La flexió verbal enric valor pdf

Enric Valor defensor de la República durant els anys de la Dictadura franquista la vocació narrativa de Valor va quedar en un segon terme, Ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramática normativa al País Valencíà. Les constants en la seua vida són:

-La passió per la terra i les muntanyes valenccianes

-L’estima profunda a la llengua viva que defén amb la Literatura i els estudis lingüístics.

Es poden distinguir tres vessants:

A)Rondallista. Les “Rondalles valencianes”, són una sèrie de Volums que han tingut un ressò ben ampli. Valor va transciure els relats orals del nostre folklore, va novelitzar el personatges i les circunstancies. Es clasifiquen En tres tipues: meravelloses, de costums i d’animals. El resulta tés la creació D’un món literari fascinant, n un espai real i conegut amb personatges plans i Un llenguatge senzill de gran riqueza léxica.

B)Gramàtic. A partir de 1970 és reconegut com un gramàtic Normativitzador de gran prestigi. Amb obres com “La flexió verbal”. Col·laborà En la recuperació de la exicograffia valenciana, a més de difondre les Normes De Castelló.

C)Novel·lista. “L’ambició d’Aleix”, es pubblica a l’any
60, La censura va retallar l’obra i apareixera sencera a la década dels 80. A a Darreria de la década dels 70 Valor va començar a publicar les novel·
Les del “Cicle De Cassana”, integrat per la trilogía “Sense la terra promesa”, “Temps dde Batuda” i “Enllà de l’horitzó”. En aquestes novel·les Valor hi rememora les Seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una clase social, la dels Terratinients valencians de les comarques del sud. En les seues novel·les Valor Apareix molt vinculat al mónn d’on procedeix. Es va mantener Fidel al model Tradicional de la narrativa realista, que va matizar i aprofundir al llarg de La seua vida literaria. Les seues novel·les es poden agrupar en dos blocs: Novel·les de l’heroi individual, com són “L’ambició d’Aleix” i “La idea de l’emigrant”, I novel·les en que l’heroi individual amb les seues peripècies és subtituït per Un protagonista col·lectiu, representat per uns nuclis familiars analitzats per Mitjà del pas del temps, com en es tres novel·les que constitueixen el “Cicles De Cassana”, en questa trilogía valor va saber dotar de profunditat psicológica Els seus personatges i va construir un retaule, ambiciós i complex, del primer Terç del SXX al PV.

Mercè Rodoreda només va anar dos anys a escola, però va se Una gran lectora. En a seua obra distinguim quatre etapes:

1)Anys d’aprenentatge. El 1933 va pubicar la seua primera Novel·la, “Sóc una dona hermosa?”, i fins al 1936 tres més. Aquestes obres van Ser rebutjades posteriorment per l’autora. El 1938 va publicar “Aloma”, que Presenta la narració en primera persona per part d’un personatge femení, la Introspeccció o el lirisme.

2)La transició: les novel·les psicorealistes. L’any 1939 l’escriptora Va emprendre el camí de l’exili i sense temps per a escriure novel·la es va Dedicr al conte. “Vint-i-dos contes” és una obra d’un gran pessimisme, fruit de La desolació de l’exili. La majoria de les narracions tenen com a tema les Relacions amoroses abocades al fracàs. El 1962 va publicar la seua novel·la més Famosa “La plaça del Diamant”, que tracta la historia senzilla d’una dona de Les classes populars i els grans esdeveniments col·lectius que va haver de Viure. “La plaça del Diamant” no és exactament una novel·la sobre la GC sinó Que els fets històrics només hi són esmentats en la mesura que incideixen en aquest Personatge.  En 1966 va publicar “El Carrer de les Camèlies”.

3)Maduresa: la novel·la i els mites. Del 1974 és “Mirall Trencat”, la seua obra maestre, narració de la liquidació de tot un món, Centrada en la vida d’una dona de la burguesía barcelonina i la seua família, Des del començament del SXX fins la GC. És una novel·la de gran complexitat que Inclou molts personantges i abraça un espai de temps molt dilatat. La visió del Món d’aquesta novel·la és la més trágica i desencisada de totes.

4)El retorn a Catalunya. A partir de ç2La meva Cristina i Altres contes”, la narrativa de Rodoreda pren un carácter cada vegada més Simbolista i fantàstic.

En l’obra de Rodoreda les protagonistas són sempre dones amb Una gran força interior. Són constants en les seues novel·les:

-les dificutats en les relacions humanes.       -la relació d’oposició entre l’home i la Dona.     -la reflexió sobre el pas del Temps.    –l’acció desapareix a favor de L’evolució psicológica dels personatges.      –el monòleg interior.

En l’àmbit de la poesía en català s’ha aconseguit en el últimes Dècades un cert grau de normalització:
-ampliació dels hàbits culturals en la nostra llengua.

-increment de les editorials i els premis literaris.

Les tendències artístiques poden ser agrupades en els Moviments següents:

--Continuïtat i electicisme. El 1970, Brossa va publicar una De les fites de l’eperimentalisme poètic: “Poesia rara”. D’altra banda es Produeix el retorn als clàssics, inspiració en allò mitològic, però també es Manté una poesía postsimbolista. Continuació del Realisme social en autors com Lluís Alpera o Marta Pessarrodona.

--El contrarealisme. Es caracteritza per una poesía independent El compromís polític i una indiganció ,és elitista que solidària. Autors no Realistes són Pere Gimferrer, María Mercè Marçal i Març Granell. L’any 1970, P. Gimferrer publica “Els miralls” i el 1974, Amadeu Fabregat va arreplegar les Veus dels poetes valencians a l’antologia “Carn fresca”.

--La posia de l’experiencia. El poeta  formula les seues vivències i reflexions Sense apsirar a convertir-se en un teòric d’una ideología determinada. A València Es tendeix a l’autobiografia intimista i l’escepticisme. El poeta Jaume Pérez Montaner el qual combina a “L’hereu del desig” reflexions íntimes i socials.

--La poesía més acual. La poesía de fi de segle té Aquests trets: -abandona la idea d’ergir-se en memoria col·lectiva.     –es recorre a poemes breus.    –menys emfàtics o engolats literàriament.