Text dialogat

Text

Escrit, obra                deduir: sostreure, concluir

autor: creador, causant      esser: individu, persona

registre: llista, inventari      recorre: transitar, passar

paraula: mot, terme           ressenya: criticar, descriure

llengua:
llenguatge, idioma

narrar: explicar, contar

dir: expressar, comunicar

fer: construir, elaborar

personatge: personalitat, celebritat

trobar: topar, ensopegar

nus: lligam, uníó

introducció: injecció, penetració

desenllaç: conclusió, final

explicar: comentar, contar

destacar: realçar, accentuar

pensar: rumiar, raonar

identificar: conèixer, distingir

escriure: redactar, compondre

perquè: motiu, raó

tema: argument, assumpte

voler: determinació, intenció

element: principi, fonament

argument: raó, prova

recurs: reglamentació, apel·lació

característica: tret, propietat

alternar: canviar, intercanviar

verb: conjunció, terme

línia: camí, ruta

vers: poema, poesia

paràgraf: apartat, secció

full: paper, plana

ressenya: criticar, descriure

Registre cientificotecnic: El text humanístic

Es el que compren l'estudi de diferents aspectes relacionats amb l'esser humà: la raò, l'educació, l'organització social o les expressions històriques i culturals

Característiques lingüístiques i estructurals

Pel que fa al llenguatge s'hi estableixen unes particularitats terminològiques: forta presencia de noms abstractes, els tecnicismes no solen ser neologismes, els termes de les disciplines humanístiques poden ser polisemics, una mateixa realitat pot ser denominada amb dues formes diferents totalment sinonimes i els sentits figurats son frecuents.

Pel que fa a l'estructura el contingut que dona peu a la reflexió i al judici valoratiu son els textos expositius i argumentatius, mentre que l'assaig es el gènere que més s'escau al text humanístic. El text expositiu transmet una informació o explica de forma rigorosa. Lestructura es presentació del tema, desenvolupament i conclusió. El text argumentatiu comprèn la defensa o la crítica d'una idea. Cal recordar que argumentació i subjectivitat estan molt relacionades. L'argumentació consta de tres elements importants: La tesi o idea basica de l'argumentació, el cos o conjunt d'arguments que defensen o rebaten l'idea principal i la conclusió que es el final on arriba l'emisor.

L'assaig

Es un gènere literari adequat per al conreu i la difusió de les disciplines humanístiques, caracteritzat per: Ser subjectiu, adequat per desenvolupar qualsevol materia, destinat a un public ampli.

En els assaigs tenen una extensió variada i es dediquen a plantejar una opinió subjectiva sobre cualsevol tema. Els textos humanístics presenten una estructura interna similar, exposició de la idea principal, desenvolupament i conclusió.

EL TEXT TEATRAL

Destinat a ser representat. La historia que s'explica en una obra de teatre no es narra, sinó que ens arriba directament per mitja dels personatges i els seus dialegs. S'estructura en actes i escenes.

     -Característiques

-Hi predomina la funció enunciativa i ha de estar redactat amb claredat

-Destinat a ser representat

-Acotacions

-El dialeg, es la forma mes estesa del discurs teatral

EL TEXT CIENTIFICOTECNIC

Tracta temes relacionats amb la ciencia i la tecnica. La intencionalitat del text es objectiva, l'emissor cerca la trasmissio d'un coneixement. Segueixen una estructura de presentació, desenvolupament i conclusió.

  -Característiques

-Claredat: el discurs es construeix amb uns conceptes clars i sense ambigüitat possible.

-Objectivitat: l'autor es despersonalitza i també el receptor. Per aixo hi predomina l'estil impersonal.

-Denotació: El llenguatge del text científic i tecnic ha de ser denotatiu.

-Precisió: te un destinatari especialitzat, no es possible entendre sense el coneixement d'un vocabulari propi.

EL TEXT NARRATIU

Es una de les expressions del registre literari, te una finalitat estetica. Explicar uns fets que realitza un personatge o més en un temps i un espai determinats. L'estructura: el Març situa l'espai, el temps i els personatges, s'acostuma a presentar a l'inici. La trama es una serie d'accions dutes a terme pels personatges que creen una intriga i en relació tenim l'argument que es la succesio d'accions, fets o anecdotes que el narrador va contant.

     -Característiques

·Predominen els verbs en primera o tercera persona

·Connectors temporals i adverbis de temps (cada any...)

·Adverbis o locucions adverbials de lloc (dalt d'un cim..)

·Connectors sequencialitzadors: (en primer lloc...)

     -NARRADORS

-Protagonista: Subjectiu i protagonista

-Omniscient: ho sap tot dels personatges

-Testimoni: relata allo que observa

EL TEXT POETIC

Hi predominen la funció expressiva del llenguatge, ja que l'autor hi trasmet sentiments i emocions, i la funció poetica, perque pretén expresar un efecte estetic.

     -Característiques

-La musicalitat dels mots i el ritme del vers. L'alternança de sil·labes atones i toniques.

-Predomini de la subjectivitat: visió subjectiva del poeta

-Connotació de les paraules: les paraules poden suggerir múltiples significats. La concisió determinen el significat de les paraules

-Intenció estetica: es pretén aconseguir la bellesa per mitja del llenguatge

-Artifici lingüístic: utilitza la metrica i la rima i les figures retoriques o recursos retorics.

-Valoració estetica de la realitat

Creació de lexic científic i tecnic

Reinterpretació de mots existents, la creació de mots nous a partir de combinacions especials, la uníó de lexemes grecs o llatins, la composició per mitjà de mots ja existents, la lexicalització o us asociat de uns sintagmes que acaben representant un sol concepte, l'adopció de manlleus o mots provinents d'un altre llengua, l'abreviació i l'us de símbols.

Tecniques i recursos per elaborar un text teatral

Cal tenir en compte les següents indicacions: El text acotat contindra informació del que fan els personatges, la seva caracterització i manera de parlar, sorolls d'ambient... I ha de estar escrit entre parentesis./ Pel que fa al text principal ha de reflectir l'estatus de cada personatge per que sigui creible amb variacions d'entonacions, frases inacabades i interjeccions.

Tecniques i recursos per elaborar un text poètic

Pot adoptar múltiples formes estrofiques i estructures mètriques. Tanmateix hi ha uns elements comuns a la cració poetica: Analisi i planificació del missatge que es vol transmetre./ Selecció del to que es vol fer servir./ Selecció de recursos literaris més adients a tipus de missatge i de to triats.

Tecniques i recursos per a narrar

Cal seguir aquest proces: Triar el tema de la historia, tenint en compte el tipus de narració i el punt de vista del narrador./ Situar l'acció en un espai i un temps determinat que vindran marcats pel tema./ Seleccionar i caracteritzar els personatges que intervindran, per mitja de les descripcions./ Anotar fets i esdeveniments que puguin ocórrer i seleccionar els més interesants./ Ordenar els fets anteriors segons l'esquema de l'estructura narrativa./ Per ultim escriure tants esborranys com siguin necessaris per a explicar la història i fer les correccions necesaries abans de redactar la narració definitiva.

Lárticle d'opinió

L'autor esxpressa les seves reflexions i/o anàlisis sobre un tema per crear un estat dópinió. Poder arribar a influir molt en la societat.

Estructura de l'article d'opinió

La seva estructura es la següent:

Títol: com a objectiu suggestionar la lectura

Introducció: presentació de la tesi que es vol defensar.

Desenvolupament: esposició dels arguments que justifiquen la tesi defensada.

Conclusió: resum de la idea central i conclusió a la qual s'arriba.

En els articles d'opinió es el mateix autor qui és responsabilitza del contingut del text.

Característiques

Llenguatge estàndard, primera persona del singular o primera del plural. Us de cites, màximes, comentaris d'altres persones, exemples, anècdotes. Us de formules lèxiques (clarament, obviament..) i construccions impersonals (no es pot dubtar, és obvi)

La coherencia textual s'aconsegueix amb l'estructura propia del text, amb l'us de conectors causals (ja que, perquè), finals (perquè, a fi que) i consecutius (doncs, per tant). També amb estratégies contraargumentatives.

Pautes per a l'elaboració d'un article d'opinió

Tria un tema d'actualitat. Pensa uns arguments i uns contraarguments de la tesi que vols defensar. Ordena els arguments de menor a major importancia i pensa la seva relació. Pensa com finalitzaràs el teu text i si proposaràs alguna solució. En la redacció fem la introducció on anunciarem la tesi. Després el desenvolupament on es presentan els arguments i els contraarguments. Finalment la conclusió on es resumeix l'exposició i es planteja la teva conclusió. Per ultim has de buscar un títol suggerent.

La crònica

És la narració d'una notícia ampliada i comentada on el periodista explicita extensament els fets i hi afegeix els judicis i comentaris personals. Un altre tipus de cròniques són les que informen des d'un lloc. L'estil és objectiu. Els cronistes adoptan un estil força personal. La funció principal de la crònica és aprofundir en l'anàlisi.

Estructura

Estructura de piràmide: se segueix un estricte ordre cronològic. El relat creix des de la situació inicial fins a arribar al desenllaç.

Estructura de martell: la informació principal es presenta resumida en les primeres línies i els fets es relaten sequencialment.

Característiques

Llenguatge estàndard, tercera persona del singular per a expressar objectivitat, us del present, tot sovint el cronista pren la forma del narrador observador. En la coherència textual s'aconsegueix gracies a la combinació de la narració amb la descripció, el comentari personal i el diàleg. L'ordre cronològic en la narració dels fets. Us de conectors que estableixin ordre, progrés i cohesió com conjuncions temporals (a continuació, tot seguit), finals (perquè, a fi que...) i consecutives (doncs, per tant..). L'us del discurs directe per a donar credibilitat al relat. Us de recursos retòrics fonètics, morfosintàctics com l'enumeració i semàntics com el sentit figurat.

Pautes per a elaborar una crònica

Narra els fets seguint un ordre cronologic. Inclou-hi apreciacions i comentaris que siguin interessants, convenients o, fins i tot, divertits. Intenta introduir-hi alguna expressió o imatge literària que acoloreixi el text. Tingues en compte a qui s'adreça la crònica. Posa-li un títol que atregui l'atenció del lector.

L'entrevista

Relata la conversa entre un periodista i una persona d'interès públic. Es tracta d'un diàleg extens que s'acompanya d'un reportatge fotogràfic. L'entrevista pertany al subgènere informatiu i d'opinió. Hi ha dos:

Entrevista informativa i d'opinió: fonamentada en l'opinió de l'entrevistat sobre fets.

Entrevista de personalitat: l'interès rau en la persona entrvistada o en la seva trajectòria, té un caire més personal i demostra un reconeixement públic a la persona.

Estructura

Introducció: la persona entrevistada es presentada./ Cos: estructura dialogada, el periodista controla el desenvolupament del discurs, assigna torns i introdueix els temes. Sovint el qüestionari es complementa amb la narració de la trobada./ Cloenda: consisteix en un breu comentari. Pot tractar-se d'un relat de les impressions o bé del comiat.

Característiques

Ús del registre estàndard, ús d'un llenguatge proper, objectiu, clar i precís. En les característiques textuals el text s'organitza per avançar en el coneixement de l'entrevistat de manera creixent, sovint s'alternen les descripcións amb les paraules textuals del personatge entrevistat.

Pautes per a l'elaboració d'una entrevista

Requereix una important preparació prèvia on abans de l'entrevista s'ha de cercar informació sobre el tema que es tractarà i sobre la trajectòria vital i professional de la persona entrevistada. Contacte, concreció de cita i condicions de l'entrevista. Elaboració del guió i de les preguntes, partir de les informacions que es volen obtenir de l'entrevistat i tenir preparades qüestions de diversos tipus. Durant l'entrevista és aconsellable enregistrar l'entrevista, presentació del periodista i dels objectius i inici del qüestionari. Després de l'entrevista s'escriu seguint l'estructura marcada, eliminar del text repeticions i frases sense sentit, fidel a les idees expressades per l'entrevistat i remarcar el mes rellevant.

Interculturalitat

Llengües de l'estat espanyol

Són el català, castellà, basc, gallec i l'aranès. Totes aquestes llengües són ROMàniques.

L'evolució del llatí a les llengües ROMàniques

Van sorgir llengües diferents del llatí gracies:

A la instensitat de la romanització, la influència en el llatí de les llengües del substrat (lengua con menor importancia) com l'iber i el celta. I la influència de llengües del superstrat (major importancia) com l'àrab.

El català és parlat actualment per Déu milions de persones, a Catalunya és entès per un 98% de la població. Però l'us oral és força lluny d'aquets nivells. El català oral va apareixer l'any 813, el primer text escrit en català va ser al segle IX.

Variació geogràfica o diatòpica

És la variació lingüística que manté relació amb l'àrea geogràfica de procedència dels parlants. Un dialecte és la modalitat que pren la llengua en cadascuna de les diverses parts del seu territori.

Domini linguístic

És l'espai geogràfic on es parla una llengua.

Isoglossa

Són les línies virtuals que marca la separació entre dues arees geogràfiques que es diferencien per algun tret linguístic.

Bloc oriental:

Català central (salat, central del nord, xipella, tarragoní, barceloní) Rossellonès (capcinès i perpinyà) Balear (mallorquí, menorquí, eivissenc)

Bloc occidental:

Nord-occidental (ribagorçà, pallarès, Tortósí) Valencíà (meridional, apitxat, septentrional)