genitales, por lo general a menores de edad. La obtención de placer se obtiene

Influencies en Ausias March:

Dante i Petrarca. El dolce stil novo es el nom que Dante va donar a l'estil d'una serie de poemes italians (entre els quals esta ell mateix). Aquest estil es caracteritza pel seu esperit innovador. Representa un trencament i una superació de la tradició trobadoresca. Surt definitivament del món feudal; modifica el concepte de noblesa ,crea un nou ideal de la dona i abandona la llengua occitana.

Descripció de l'obra teatral de Manuel Pedrolo

Manuel Pedrolo fou militar de la CNT i intervingué en la guerra, tot acabant en un camp de concentració. Conreà tots els gèneres, però es més conegut com a novel·lista. En el camp del teatre, la seua producció es considera com una anticipació a Catalunya del que ha representat el teatre de l'absurd, els autors d'aquest tipus de teatre uneixen fons i forma i expressen l'absurd d'una manera irracional, fent que es perdia el respecte al text i obrint noves vies a un teatre més imaginatiu i sensual. Aquest moviment va fracassar perquè no va aconseguir arribar al públic proletari. No obstant, el mateix autor es desvincula del teatre de l'absurd i assenyala que la seua obra és coherent i... Continuar leyendo "Manuel Pedrolo: el teatre de l'absurd i la denúncia del franquisme" »

La seva vida: Es va conèixer per múltiples facetes professionals al llarg de la seva vida (escriptura, filosofia, teologia, medicina, física, mestre, etc…).

Va néixer a Mallorca entre el 1232 o principis del
1233, no se sap amb certesa. Llull es va casar i va tenir
2 fills (Domingo i Magdalena). 

Inicialment Llull es dedicava a la poesia trobadoresca fins que va ser objecte de l’aparició o visió de Jesucrist penjat a la creu que va fer que Llull es convertís al Cristianisme. 

La conversió de Llull va acompanyada de la convicció que ha de fer tres coses: 

1. Intentar convertir els infidels, sobretot els musulmans.

2. Escriure un llibre ‘’contra els errors dels infidels’’

3. Intentar convèncer el Papa, els reis i els prínceps de la

• Poesiaren bilakaera (1954-1975)

Errepublika denborako Olerti Egunetan parte hartu zuten poeta batzuek gerraosteko aldizkarietan publikatzeari ekin zioten. Baita argitaratzeari ere. Gerra aurretik ezagunak ez zirenek lehen emaitzak kaleratu zituzten (Iratzeder, Salbatore Mitxelena; eta geroago, Jon Mirande, Gabriel Aresti,...).

EGAN, EUZKO-GOGOA  eta OLERTI aldizkariak izan ziren poesia lanen babeslekuak.

• Aita Onandia suspertzaile.

Santi Onaindia karmeldarra  Bizkaiko Amoroton jaio zen (1909-1996). Gure poesiaren historian oinarrizkoak diren bi argitalpen egin zituen: Milla euskal olerki eder (1954) eta OLERTI izeneko poesia aldizkaria (1959-1970)

Lehena, ordura arte kaleraturiko poesia bildumarik osatuena zen  eta txukun eta dotore inprimaturik