Límits de l'adolescencia Joan fuster
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,22 KB
CONTEXT:
Diccionari per a ociosos: publicat el 1964
Règim franquista (anys 60): progressia obertura internacionals, s’extingeixen la censura prèvia i la prohibició de publicar en català.
Inicis anys 60: aparició del moviment de la Nova Cançó (influït per la cançó protesta francesa). Finalitat: normalitzar i defensar l’ús del català cantant cançons contemporànies en aquesta llengua.
Circuit editorial en català: ix de la clandestinitat. Fita important: fundació Edicions 62 (1962). És l’editorial en la qual JF publica el Diccionari per a ociosos. Altres editorials: Proa, Tres i Quatre.
Creixement de la premsa períòdica. Consolidació revistes culturals: Canigó, Serra D’Or. Assaig: influenciat pel corrent existencialista. Mostren una visió progressista i crítica amb la problemàtica social i cultural. Es veu en algunes obres de Fuster.
L’assaig és percebut com un gènere que pot influir en la societat. Es diversifica i comença a tracatar temes que van més enllà del debat nacional. La reflexió política (i altres) a través de l’assaig serà important per a les noves generacions, necessitades d’informació i protagonistes dels moviments de contestació de Maig del 68.
TRAJECTORIA: Assaigs humanístics:
Temàtica humana, més intemporal, no depén de les circumstàncies del moment. Suposen un esforç de comprensió envers els homes, les coses, els fets i els temps (que Fuster també espera dels lectors). Tradició del pensament europeu de l’humanisme del Segle XVI: es basa en la raó i l’escepticisme sistemàtic (Montaigne). Connecta amb altres autors del domini lingüístic, Joan Maragall, Eugeni d’Ors i Josep Pla. Rep influènices del discurs marxista, l’escepticisme contemporani i l’existencialisme. Però, Fuster reivindica la seua independènica intel·lectual. No segueix cap corrent ideològic o estètic de l’època pero tenia preferència pels pensadors moralistes francesos. Modalitats d’assaigs humanístics fusterians: ● Estructurats en un únic tema: El descrèdit de la realitat (1955), Les originalitats (1956). ● El diccionari sistemàtic volterià: Diccionari per a ociosos (1964). ● Recopliació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant: L’home mesura de totes les coses (1967), Babels i Babilònies (1972). ● L’aforisme: Judicis finals (1960), Consells, proverbis i insolències (1968). ● El dietari: Causar-se d’esperar (1965), Diari 1952-1960. ● Recull d’articles en premsa: Examen de consciència (1968).
Estudis história cultural:
literatura y clássics, ptoblemes amb la llengua. Estil àgil, molt llegits.
Escrits sociopolítics:
Parla de la llengua, el poble i la nació com un tot indestriable.Treballs crítica i altres escrits:
traduccions d’obres literàries, entrevistes, pròlegs, episolaris…
CARACTERÍSTIQUES ASSAIG:
Després II GM, ressorgiment assaig amb concepció humanista. L’existencialisme, amb la figura de Sartre, serà una conseqüència de la crisi moral i creativa davant de la guerra, l’holocaust o l’ús de les bombes atòmiques. Autors com Simone de Bouvoir, Jean Paül Sartre... En l’àmbit científic: sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia. Max Plauck (física), Erich Fromm (psicologia).
L’assaig en català, als anys 50-> reflexió sobre el país. Eixida a les restriccions polítiques del franquisme. Jaume Vicens Vives: Notícia sobre Catalunya. És el precedent explícit de l’obra Nosaltres els valencians de Joan Fuster.
Anys 60 (moment de publicació de Diccionari per a ociosos – 1964) Assaig polític: considerat un gènere que pot influir en la societat. María Aurèlia Capmany: La dona a Catalunya (1966) La joventut, és una nova classe? (1969) Biografies i memòries d’autors Gaziel. Josep Pla: Homenots: visió individual que l’autor aporta prenent com a excusa els retrats literaris de diferents personalitats escollides. Llibres de viatges Josep María Espínàs.
Articulisme d’opinió (Joan Fuster)
ASSAIG POSTERIOR CONTEXT:
Anys 50-60: predomini d’assaig que se centra en abordar la qüestió nacional. Anys 70-80: augmenta la demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que afavorí la lectura, i per tant la creació, de prosa no narrativa en què la temàtica històrica i lingüística superà l’interés per la ficció. Es crea el premi d’assaig Joan Fuster. ‘Tebeos’ per a intel·lectuals, de Vicent Salvador (antologia d’assaigs). Predomina l’assaig divulgatiu, parteix d’investigacions prèvies sobre aspectes d’història, sociologia o culturals. Major diversitat temàtica. Evolució del gènere de l’assaig: -Assaig de caire sociolingüístic: Rafael Lluís Ninyoles i Lluís V. Aracil. Parlen del conflicte lingüístic valencíà o aporten idees per tal de tancar-lo.-Assaigs sobre el territori: estampes i caracterització de les comarques amb una idea de país. El pobles valencians parlens els uns dels altres. Manuel Sanchis Guarner. -Reflexions personals en forma de dietari i llibres de viatges. Reflexions de caire intimista sobre les vivències del paisatges, els records, la literatura i la vida. Josep Piera: Estiu grec (1985) -Assaig sociològic Josep-Vicent Marqués: No és natural (1980): intent de comprensió de les peculiaritats de la consciència valenciana des del punt de vista sociològic. Evolució del gènere de l’assaig. -Joan Francesc Mira: des dels 80 fins a l’actualitat representa la continuïtat del llegat fusterià, amb un estil diferenciat. Crítica de la nació pura (1984): reflexiona sobre el concepte de nació com a instrument de domini i submissió i en destria els tòpics.
Característiques de l’estil de “Diccionari per a ociosos”
● Discurs molt modalitzat. Nombrosos exemples dels diferents tipus de modalització: -Lèxic valoratiu (subjectiu): substantius, adjectius, verbs, adverbis, quantificadors… -Fraseologia: locucions, frases fetes, ● Modalitats oracionals no assertives: exhortació (perífrasis d'obligació), dubte, exclamacions (sorpresa), desig, interrogacions (retòriques)... ● Abundància de dixi personal (presència de la primera persona en singular o plural de l'autor); inclusió del receptor (en primera del plural o en tercera persona del singular); alguns díctics d'espai i temps. ●Abundància d'incisos, aclariments i ampliacions d'informació per tal de matisar. Solen expressar-se entre guions, entre comes o entre parèntesis. ● Grafies i puntuació: Dos punts per a presentar explicacions, síntesis de les afirmacions o conseqüències de l'oració anterior. Lletra cursiva o les cometes per remarcar un terme destacat, irònic o posat en qüestió per Fuster. ● Figures retòriques: ironia, contrast, comparació, metàfora, hipèrbole... ● Intertextualitat: citacions, japroximades (sense cometes) o literals d'altres autors com a arguments d'autoritat o per a rebatre, dites populars… ● Estil segmentat en sintaxi. Coordinació amb escasses subordinades per a text clar. Oracions curtes. ● Estil sentenciós, aforismal, de certesa contundent en les afirmacions que realitza. ● Dialogisme: converses explícites de l'autor fent preguntes i responent. Mot "lector" o incloent-lo en un "nosaltres".
AUTORS CONTEXT:
María Aurèlia Capmany (1918-1991)
Una de les veus més polifacètiques; practicà un assaig modern, homologable pel to i els tems al que s’estava fent en altres països. Als anys 60, després de la lectura de l’obra La mística de la feminitat, de Betty Friedan, va escriure una de les seues obres clau: La dona a Catalunya. Consicència i situació (1966). Constitueix la primera història del feminisme a casa nostra. Conclou que la dona viu en una societat que l’exclou: tant l’Església com l’Estat la priven d’intervindre socialment, per tant, el matrimoni continua sent la millor eixida personal i social. També planteja altres temes innovadors com la condemna l’ablació del clítoris o la possibilitat de la mitja jornada laboral.Josep Pla (1897-1981)
Escriptor admirat per Fuster. Obra extensíssima. Gèneres relacionats amb el periodisme com a corresponsal: artivles d’opinió, cròniques, reportatges d’altres països, llibres de viatges, dietaris, alguna novel·la i relats curts. Gènere de l’assaig majoritariament. Visió completa de la societat del seu temps. Català, excepte alguna obra o escrits, per raons de censura. Recull 120 llibres diferents. Característiques del seu estil són la simplicitat, la ironia i la claredat. El dietari és el gènere assagístic que millor l’identifica. →Anotacions, observacions i reflexions diàries o períòdiques. El quadern gris: diari de ficció: -Tema central: el paisatge, la descripció de la vida quotidiana i jove aprenent d’escriptor. -L’escriu en la joventut (1918-1919), però t, el refarà, manipularà i ampliarà fins que es publicarà el 1966.
Joan Francesc Mira (1939):
És un dels intel·lectuals vius més important del nostre àmbit cultural. Reflexiona sobre la societat contemporània i els seus problemes com a col·lectiu. Manté una intensa activitat intel·lectual, un compromís cívic i social amb la societat valenciana i participa de la reflexió sobre la nostra identitat com a poble. Obra prolífica: traduccions, novel·les, assajos, articles en premsa. Traductor de la Divina Comèdia de Dant o L’Odissea d’Homer. Autor de novel·les com Els cucs de seda, Borja Papa, Purgatori o El tramvia groc. Redactor d’assajos sobre antropologia, sociologia i etnologia. Autors/es posteriors Joan Francesc Mira (1939) Temes que aborda en els seus articles i assajos: El nacionalisme, La relació entre la cultura i el poder, L’evolució de les identitats i els símbols que la conformen, La importància de les llengües per tal de crear una «consciència col·lectiva» Principals obres d’assaig: -Crítica de la nació pura: aproximació al concepte de nació des de l’òptica de l’antropologia. -Sobre la nació dels valencians: tracta de l’evolució del nacionalisme valencíà en els darrers trenta anys. Articles periodístics, recollits en llibres com Punt de mira i Una biblioteca en el desert (2009). Tracta temes que preocupen la societat (conflictes polítics, etc.). Escriu textos accessibles i suggeridors que arriben bé a la gent. Sol partir d’un fet de la vida quotidiana per reflexionar sobre la vida de les persones, la societat i els canvis que s’hi produeixen.
AUTORS POSTERIORS CONTEXT: Martí Domínguez i Romero (1966):
Autor de narrativa i assaig. Doctor en Biologia. Professor de periodisme a la UV. Premi Josep Pla de novel·la (2007) per El retorn de Voltaire. Des de l’any 1999 dirigeix la revista Mètode (Universitat de València), per la qual cosa va rebre el Premi Nacional de Periodisme (2007). Tant en els assajos divulgatius com en les obres de ficció integra coneixements científics i culturals. En la seua obra, els interessos literaris se superposen als científics. Comença divulgant la seua prosa amb articles sobre animals per a la revista El Temps. Articles recollits al llibre Peixminuti (1993). -Tracta gran diversitat de temes, al voltant del comportament, la vida i costum de persones, animals i vegetals.
Els articles condueixen a temes absolutament variats: literatura, rondalles, tradicions, amor, sexe, moda, subsistència, filosofia, història, geografia, racisme, llengua... Literatura i biologia comencen a dornar-se la mà en l’obra de Domínguez.
Bestiari (2000): recull d’articles. Assajos que combien l’estil divulgatiu científic, històric i artístic amb els més profundament personal i deliberatiu. Domínguez no vol fer divulgació científica, sinó que té una motivació purament literària.