Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context històric i literari de postguerra

Després de tres anys de Guerra Civil i amb l’inici de la dictadura de Franco, queden abolits tots els progressos polítics i lingüístics: la llengua catalana deixa de ser oficial i es prohibeix en l’àmbit públic, de manera que la cultura en català passa a la clandestinitat. A diferència de la poesia, no podem parlar de realisme social en la narrativa dels anys seixanta, tot i que els autors d’aquesta dècada ofereixen pinzellades de denúncia social, sigui per les referències simbòliques i fantàstiques (Manuel de Pedrolo), les vivències de l’exili (Mercè Rodoreda i Pere Calders) o l’enyorança dels «paradisos perduts» (Llorenç Villalonga).

La novel·la psicològica i Mercè Rodoreda

El... Continuar leyendo "La novel·la psicològica de Mercè Rodoreda: Anàlisi i estil" »

L'Edat Mitjana: Context històric i cultural

L'Edat Mitjana comprèn el període entre el segle V (476 d.C.), amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i el segle XV (1453 d.C.), amb la conquesta de Constantinoble per part dels turcs.

Característiques principals

• Teocentrisme: Déu és el centre de tot.
• Societat feudal: Organització piramidal (Déu, Rei/Papa, Noblesa i Tercer Estat).
• Castell: Símbol del poder terrenal.
• Monestir: Centre del poder celestial i cultural (autosuficiència, religió, saber, biblioteca, scriptorium, traductors, copistes, il·lustradors, filòsofs).

Cultura i societat

• Confederació catalanoaragonesa: Barcelona, València i Nàpols.
• Llengües romàniques: Apareixen al segle IX; els primers textos escrits daten del segle

1. Visió del món: el teocentrisme

A l’Edat Mitjana, la visió del món era teocèntrica, és a dir:

• Déu és el centre de tot.
• La religió explica la vida, la societat i la moral.
• Moltes obres literàries tenen relació amb la fe, l’honor i els valors cristians.

2. Temes principals de la literatura

Els tres grans temes que apareixen recurrentment són:

• Amor
• Honor
• Mort

Aquests temes es relacionen entre si en moltes obres medievals.

3. Els trobadors

Els trobadors eren poetes que componien cançons sobre l'amor cortès. Les seves característiques principals són:

• Amor idealitzat.
• El cavaller estima una dona noble.
• Sovint és un amor impossible o secret.
• L’home es comporta com un servidor de la dama.

Un autor destacat és Guillem de Berguedà.

4. Les cròniques

Les... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Guia Completa i Autors" »

La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van des de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 (s.v.) fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XIV, inicis del segle XV).

CART. Poesia culta: Textos elaborats amb una mètrica concreta i ús de figures retòriques. Poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor pel que fa a l’amor, la mort o la religió. Poesia en llengua occitana o provençal: A.CORTES. L’amor cortès, també anomenat fin’amors, està lligat a la societat feudal, en què el codi feudal del pacte de vassallatge es traspassa a l’experiència amorosa: El trobador

Context històric i cultural de l'obra

El verí del teatre es va escriure i estrenar el 1978, durant la transició espanyola cap a la democràcia després de la mort de Franco el 1975. Aquest període inclou l'aprovació de la Constitució del 1978 i la creació de les autonomies, amb la consolidació de l’ús del català a escoles i televisions (TV3, Canal 9). A València, el Teatre Independent, inicialment en castellà per ser més comercial, es va decantar pel català als setanta. Editorials com Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana van créixer. Els germans Sirera i Manuel Molins van contribuir a la renovació teatral valenciana.

Trajectòria de l'autor i etapes de producció

El verí del teatre pertany a la segona etapa de la producció... Continuar leyendo "Guia completa sobre El verí del teatre i Rodolf Sirera" »

L'Escola Mallorquina de Poesia: Un Moviment Literari Clau

L'Escola Mallorquina de poesia va ser un important moviment literari que va florir a Mallorca entre els anys 1900 i 1950 aproximadament. Aquest corrent poètic va tenir com a figures cabdals Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, qui van establir les bases estètiques i temàtiques que seguirien els poetes posteriors.

Característiques Principals

Les característiques principals de l'Escola Mallorquina inclouen una marcada preocupació per la perfecció formal, amb una cura especial per la llengua i la mètrica. Aquesta tendència reflecteix un classicisme que coincideix amb el Noucentisme català. Els poetes d'aquesta escola també mostren un nacionalisme conservador i un profund interès... Continuar leyendo "Escola Mallorquina de Poesia: Moviment Literari i Figures Clau" »

La Literatura Catalana de Postguerra: Villalonga i Espriu

La postguerra espanyola va suposar un període de gran dificultat per a la literatura catalana, marcada per la censura i la repressió cultural del règim franquista. Tot i això, a partir de 1947 es va començar a permetre, tímidament, la publicació d'obres en català, i diverses editorials van treballar per acostar la literatura catalana al públic. Aquest procés, lent i complicat, culminaria en una certa estabilitat durant la dècada dels seixanta, gràcies també a la instauració de premis literaris que van estimular la creació en llengua catalana.

Durant la postguerra, a diferència de l’etapa de preguerra, no es van poder formar moviments literaris cohesionats per la manca... Continuar leyendo "Literatura Catalana de Postguerra i Renovació: Villalonga, Espriu i Marçal" »

L'efecte de la Guerra Civil i l'exili en la poesia de Carner

Quan la Guerra Civil esclata l'any 1936, Carner es manté fidel a la República. Això farà que, quan finalment Franco instauri la seva dictadura, ell hagi d'allunyar-se del país per tal de salvar la seva vida. S'exilia primer a Mèxic entre 1939 i 1945 i després s'instal·la a Bèlgica. Durant l'exili, Carner escriu Nabí (1942) i Poesia (1957). Ambdós llibres contenen un bon grapat de poemes dirigits a Catalunya i referents a l'exili i la distància en què es troba de la seva terra. S'adapta a l'estètica d'origen simbolista i s'apropa al postsimbolisme. En primer lloc, veiem la preocupació per la condició de l'home i, en segon lloc, hi ha la recerca de solucions a aquestes... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme" »

Els textos tecnicocientífics

Els textos tecnicocientífics són textos especialitzats que sorgeixen per fer efectiva la comunicació en uns àmbits específics que demanen un ús lingüístic formalitzat.

El seu propòsit és conceptualitzar i transmetre el coneixement i el saber en disciplines que tenen a veure amb l'explicació de la realitat i de l'ésser humà en la seva dimensió física (biologia, física, etc.).

Característiques principals

• Emissor i receptor: L'emissor sempre és un especialista. El receptor, en canvi, és divers.
• Canal i funció: El canal majoritàriament és escrit. Hi preval la funció referencial; són textos objectius on la ciència explica i categoritza la realitat.
• Llenguatge: Fa un ús del llenguatge denotatiu. Cada

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »