Proselitisme: Les Llengües

Proselitisme = voluntat d'arribar al número màxim de lectors. Aquesta voluntat és la que va impulsar Llull a conèixer i fer servir diverses llengües. Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal:

• Llatí: perquè era la llengua de la cultura, la de les universitats i els centres més importants d'Europa.
• Àrab: perquè era la llengua dels infidels i per convertir-los havia de fer-ho a través d'aquesta llengua.
• Català: perquè era la llengua pròpia i li interessava transcendir més enllà de les minories cultes.
• Provençal: perquè era una llengua de la poesia trobadoresca amb la qual també va escriure. Només es conserven les obres en català i llatí.

Utòpic:

Persones que parlen d'escenaris ideals on els agradaria que l'humanitat arribés.

Concili:

Reunió d'eclesiàstics per debatre temes religiosos.

Ecumènic:

Entre religions o entre diferents religions.

Preceptes:

Normes que un cristià ha de seguir.

Convent:

Organització religiosa que viu en comunitat.

Ordre:

Agrupació de religiosos que es crien en una comunitat i segueixen unes normes.

Doctrina:

Ensenyaments d'alguna religió.

Predicadors:

Persones que fan sermons davant d'un públic sobre la religió que volen propagar.

Heretges:

Un individu que el poder religiós establert anava en contra de la seva doctrina.

Profà:

No religiós, que va en contra del sagrat.

Satíric:

Composició literària en prosa o vers en què es critiquen amb bromes i vocabulari grotesc els costums o vicis d'algú amb intenció moralitzadora, lúdica o merament burlesca.

Medicants:

Individus que pretenien vetllar per la integració doctrinal final del catolicisme.

Catequesis:

Ensenyament de la doctrina religiosa.

Determinants:

Articles determinats, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius i exclamatius.