Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Gèneres Textuals: Opinió, Argumentació i Narració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

El Periodisme d'Opinió i la Deontologia

El periodisme d’opinió, a més d’informar, ofereix comentaris amb l’objectiu de crear una opinió favorable o desfavorable sobre un fet recent.

És important que els periodistes segueixin unes normes deontològiques, fins i tot quan expressen la seva ideologia. Cal distingir la dada objectiva del comentari personal i utilitzar la llengua estàndard i diferents tipologies textuals.

Els Tres Gèneres d'Opinió

Existeixen tres gèneres d’opinió principals:

  • L'Editorial

    És l’article que mostra les grans orientacions d’un diari i mai va signat. La seva estructura consta de:

    • La introducció, que presenta el tema.
    • El desenvolupament, que exposa els arguments.
    • La cloenda, amb els judicis finals.

    Aquest pot

... Continuar leyendo "Gèneres Textuals: Opinió, Argumentació i Narració" »

Literatura Catalana: Ramon Llull, Tirant lo Blanc i Gramàtica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

Ramon Llull: Pensador i Escriptor Català

Ramon Llull va néixer el 1232 a Mallorca i va morir el 1316. Va ser un dels primers i màxims exponents de la literatura catalana, ja que va escriure en català sobre temes que fins llavors només s’havien tractat en llatí, com la medicina i la filosofia. Era un trobador de les corts de Mallorca, però va tenir unes visions de Jesucrist que el van transformar totalment. A partir de llavors, es va convertir en un trobador de Déu i un cavaller de la religió. El seu principal objectiu era convertir els infidels al catolicisme i demostrar amb la raó que el cristianisme era l’única religió vàlida.

Evolució de la Narrativa Cavalleresca

Orígens: Els Romans Courtois

Els romans courtois eren narracions... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Ramon Llull, Tirant lo Blanc i Gramàtica" »

Literatura Catalana: Valenciana Prosa, Davallada i Popular (s. XV-XVIII)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,94 KB

La Valenciana Prosa: Característiques i Autors

Estil de prosa literària que es produeix al País Valencià en la segona meitat del segle XV, *classicitzant*, *preciosista* i *artificiós*.

Culmina el procés iniciat pels humanistes de la Cancelleria Reial, admirant el llatí i provocant la llatinització de la llengua literària, amb un excés de cultismes lèxics i sintàctics. Joan Roís de Corella n'és el màxim representant.

Davallada de la Literatura Catalana (s. XVI-XVIII)

Successió de Dinasties

Amb el Compromís de Casp (1412), es va produir la substitució de la dinastia catalana al tron per una de castellana: els Trastàmara (Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran II). Quan Ferran II es casà amb Isabel de Castella... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Valenciana Prosa, Davallada i Popular (s. XV-XVIII)" »

As Vangardas na Literatura Galega: Movementos e Autores Clave da Xeración de 1925

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,78 KB

As Vangardas na Literatura Galega: Orixe e Desenvolvemento

O século XX caracterizouse pola actitude crítica contra a arte pasada e a ruptura coa tradición herdada. En Europa, nun contexto de guerra, con grandes cambios sociais e novas formas de percibir a realidade, creáronse unha serie de movementos estéticos: cubismo, futurismo, creacionismo, etc., que procuran a renovación total das distintas manifestacións artísticas.

As Vangardas en Europa: Contexto e Características Xerais

Estes movementos chámanse Vangardas e as súas características principais son:

  • Oposición ao tradicional e normal cunha nova reinterpretación da realidade.
  • Reivindicación da liberdade absoluta para crear.
  • Difusión dos seus postulados artísticos a través dos
... Continuar leyendo "As Vangardas na Literatura Galega: Movementos e Autores Clave da Xeración de 1925" »

Joan Fuster: Anàlisi Temàtica i Context del Diccionari per a Ociosos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,5 KB

Anàlisi Temàtica del Diccionari per a Ociosos de Fuster

Temes Clau en el Pensament de Joan Fuster

Joan Fuster analitza diversos temes en la seva obra:

  • Cadira: Confort i Rebuig del Benestar Corporal

    La virtut tradicional rebutjava el benestar corporal, i l'afecte pel cos és recent. Els objectes quotidians no han buscat el confort, fins i tot quan no eren tècnicament complicats.

  • Covardia: Reacció Natural a la Por Humana

    La covardia és una reacció natural a la por, i no podem jutjar els altres per reaccions que nosaltres mateixos podríem tenir.

  • Escepticisme: Raó, Dubte i Antifanatisme

    L'escepticisme és essencial per a la raó i per evitar el fanatisme, ja que el dubte és una eina per comprendre el món.

  • Gent: Precisió Lingüística i Identitat

... Continuar leyendo "Joan Fuster: Anàlisi Temàtica i Context del Diccionari per a Ociosos" »

El Verí del Teatre: Anàlisi, Teatre Independent i Transgressió Ètica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

El Diàleg a El Verí del Teatre: Més que una Conversa

No es tracta d’un simple diàleg, ja que l’obra correspon al moviment de l'anomenat teatre independent, que s’havia iniciat als anys 70. Aquest moviment es caracteritzava per:

El Context: El Teatre Independent Català dels 70

  • Feia crítica social i política.
  • Es reafirmava en l’ús d’una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes.
  • Denunciava els abusos de poder.
  • Al principi, abans de la democràcia, havia de burlar la censura.
  • Adreçat inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals.
  • Va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i de la imatge, i la substitució de l’espai escènic
... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi, Teatre Independent i Transgressió Ètica" »

Desenvolvemento da Literatura e o Teatro Galego: Represión, Exilio e Resistencia Cultural (1936-1976)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 19,5 KB

O Contexto da Literatura e o Teatro Galego (1936-1976)

A literatura dramática galega sufriu unha forte parálise tras a Guerra Civil debido á represión e á censura da ditadura franquista, que impediron o desenvolvemento do teatro en lingua galega. A actividade teatral continuou principalmente no exilio, sobre todo en América, onde autores como Castelao, con Os vellos non deben namorarse, mantiveron viva a dramaturxia galega. Varela Buxán destacou en Arxentina con obras de corte rural e crítica social, mentres que Blanco Amor dirixiu o Teatro Popular Galego en Bos Aires e publicou Farsas para títeres (1973) e Teatro para a xente (1974).


A Literatura Galega do Exilio (1936-1976)

A literatura galega do exilio entre 1936 e 1976 comprende a... Continuar leyendo "Desenvolvemento da Literatura e o Teatro Galego: Represión, Exilio e Resistencia Cultural (1936-1976)" »

La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,48 KB

El Punto de Vista Económico en la Teoría Freudiana

El término económica hace referencia a la hipótesis freudiana que postula la existencia de una energía que aumenta, disminuye, se desplaza o se libera, y que se distribuye por los lugares que constituyen el psiquismo humano, activando sus distintos procesos.

Un ejemplo de esta energía lo observó Freud en los cambios bruscos que se producen en la intensidad de los impulsos y vivencias (amor, deseos, temores, etc.) en los neuróticos.

Freud hablará de impulso instintivo para referirse a esas fuerzas innatas y primordiales que dan cuenta del comportamiento humano. En la práctica psicoanalítica, el término usado para referirse a esos impulsos es el de pulsión.

Los Cuatro Componentes de

... Continuar leyendo "La Teoría de la Pulsión en Freud: Componentes, Dualismos y el Concepto Económico" »

Evolució, variació i situació actual del català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,9 KB

El català sota el franquisme

Després de 1939, el català és prohibit en l’àmbit públic, perseguit i resta sense reconeixement oficial fins a l’arribada de la democràcia.

La repressió

  • Eliminació de les autonomies, aplicació d’una censura total i imposició del castellà.

  • El català queda reduït estrictament a l’àmbit familiar.

  • L’escola i els mitjans de comunicació són completament castellanitzats.

Etapes de la repressió:

  1. 1939–1946 (Màxima repressió):
    Execucions, prohibicions, censura absoluta i desaparició de la vida cultural pública.
    Es manté una resistència clandestina. Es publica l’obra de Verdaguer amb ortografia prefabriana per evitar la normativa oficial.

  2. 1946–1956 (Reobertura lenta):
    L’escena internacional obliga

... Continuar leyendo "Evolució, variació i situació actual del català" »

Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,41 KB

Ausiàs March

Vida

Ausiàs March (Gandia, 1397 - València, 1459) és descendent d'una família pròxima a la cort, amb possessions a Catalunya i al Regne de València. Tant l'oncle d'Ausiàs March, Jaume March, com el pare, Pere March, eren poetes de gran cultura. Son pare, Pere, es va establir a la Safor i es va casar amb Lionor Ripoll.

Als quaranta anys es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, morta sense descendència poc després. El segon matrimoni és amb Joana Escorna, qui també morirà sense descendència. És molt considerat als cenacles literaris del Cap i Casal. Els seus poemes el van convertir en un dels referents dins la literatura universal.

Obra

Ausiàs March és autor de cent vint-i-vuit poesies amb més de 10.... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau" »