Resum Lucrècia Joan Ramis

1.1 La Llengua al segle XVIII. El cas de Menorca

En acabar la Guerra de Successió la llengua catalana va ser prohibida a través De la promulgació dels decrets de Nova Planta. Així mateix, es van Assolir els jocs forals, la llengua castellana començà a avançar Considerablement, mentre que el català deixava d’emprar-se a molts D’àmbits. Només a Menorca va passar a formar part de la corona Anglesa.

La Catalunya Nord, que havia passat a formar part de França, va substituir el Català per el francès, després que Lluís XIV prohibís l’ús del català en els documents públics.

D’altra Banda al Segle XVII la política econòmica va afavorir la Recuperació de la nostra burgesia gràcies al permís de comerciar Amb Amèrica. A més, Ferran VI i Carles III van mantenir Espanya al Marge dels conflictes bèl·lics.

^{Gràcies a Aquestes circumstàncies polítiques i culturals, va estar l’alçada De la resta de literatures europees.}

1.2 La Literatura culta al Segle XVIII. La Iil·lustració

En el segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significà un avanç de Les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la Felicitat. L’escepticisme racionalista va recuperar algunes idees Del classicisme renaixentista com ara la confiança en la capacitat De l’ésser humà.

També es van Aplicar reformes polítiques i econòmiques que van afavorir el Creixement econòmic. Aquestes reformes van ser proposades i posades En pràctica per Jovellanos.

La literatura De la il·lustració va ser, didàctica i assagística, producte de L’afany científic i investigador. S’hi publicaren tractats Gramaticals i històrics, etc. També s’impulsava la creació D’acadèmies i el coneixement de la nostra història.

^{El Teatre}

Fidel Al pensament il·lustrat per la preferència que demostra pels temes Històrics, religiosos i mitològics amb una intenció didàctica i Moral. Dos grans dramaturgs:

· Joan Ramis: Importà les teories neoclàssiques. Va ser fundador De la Societat Maonesa de Cultura, allà celebraven sessions que Tenien com a única llengua la catalana. També va escriure poesia ; L’Ègloga de Tirsis i Filis. Són Seves les tragèdies Lucrècia, Arminda I Constància i la Tragicomèdia Rosaura o el més constant amor.

- Lucrècia: Aquesta Obra presenta totes les característiques del Neoclassicisme: Inspirat en un episodi de la historia romana. Consta de cinc actes i Segueix les tres unitats aristotèliqües (acció, espai i temps). El Text és una denúncia a la tirania.

1.3 La Literatura popular

Els Gèneres populars van tenir una gran vitalitat, el català era la Llengua d’ús majoritari i quasi únic del poble. Era d’autor Anònim, de transmissió oral, es passaven de generació en generació Amb un llenguatge planer i col·loquial, de temàtica festiva, Amorosa i vinculada a les vivències del poble.

^{La Poesia}

· Els goigs: composicions de Tipus religiós que van acompanyades d’una melodia. El tema és la Lloança a un sant, a Jesucrist o a la mare de Déu. Es feia per Escrit, se n’han conservat bastantes.

· Els romanços: de caràcter Narratiu, formats per versos de set síl·labes, amb rima assonant en Els versos parells i lliures. Sovint tenen caràcter crític.

^{· Les nadales: descriuen escenes O episodis diversos relacionats amb el naixement de Jesús.}

· Les glosses: són composicions De quatre versos de set síl·labes, que poden rimar en assonat o Consonant. Es diuen corrandes al Principat i cobles al País Valencíà, són improvisades.

^{La Narrativa}

· Les rondalles: relats anònims de tradició oral que conten fets Imaginaris. Trama senzilla i empren un llenguatge molt expressiu. A Més, presenten unes fórmules fixes d’inici i acabament. Poden ser Maravelloses, de costums i d’animals.

^{El Teatre}

Les Representacions teatrals van tenir un afany didàctic, eren també un Instrument propagandístic eficaç. L’església es va aprofitar D’aquesta fórmula per divulgar els preceptes religiosos i a poc a Poc va anar introduint petites representacions, amb la intenció de Facilitar la comprensió dels Evangelis

· El Misteri d’Elx: Patrimoni oral i intangible de la humanitat. És una representació cantada que narra la mort, l’assumpció i la Coronació de la mare de Déu. Els personatges: la Verge i les Maries, sant Pere, l’Àngel Major i Déu Pare. L’origen es Remunta al Segle XVI, el més antic es del 1625. L’obra té com a Font en evangeli apòcrif, un text que l’Església no considera Inspirat per Déu, però que aplega tradicions i llegendes.

· El cant de la Sibil·la: drama litúrgic nadalenc, es representa A Mallorca la vetlla de la nit de Nadal, 24 de Desembre. El Personatge principal és jove vestit amb un hàbit llarg i una espasa Entre les mans que protagonitza l’arribada del judici final. El seu Origen és un acròstic grec que s’atribueix a la sibil·la D’Eritrea. Recollit pel bisbe Eusebi de Cesarea. Des del Segle X S’han trobat versions a Catalunya, Castella, Itàlia i França. Les Primeres versions en català són de finals del Segle XIV. S’afirma Que hi conflueixen dues tradicions, la culta i la popular.