Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Z(inoizkorik)-Z(mikelek)-Z(erregalatu)-Z(durangarra,EH)-Z(arkeologia,kanoia)-Z(kantariak irrintzika)-Z(Horrek ere badaki)-Z(inork ez omen)-Z(mundu guztiari)-Z(ehun umetatik)-PZ(aizu, kaskamotz,) -P.Z(esanak esan,) -TK(aza/azalorea/enborra/leka)-TK(oinazea/mina/erresumina/grina)-G(mirenekin j den)-G(zebat)-G(eginnahiean)-
apaizak(goian)-”aita(tira)-aita(ezpal)-asmo (onbeharrez)-asmotan gara(gu ere bai)-...
azken(Iraileko jaisten)-Asko da zuk(harrigarria)-
biharko(jakina)-
bihotzeko(ziplo)-bi egun barru(etzi)-besoetako dut(neu naizela)-Bere txikian (txikitasuna)-
benetan(itsu)-...Dituen haurrari…(mainak-mainontzia) -duela gutxi gertatutako(lehengo batean)-ez didazu(horixe)-ezdakit (zuberoatik gipuzkoara)-ez da batere ohikoa(alegia)-eta non(dena

J.V. Foix

És un dels grans autors del Segle XX, i també un dels més Difícils de classificar. Se l’ha etiquetat com avantguardista, noucentista o Postsimbolista. Poeta total en realitat, ell mateix es definí com a <investigador en poesia>.

Nascut el 1893 a Barcelona, un burgés barceloní. Va Col·laborar amb: Joan Miró, Salvador Dalí, Antoní Tàpies. Col·laborador de Revistes com: La publicitat, Revista de Catalunya o Quaderns de Poesia. Va Rebre del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973.

Obra

Es pot dividir en els apartats següents:

·
Llibres De poemes en prosa, la majoria agrupats sota el títol unitari Diari 1918, Gertrudis 1927, més directament influïda per les avantguardes.

Llibres De poesia pròpiament dits

:

1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerra civil als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època

Per parlar de la producció narrativa de postguerra hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. La nostra llengua deixava de ser oficial i els progressos aconseguits durant la 2a república quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama polític, els objectius bàsics de la nova política eren la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’estat pel castellà. Es va abolir la generalitat, l’estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i l’ensenyament que quedava relegat a l’ús privat i familiar. La narrativa... Continuar leyendo "La narrativa de postguerra a la societat franquista" »

Les llengües a les Illes abans del segle XIII

Les llengües a les Illes abans del segle XIII ● Eivissa: l’illa fou assimilada a la cultura púnica. En la llengua, a diferència de a la cultura popular, pràcticament no trobam més que alguna influència de substrat (Eivissa, Maó) ● Mallorca i Menorca: tenien una població primitiva molt diversa del Mediterrani oriental. La llengua que parlaven continua sent un enigma. Tan sols en trobam testimoni a la toponímia: Búger, Cúber o Alaró. L’ocupació romana, que durà uns 6 segles, s’inicià amb la conquesta de Mallorca i Menorca i amb la fundació de Palma i Pollentia. Després de la petjada lingüística romana, la que deixaren els vàndals i els bizantins fou mínima. Al segle... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana fins al segle XVIII" »

3. AUSIÀS Març:

-Vinculat a Gandia, Beniarjó i València, era D’una fam de la petita noblesa valenciana: fill del poeta Pere Març I nebot de Jaume Març.

-Com a cavaller participà en la campanya Militar d’Alfons el Magnanim i fou recompensat amb territoris i Privilegis; fou nomenat falconer major del rei.

-Casat amb Isabel Martorell, grmana de l’autor De Tirant lo Blanc

-Després de la mort de la seva dona va Defensar els seus drets com a senyor feudal i es casà amb Joana Escorna, que també morí.

-Va tenir la voluntat de ruptura amb la poesia Trobadoresca:

-va abandonar la ll occitana i la seva poesia Abastà + profunditat i sinceritat, amb intesitat de comparacions i Metpàfores. La ruptura no és total, encara hi trobam tòpics... Continuar leyendo "Ausiàs march recursos literaris" »

Plotkin

“Amalgamación” (sí)

Para Beltrán, la conducta violenta del criminal era el resultado de una combinación de degeneración e impulsos sexuales patológicos. Por lo tanto utilizó dos cuerpos teóricos aparentemente incompatibles: la teoría de la degeneración y el psicoanálisis de Freud. La teoría de la degeneración siguió siendo durante décadas una corriente de pensamiento importante en la psiquiatría argentina. Se basaba en la idea de que ciertas enfermedades físicas y mentales se transmitían de generación en generación cada vez en proporciones más fuertes y destructivas.

La extraña combinación teórica llevada a cabo por Beltrán formaba parte en realidad de un patrón más amplio de recepción del psicoanálisis... Continuar leyendo "Recepción del Psicoanálisis en Argentina" »

Proselitisme = voluntat d'arribar al número màxim de lectors. Aquesta voluntat és la que va impulsar Llull a conèixer i fer servir diverses llengües. Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal:

• Llatí: perquè era la llengua de la cultura, la de les universitats i els centres més importants d'Europa.
• Àrab: perquè era la llengua dels infidels i per convertir-los havia de fer-ho a través d'aquesta llengua.
• Català: perquè era la llengua pròpia i li interessava transcendir més enllà de les minories cultes.
• Provençal: perquè era una llengua de la poesia trobadoresca amb la qual també va escriure. Només es conserven les obres en català i llatí.

Utòpic:

Persones que parlen d'escenaris ideals on els agradaria que l'humanitat... Continuar leyendo "Proselitisme: Les Llengües" »

Edat Mitjana fins a la il·lustració (S.XIII-XVIII)

Concepte medieval de la literatura

- La literatura de creació era obres només dels poetes

- La lit de creació tal com l’emetem a l’actualitat va ser introduïda pel Romanticisme a finals del
S.XVIII. Es una lit amb valors com: - Sinceritat: L'autor identifica la seva obra amb la seva vida. - Originalitat: Es proporciona el món de la imaginació

⧭A l’edat mitjana aquests conceptes no existien, els autors creien q els q precedíem als ajudaríem a progresar en els seus coneixements. Els autors medievals llegien i admiraven els textos tradicionals, lo q donava lloc a la imitació. Introduient en els seves obres fragments de textos d’altres autors. ⧭Escriure era descriure als autors... Continuar leyendo "Literatura medieval i Renaixença catalana" »

9- Gerra aurreko poesia

1. Norena da hain ezaguna den “haurtxo txikia sehaskan dago”kanta? Zer gehiago idatzi zuen egile horrek?  klaudio sagartzazrena da. Intza begietanbilduma idatzi zuen.

2. Nortzuk dira olerkarien belaunaldikoak? Adierazi idazleak eta lan bana.  jose ariztimuño “aitzol”(olerti egunak sortu), jose maria agirre “lizardi”(biotz-begietan), estepan urkiaga “lauaxeta” (arrats beran eta bide barrijak) eta nikolas ormaetxea “orixe” dira olerkarien belaunaldikoak(santa cruz apaiza, quiton arrebarekin, jainkoaren billa)

3. Eman lizardiren 3-4 ezaugarri. Zein alorretako lanak egin zituen lizardik?

 Zarautzen jaio arren, tolosan eman zituen bere bizitzako urterik gehienak.  legegizona zen eta tolosako lantegi bateko

Circumstàncies de l'època d'entreguerres:

• Radicalització dels règims polítics.

• Esclat dels moviments d'avantguarda, que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.

• Revolució estètica: apareixen escriptors i artistes.

• Eclosió d'un nou art popular de masses: el cinema, el jazz...

• Presència d'una reacció classicitzant: retorn a l'ordre i mesura.

El Noucentisme:

• Reacció classicitzant al Modernisme.

• Enfronts a la llibertat artística preconitzada pels modernistes, els noucentristes defensaven un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.

• Va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista va governar la Mancomunitat de Catalunya