Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,17 KB
5) Els nostres assagistes
. L’Inici del noucentisme es marcat per la publicació del Glosari D’Eugeni d’Ors en’’La veu de Catalunya’’1906. Aquest glosari s’inclou en la tradició del pensament fragmentat i d’exposició antisistematica que s’expresa per aforismes articles i assaigs. Manel Sanchis Guarner va ser filoleg historiador i folklorista. Participa en obres com LEsnormes del 32 i en l’Alpí. Després de la guerra eixira de la presó i es destinara a Mallorca on treballara en el diccionari catala-València-balear. Tonna a València on continuara amb la docencia com a mestre d’institut. Es autor de molts estudis de lingüística, dialectologia, historia literaria,etc Hi destaquen obres com ‘’La ciutat de València’’’’gramatica valenciana’’ i ‘’la llengua dels valencians’’ uns dels assaigos mes reeditats i mes influent. Josep Pla estudia dret a Barcelona, i treballa de periodista i en la creació literaria La seua obra fou classificada per Joan fusterde la següent forma: narració:’’el carrerestret’’Assaig’’Les hores’’’’Els anys’’Llibres de viatges’’week-end d’estiu a Neew york Biografia ‘’Homenots’’Memories’’El quadern gris’’ Els temes de pla foren:La natura,historia, política,economia… L’estil es molt clar i senzill en la finalitat d’aconseguir una comprensió facil i agradable. Altres autors Josep Mª Espinas Va naixer a Barcelona LA seua obra abasta la novel.La, la crònica de viatges obres d’interes cívic etc Obra a destacar:’’Els nostres objectes de cada dia’’ Josep Iborra va naixer a Benissa fou un critic literari i narrador llicenciat en dret filosofia, lletres i filologia románica Obra mes destacada: ‘’Paraboles i prou’’Gemma Lienas Escrigué obres destinades al public juvenil on troben com a protagonista a Crlota ‘’diari vermell de la carlota’’lila’’blau’’ on s’aborda la problematica de l’alliberament de la dona. Carme Miquel la seua activitat s’ha centrat en dos ambits L’ensenyament i l’escriptura Obres ‘’Cartes a Roser’’ sobre la historia recent dels valencians.Joan francesc Micra València 1939 autor de diverses novel.Les ,col.Laboracions periodístiques i estudis d’antropologia. Obra:’’Els valencians i la terra’’ reivindica el caracter nacional del poble València Quim Monzo Barcelona 1952 ha conreat amb exit la novel.La narrativa breu i el periodisme. Aborda la relitat quotidiana en humor i critica sovint mordaç. La seua prosa es caracteritza per la claritat l’estil directe la ironia etc. Es un exemple clar d’una frontera entre la literatura i el periodisme ja que els articles sovint relacionats amb l’actualitat. Obres ‘’no plantaré’’ ‘’tot es mentida’’ Gustau Muñoz es economista assagista i traductor. També fou cap de la revista ‘L’espill’. A l’inici de segle escrigué un dietari de reflexions. Isabel-Clara Simó autora de diverses novel.Les pero també fou una assagista rellevant en obres com ‘’Carta al meu net’’ Jesús Tuson Catedratic i filoleg i profesor de lingüística a la universitat de Barcelona. Obres ‘’Mal de llengües’’
6) Renovació teatral del període desde la posguerra fins als anys 70
. Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, El teatre en llengua catalana va ser prohibit. A partir de 1946, el teatre català va reprende les segües activitats en règim profesional i de forma pública tot conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Josep María de Segarra va plantejar a La fortuna de Sílvia i Galatea conflictes actuals d'indole moral, encara guerra té un paper molt important en el desenvolupament dels personatges. Proposta de renovació de Sagarra massa estimada i es va veure obligat a retornar a les formes dramàtiques del passat, als poemes dramàtics i a les comèdies de costums. El gran èxit va ser La ferida lluminosa que tractava la hipocresia religiosa, el pecat i el perdó cristíà des d'una perspectiva sentimental i lacrimògena. Al llarg de la segona meitat dels anys 50 i primers 60, la renovació de provenir de fronts i plataformes diferenciats dels estrictament professionals o comercianls. Cal esmental, les aportacions de textos teatrals d'alguns escriptors com Josep Palau ho Llorenç Villalonga. Es va fundar plataformes teatrals creades al marge de l'escena professional i oficial com la ADB i la EADAG. Amb l'objectiu de conectar el teatre català amb els corrents de la literatura europea contemporània. El seu torn, l'escola d'art dramàtic va promoure una nova concepció professional i una determinada adscripció ètica i estètica. A més va afavorir el naixement i posterior desenvolupament del teatre independent, que defensava una concepció del teatre com a instrument de lluitar amb gran capacitat d'irradiació social i independència política. Els grups de teatre independent van aspirar a una renovació profunda i la van dura terme mitjançant el desmarcament dels circuits tradicionals, la recerca i creació d'un nou públic, així com amb la revaloritzaxió de les figures del director, de l'escenògraf i de l'intèrpret. Altra instància que va contribuir va ser la creació del premi Josep María de Segarra, hi havia un interès generalitzat per part dels autors d'asimilar els corrents I les tendències 800 el teatre europeu i nord-americà. Les obres més importants d'aquesta etapa són El retaule del flautista Defensa índia del Rei. A finals dels anys 60 va tenir lloc uns canvis en la concepció del fenomen teatral. Es va produir un protagonisme dels directors en detriment dels autors, i de l'expressió corporal i de la imatge, així com una expansió de les tècniques de treball col·lectiu. Hi havia una tendència per l'espectacle: era l'època dels "muntatges". El concepte d'espai escènic substituïa els decorats. Hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama teatral: els joglars, els comediants i els Dagoll-Dagom. En 1976 va iniciar també les seues activitats el teatre lliure, Kooperatiba formada per un grup de professionals arribats de diversos col·lectius del teatre independent. Sota la direcció de Pere Planella, Lluís Pasqual i va iniciar també les seves activitats el teatre lliure, Kooperatiba formada per un grup de professionals arribats de diversos col·lectius del teatre independent. Sota la direcció de Pere Planella, Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. El desenvolupament de teatre al País Valencíà ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rudolf Josep Lluís i he Cirera. L'accés del Cirera els escenaris va tenir lloc en el context del centre experimental. Alço El desenvolupament de teatre al País Valencíà ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rudolf Josep Lluís Sirera. L'accés dels Cirera els escenaris va tenir lloc en el context del centre experimental. Al cap de poc es va dividir en dos grups, carnestoltes i el rogle, que van intervenir en el manifest del teatre valencíà, A on s'hi reivindicava la necessitat d'un teatre actual, que tingués present la lectura històrica de la tradició, la incorporació d'autors clàssics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge, i l'obtenció d'un ampli suport econòmic i social. El teatre de Rodolf Sirera s'ha caracteritzat per una recerca formal molt acusada. El verí del teatre proposa una reflexió sobre les relacions de poder entre els éssers humans els límits de les convencions en l'art i la vida i la moralitat una immoralitat de l'actuació humana. Un altre dramaturg valència va ser Manuel Molins.