Literatura medieval i Renaixença catalana

Edat Mitjana fins a la il·lustració (S.XIII-XVIII)

Concepte medieval de la literatura

- La literatura de creació era obres només dels poetes

- La lit de creació tal com l’emetem a l’actualitat va ser introduïda pel Romanticisme a finals del
S.XVIII. Es una lit amb valors com: - Sinceritat: L'autor identifica la seva obra amb la seva vida. - Originalitat: Es proporciona el món de la imaginació

⧭A l’edat mitjana aquests conceptes no existien, els autors creien q els q precedíem als ajudaríem a progresar en els seus coneixements. Els autors medievals llegien i admiraven els textos tradicionals, lo q donava lloc a la imitació. Introduient en els seves obres fragments de textos d’altres autors. ⧭Escriure era descriure als autors anteriors per construir una obra própia. Amb el temps aquests autors tmb serien venerats.

⧭S’entén q L’escriptura com a reescriptura es fa impresindible la traducció

⧭Durant els S.XIII, XIV i XV es van traduir obres llatines de tot tipus (poesia, filosofia, dret, medicina, teologia…) Tmb obres + modernes (Dante, Petrarca i Boccaccio) Per exemple, la “comedia” de Dante va influir en Bernat Metge o Ausiàs March.

S.XIII: Les revolucions del paper i la imprenta

Amb el S.XIII arriben canvis radicals, definint-se un nou sist. Econòmic. Les corts reials proteigeixe i estimulen la lit.. El saber es va prestigiant i estement entre totes les capes socials.

Apareix un nou suport material, el paper, que comportarà conseqüències impportants a la lit. El paper procedeix de la Xina i substitueix a les tauletes de cera.

Les tauletes de cera eran dúctils i difícils de transportar. Es portaven a un copista, que transcrivia els textos als pergamins i els encuadernava per fer un manuscrit. Aquest procediment era lent i car.

Amb l’entrada del paper apareix la prosa i les novel.Les es fan més llargues

La impremta apareix a finals del S.XV i permet reproduir les obres i estendre-les.

La primera obra impresa en català fou “Obres i trobes en lahors de la Verge María”.

Les grans figures de la literatura en català→ Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig. Els primers textos van ser a València.

A partir del S.XVI l’edició dels textos va minvant i la llengua de prestigi social i cultural va ser el castellà.

Els trobadors i trobairitz

Autors de lletra i música de les seves composicions. Els poetes fan poesia en llatí, els trobadors en occità. La poesia trobadoresca complau als aristocràtics. Reflecteix relacions pròpies de la socie. Feudal basades en el vassallatge→ el vassall venera al seu senyor i poeticament a la dama.

Per triunfar a la cort cavaller i trobador necesitan virtuts → joventut, noblesa, generositat, educació, seny, moderació, tmb han de ser bons conversadors per enamorar la dama. Cantaven el seu amor imposible a una dama, casada amb algú altre.

Joglars→ intèrprets de les composicions dels trobadors, entretenien → noblesa.

Els eixos temàtics de la poesia trobadoresca són guerra i amor → fina amor (amor fidel), elogi a la dama, basat en les relacions de vassallatge.

El trovador es declara servent de la dama q estima (Midons)

L’amor cortès → adulteri basat en la passió incontrolable

La llengua a l’Edat Mitjana

Naixement → llengües ROMàniques: neixen de la degradació del llatí vulgar (parlat pel poble). A mida q es va disgregant l’Imperi s’accentuen les diferencies del llatí vulgar i el formal (utilitzat x escriure/situación formals).

Per aconseguir i afavorir la comprensió de les seves predicacions l’església utilitza la llengua vulgar. Les llengües ROMàniques → S. IX quan hi ha conseqüència de la difer. Entre llatí culte i el q parla el poble.

Començament de l’escriptura en català

El català ja existeix al S. IX. Els escrits més coneguts són les Homilies d’Organyà. Els textos literaris → poesia culta fins meitat del S. XV l’occità. La poesia evoluciona del llatí al català. S. XIII: Ja existeix la lit catalana.

En la lit. Destacarem

-Ausiàs March, les 4 grans cròniques, llibres de cavalleria i novel.Les cavalleresques (“curial e güelefa i tirant lo blanc”)

AUSIÀS MARCH → Poeta valencíà S.XV, model x poetes posteriors. parteix de la lit. Trobadoresca en alguns punts: ⧭ Esquema de l’amant enamorat de la dama ⧭ La dama s’amaga sempre sota un pseudònim (SENHAL) ⧭ Manté alguns tòpics “mortper amor” o “dama sense mercè” ⧭ Afegeix alguns canvis: Vocabulari i conceptes provinents de la filo, medicina o teologia, Ùs del català → Abandonament de l'occità , interés en el contingut del poema, no pas en la seva forma, El discurs poètic no limitat a descripció de la bellesa de la dama o declaracions d’amor. Es basa en l'experiència amorosa, l’exploració dels sentiments q provoca estar enamorat, L’amor no és l’objectiu exclusiu dels seus poemes. Amb l’ús de la temàtica amorosa es converteix de vegades en una excusa x plantejar assumptes com la mort, el dolor , el dubte o la desesperança

LES 4 GRANS CRÒNIQUES → Són quatre llibres en prosa que narren fets històrics  recents o contemporanis dels seus autors. Es van escriure entre la 2n meitat del S. XIII i finals del S. XIV. Els autors van ser: Jaume I, Pere el cerimoniós, (monarques) Bernat desclot, Ramón Muntaner (personas amb una estreta relació amb els monarques).

Intencions dels autors→ Que els esdeveniments narrats siguin coneguts i recordats en generacions futures, Que allò narrat serveixi de model per a futurs reis i governants, Justificar les accions dels monarques

Elements literaris → Estan escrites en primera persona, el narrador és el prota. Dels fets, Excepció –) “Llibre del Rei en Pere” (Bernat Desclot), Incorporen diàlegs, descripcions i molts detalls, S’insereixen llegendes per explicar fets dels quals els autors no tenen informació, Crònica de Ramón Muntaner: hi ha interpel.Lacions a l’oïdor, com feien els joglars.

LLIBRES DE CAVALLERIES I NOVEL·LES CAVALLERESQUES → A mitjans del S. XIII, apareix a França un gènere narratiu anomenat roman. Es una narrativa en llengua vulgar i en ves que té com a personatges principals cavallers que protagonitzen episodis guerrers i amorosos, amb un rerefons meravellós i fantastic

La narrativa posterior 4 imitarà aquestes històries s'ha anomenat llibre de cavalleries.

Al S.XV s'escriuen en català 2 novel·las hereves dels llibres de cavalleries i 4 comporten nous elements anomenats novel·les cavalleresques.

- "Curial e qüella" GÜELEFA

- "Tirant lo blanc"

Tirant lo blanc --) Considerada la novel·la més important de la lit catalana. Escrita per JoanotMartorell al S.XV. Al S.XVI es tradueix al castellà i al italià.

CARACTERÍSTIQUES

---) Es actual. Fets en la época en que va viure Martorell, Realisme i versemblança. Tots els llocs són identificats geogràficament i l'ambientació es molt realiste.

PERSONATGES

---) Són molt realistes, plens de matisos i complexitats.

EPISODIS MILITARS

---) S'expliquen els preparatius i les estratègies, gran Realisme i riquesa de detalls

IRÒNIA I HUMOR

---) Destaquen a la novel.La i eren poc habituals als llibres de cavalleria

AFERS SENTIMENTALS I ERÒTICS

---) Apareixen tractats de forma elegants. La importància de l'amor a la novel·la es la palesa quan el cavaller prota prefereix ser recordat com a enamorat que com a guerrer

GUERRA I ESTIL

---) Hi conviuen 2 models.

L'ESTIL SOLEMNE I RETÒRIC DE LA PROSA VALENCIANA,

REGISTRE COL·LOQUIAL

---) Es molt més dinàmic, amb diàlegs àgils, plens d'oracions breus, jocs de paraules, símils i metàfores belicas aplicades al terreny Amorós.

PRESÈNCIES LITERÀRIES ALIENES

---) El "Tirant lo blanc", n'està ple, com era habitual a l'Edat Mitjana.

L’Edat Moderna

Història

Es l’etapa històrica situada entre l’Edat Mitjana i l'edat contemporània (finals s. XV i els segles XVI,XVII i XVIII).

Fets històrics

-Grans descobriments geogràfics (àfrica , Amèrica, Àsia .

-Es desenvolupen les monarquies absolutes.

-L’activitat econòmica es desplaça del mediterrani a l’Atlàntic.

-La burgesia assoleix el protagonisme.

-La impremta representa multiplicar el textos escrits.

Períodes i moviments

El Renaixement 

Moviment artístic que es desenvolupa a Europa a finals del s. XV.Els renaixentistes se senten hereus de la cultura clàssica i de la grecolatina.

Característiques:

-Classicisme: retorn als models, temes, valors i símbols del món ggrecollatí.

-Antropocentrisme: la condició humana es considera superior a la resta d’éssers. La cultura ha d’anar encaminada a fer felíç a l’home.

-Imitació de la natura: es representa com un lloc idíl.Lic.

-Curiositat científica i confiança en el progrés.

Literatura catalana

El retrobament amb els models grecollatins va comportar la recuperació del llatí escrit com a llengua d’altra cultura. Això va fer que es reduís la presencia de la literatura renaixentista en llengua catalana.

El Barroc

Moviment cultural situat cronològicament entre el Renaixement i el neoclassicisme ( s. XVII i principis del XVIII).

Característiques:

-Reflecteix un estat d’ànim de crispació, por i desconfiança en un moment de força crisi, econòmica i cultural.

-Interès per amagar la realitat, percebuda com a desagradable.

-Es pretén gaudir del moment.

-Es posa èmfasi en la condició efímera de la bellesa,  sovint descriuen la lletjor.

El neoclassicisme

Sorgeix a França a finals del s. XVII i es desenvolupa durant el Segle XVIII i principis del s. XIX. Té com a principal característica la claredat i l’austeritat formal de les seves obres. 

Requisits de les obres neoclàssiques:

-Versemblança

-Unitat d’estil( evitar contrastos o barreges de gèneres) 

-Didactisme:l’art havia de tenir una finalitat moralitzadora o pedagògica.

La literatura popular

Es una literatura transmesa oralment a la qual tothom tenia accés.

Trobem aquesta literatura en poesia( goigs, nadales, romanços i corrandes), prosa ( rondalles i llegendes) i teatre( misteris i sainets).

Característiques:

-Es sobretot, oral, transmesa de generació en generació.

-Es habitual trobar diverses versions d’una cançó o llegenda.

-Està completament al marge de la literatura culta.

-L’autor normalment no es coneix (anònim), ni interesa saber qui es.

-Es impossible situar cronològicament la creació de les obres.

La poesía renaixentista i barroca

Durant el període renaixentista, la poesia catalana:

-Té una forta influència d'Ausiàs March.

-Es produeix una gran renovació poètica.

-Hi ha atracció per la literatura popular.

-Poetes de l’etapa renaixentista: Pere serafí i Joan timoneda

El teatre culte

S’escriu exclusivament en vers.

-etapa renaixentista➡️ te una forta influència medieval.

-Etapa del Barroc i del neoclassicisme➡️ escenaris monopolitzat per companyies que fan teatre en castellà.

Les poques obres que es fan en català només es representen en palaus.

Subgèneres : comèdies i entreteniments.

Autor Barroc en l’àmbit teatral:

Francesc Fontanella(“ lo desengany”)

-etapa neoclassicisme: la presentacion en escena permetia indicis en l’educació del poble, la intenció final de l’obra es didàctica. Autor destacats : Joan Ramis(“lucrecia”)

El teatre popular : misteris i sainets

En les representacions teatrals es donava més importància a l’aspecte visual que no pas al diàleg.

-teatre de temàtica religiosa: servia perquè el missatge cristíà s'entengués amb més facilitat.

Misteri: prenen com a temàtica episodis de la bíblia, dels evangelis o de llegendes de Sants ( actualment els pastorets o les passions). S’escriuen en llatí.

EL Segle XIX

El Segle XIX és un període de grans transformacions polítiques, culturals i socioeconòmiques que es produeixen en un espai de temps molt breu. Desapareixen les

monarquies absolutistes europees, s’estén la democràcia, es generalitza el model econòmic capitalista, es produeix un creixement de les ciutats i una despoblació dels camps, apareix la classe obrera, s’introdueixen estudis filósòfics i científics revolucionaris.

En l’aspecte cultural es redueix la tasca d’analfabetisme, la qual cosa amplia el públic lector. Per primera vegada artistes i escriptors poden entendre l’art com un negoci.

Pel que fa a la llengua destaquen:

• Diglòssia a Catalunya:
La població usa exclusivament el català i el castellà és la llengua de prestigi.

• Normativització de la llengua catalana:
A finals del Segle XIX hi ha els primers intents de normativitzar la llengua (gramàtica i ortografia). La normativa definitiva

arribaria al Segle XX amb l’obra de Pompeu Fabra.

PERÍODES I MOVIMENTS DEL Segle XIX

La Renaixença:

És un moviment cultural que apareix a Catalunya els anys 30 del Segle XIX.

Característiques:

• Objectius principals:

Fer ressorgir la literatura catalana culta. Retornar el prestigi de la llengua.

• Estratègies per assolir els objectius:
Creació de plataformes de difusió literària (editorials, revistes...). Retornar el prestigi a la llengua

• Moviments literaris:
Romanticisme. Costumisme. Realisme i Naturalisme. Romanticisme. És un moviment que apareix com una reacció contra el Neoclassicisme. La primera mostra del Romanticisme a la literatura catalana és el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Característiques del Romanticisme: Té una sèrie de trets que el caracteritzen i l’oposen al Neoclassicisme:

A)Sensibilitat, imaginació i intuïció:No creuen que la raó sola serveixi per explicar

la natura i el món.

B)Descripció de la natura:S’entén com a mirall de l’ànima. Són habituals les descripcions del paisatge

C)

Llibertat absoluta per crear:

l’autor no ha d’estar sotmès a normes que el limitin

(com passa durant el Neoclàssic).

D)

Sentiment nacionalista:

hi ha un moviment de recuperació lingüística i cultural

que fa sorgir un moviment de reivindicació política.

E)

Fugida en el temps i l’espai

:

a l’artista no li agrada la societat on viu.

F) Sentiments descontrolats són habituals en la veu poètica i en els personatges

com a conseqüència de la insatisfacció amb la realitat.

G)

Ús recurrent de:

- descripció de realitats monstruoses

- imitació de la innocència, simplicitat i sinceritat del que és primitiu.

H) Interès per la literatura popular

Jacint Verdaguer (poeta ROMàntic)

És el gran poeta de la Renaixença. Algunes de les seves poesies formen part dels repertoris populars. També va escriure un recull de rondalles, literatura de viatges i

articles a la premsa.

Amb una obra de gran ambició i qualitat, va aconseguir dotar la llengua i literatura catalanes del prestigi que buscava la Renaixença. Va conrear dos tipus de poesia, l’èpica i la lírica.

• Poesia èpica

Narra grans fets protagonitzats per un heroi o per tot un poble.

Obres: L’Atlàntida, Canigó.

• Poesia lírica:

-

Vessant patriòtica

Exalta el país recreant-se en el passat històric o llegendari. Obres: Les barres de sang, El pi de les tres branques, L’emigrant.

-

Vessant religiosa

Expressen els sentiments personals (La mort de l’escolà) i difonen la fe cristiana (Qui com Déu?).

-En el poema Virolai es barregen religió pàtria i paisatge.

El Realisme

És el moviment literari que pren força a partir de la segona meitat del Segle XIX.

L’objectiu (en oposició al Romanticisme) és que la literatura s’apropi a la realitat immediata.

El gènere predilecte dels realistes és la novel·la, ja que és la forma de representar la realitat que trobem més adequada.

Característiques del Realisme:

A) L’acció es situa sempre en la societat en què ha estat creada

b) Els grans temes són: les ambicions personals, l’interès econòmic i el comportament de determinats col·lectius, entre altres.

C) El llenguatge i l’estil busquen la naturalitat i la precisió descriptiva

D) Els personatges no estan idealitzats ni són herois

E) El novel·lista adopta la tercera persona del narrador omniscient per assolir un to neutre i objectiu

El Naturalisme

Apareix a partir de la dècada dels setanta i fins a finals del Segle XIX. Pretén fer un nou tipus de novel·la, denominada "novel·la científica".

-Característiques del Naturalisme:

A) La novel·la és entesa com una eina didàctica

b)
Els temes es relacionen amb els aspectes més sòrdids de la societat industrial: usura, ambició, prostitució, alcoholisme...

Narcís Oller (novel·lista de la Renaixença)

Va ser l’escriptor en prosa més important del Segle XIX. Va crear un model narratiu modern, a l’alçada dels que es feien a Europa. La intenció de la seva novel·la era

reproduir la societat del país i de l’època en què vivia a través del Realisme i el Naturalisme.

Obres:

• L’Escanyapobres:

tracta el tema de l’avarícia .

• La papallona:

parteix del model naturalista per parlar de la gasiveria com a conducta perniciosa per al progrés social.

• La febre d’or:

és un ambiciós retrat de la Barcelona moderna i cosmopolita de la dècada dels vuitanta del Segle XIX. Oller torna a fer ús de les tècniques realistes i naturalistes.

• La bogeria:

novel·la breu en la qual es relata el procés d’embogiment del seu protagonista. L’escriptor abandona el narrador omniscient i utilitza el narrador testimoni. És una novel·la clarament influenciada pel Naturalisme,

tot i que, com és característic en l’obra d’Oller, hi trobem aspectes que no encaixen en aquest moviment, com el moralisme explícit i el sentimentalisme.

• Pilar Prim:

aquesta novel·la s’acosta al model de novel·la psicològica.

A partir de la primera dècada del Segle XX, la figura de Narcís Oller queda relegada a un segon pla perquè els intel·lectuals del Noucentisme busquen un model lingüístic més pur que el que utilitza Oller, abundant en barbarismes.

El teatre de la Renaixença

A partir de la segona meitat del Segle XX hi ha un gran auge teatral. La llengua catalana aconsegueix fer-se un lloc entre les representacions cultes.

Característiques del teatre ROMàntic:

El model teatral culte més utilitzat va ser el drama ROMàntic (drama històric, drama rural i melodrama):

• Drama històric:

neix com a oposició de les rígides normes del Neoclassicisme. Personatges: acostumen a ser nobles, guerrers i donzelles. Son sempre

apassionats i grandiloqüents. Acció: s’acostuma a situar en episodis rellevants de la història, sobretot del passat medieval català. Tema: el més freqüent és el d’una història d’amor plena d’obstacles.

• Drama rural:

pren com a referència el món de la pagesia catalana del Segle XIX. Personatges: estan dominats per grans passions i parlen en un to grandiloqüent, sovint en forma de monòleg.

Trames: les més habituals fan referència als amors impossibles. Llengua: imita la forma de parlar de la pagesia. Temps i espai: són contemporanis i coneguts.

• Melodrama:

es considera un gènere menor i es centra en els aspectes més sentimentals i lacrimògens de la trama.

Àngel Guimerà (dramaturg de la Renaixença)

És el dramaturg més important dels segles XIX i XX. El seu teatre sempre va tenir una profunda influència del Realisme.

• Personatges: sovint es mouen entre dues cultures diferents o enfrontades.

• Producció teatral: es divideix en tres etapes

- Drames ROMàntics:

relaten històries de passions sentimentals.

Obres

Gal·la Placídia i Mar i cel.

- Drames realistes:

reflecteixen les tensions socials de l’època i tenen com a eix la classe treballadora. Obres: En Pólvora, La festa del blat, Terra baixa, María Rosa, La filla del mar.

- Adaptació als nous corrents estètics:

Guimerà fa una aproximació al Modernisme. Obra: L’aranya. No obté l’èxit de textos anteriors.