Jaume Brossa viure del passat

El Modernisme és un moviment cultural que es va produir a Occident durant l'ùltima dècada del s.XIX i la primera del XX, que se sol identificar amb els corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, coneguts com a Art Noveau, Modern Style, etc. Es caracteritzava pel predomini de la corba sobre la recta, per la riquesa i el detallisme de la decoració, per l'ús freqüent de motius vegetals, per l'esteticisme refinat i pel dinamisme de les formes. Representava una actitud de rebuig al mecanicisme de la civilització industrial i a la consideració de l'art com una mercaderia.

Solució a la decadència:

els modernistes catalans proposaran com a solució l'obertura indiscriminada a tot el que és modern. Tot això va quedar plenament teoritzat en l'article que va publicar Jaume Brossa en l'Avenç el 2 d'Agost de 1892 amb el títol precisament de "Viure del passat". Aquest article representa el punt de partida del Modernisme en la nostra cultura i en defineix clarament els objectius: superar la literatura regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees. Es van voler alinear en la actualitat europea més pura i van traduir al català els autors principals del moment. D'aquesta manera, la literatura catalana es consolidava i guanyava quant a amplitud i recursos.

Punto de partida del Modernismo:

al final del Segle XIX, la novel-la realista entra en crisi a Europa. Es deixa de creure en la capacitat de la novel-la d'analitzar i descriure la realitat quotidiana. El món extern ja no es veu com un tot recognoscible i coherent, sinó que es defà en realitats múltiples,diferents...La narrativa trobarà una via  de renovació en les propostes poètiques del simbolisme francés i ja no intentarà reflectir una realitat interior. El ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa. El novelista construirà textos basats en les imatges auditives o visuals per suggerir en el lector ambients i atmosferes.L'artista haurà de fer una selecció d'aquells aspectes que pel valor simbòlic i suggestiu siguen capaços de recrear en el lector una imatge de la realitat tan intensa i completa com siga possible. Més enllà de les classificacions que s'han intentat fer de la novel-la modernista en la literatura catalana (rural, decadentista,costumista...)la majoria d'aquestes novel-les plantegen, el problema de la individualitat, l'home com ésser dual, a la fatalitar de la matèria però capaç d'imposar su voluntat.

a cataluña el Modernisme té un sentit que va més enllà del Modernisme artístic i engloba unes actituds culturals i estètiques molt diverses, preses per la intel-lectualitat catalana aproximadament entre 1892 i el 1911, coincidents totes en la voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa. Sorgeix com a moviment entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors (de l'art,la literatura i la música) s'articulen al voltant d'un mateix programa, aquests criticaran el culte excesiu a l'Edat Mitjana dels renaixentistes , el seu conservadorisme ideològic i el seu localisme.                                                                                                                                                                                                           

un dels exemples d'aquesta voluntat de modernització cultural va ser la reforma lingüística, que van emprendre des de l'Avenç Massó i Torrent, Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra amb l'intenció d'adoptar una ortografia unificada per al català i d'establir uns criteris gramaticals que feren desaparèixer l'anarquia linguística. Era imprescindible disposar d'un model unificat de llengua culta. Des de 1893 l'Avenç es publicarà d'acord amb les normes elaborades per Pompeu Fabra.

Evolució del Modernisme:

el 1893 el Modernisme català va començar a diversificar-se en dos grups, d'una banda, els regeneracionistes que van dirigir la seua activitat a la propagació d'un programa de regeneració moral,social i política de Catalunya; i per altra banda, els esteticistes que limitaven les seues activitats al camp de la cultura i que es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes. La fundació de la revista Catalònia el 1898 va representar la repressa del moviment unitari, els objectius modernistes van coincidir aleshores amb la reacció positiva de la burguesia catalana que començava després de la crisi política i social a posar en marxa un moviment nacionalista. Cap al 1909 apareix un nou grup d'intelectuals joves, que impulsen una nova imatge de l'artista, com una peça integrada dins l'estructura social. Es concretarà en un moviment nou, el noucentisme(impulsat per Eugeni d'Ors) i rectificarà els camins oberts del Modernisme. A més, va rebutjar l'impuls de revolta ideològica. A partir de 1909 es va produir una liquidació ràpida del moviment. Molts escriptors modernistes van abandonar Catalunya o van deixar d'escriure o van restar marginats. En 1911 es por dir que el Modernisme ha deixat d'existir com a moviment actiu.