Ontologia eta esentzia: Platonetik existentzialismora

1. 'ta onta' eta 'to on' terminoen esanahia

Greziar filosofoek termino hauek erabiltzen zituzten. 'ta onta' esapideak literalki "badiren gauzak" esan nahi du. 'to on' neutroa ere erabili zuten, besterik gabe "badena" adierazteko. Hortik dator ontologia hitza.

2. 'Izan' nola itzuli zuten eta euskarazko hitza

Izan aditza itzultzeko latinezko esse aditza erabili zuten. Erdaretik "ente" hitza agertu da, latinezko esse aditzaren partizipio zaharreko "ens, entis"-etik datorrena. Euskarak "izaki" hitza erabiltzen du, eta honek "badena" adierazten du.

Ontologia metafisikaren adarra da; munduan dauden gauza guztien egiazko izaera aztertzen du.

3. 'Zer den' azaltzeko kontzeptua: esentzia

Filosofian esentzia... Continuar leyendo "Ontologia eta esentzia: Platonetik existentzialismora" »

L'Entrevista: Definició i Funció

L’entrevista és una forma d’expressió oral o escrita que consisteix en un diàleg formal entre dues persones: l’entrevistador i l’entrevistat. La seva funció principal és obtenir informació sobre un tema concret o bé conèixer l’opinió d’una persona determinada.

Tipus d'Entrevistes

Entrevista Informativa

Tracta sobre temes o fets concrets. Les preguntes fan referència a la professió de l’entrevistat i al seu coneixement sobre la matèria.

Entrevista de Personalitat

Permet conèixer la vida i la manera de ser de la persona o persones entrevistades. Les preguntes giren al voltant de la seva vida personal i les seves opinions.

Aspectes Clau del Procés Entrevista

Abans de l'Entrevista

• Cal documentar-

Raó i sentiments: fonaments de l'ésser humà

Els éssers humans som més raó que sentiment, o a la inversa? L'animal té logos, fórmula que va utilitzar Aristòtil per definir els humans; aquest logos és la diferència que ens distingeix dels animals. Logos = raó.

Raó i racionalitats

Es tracta del conjunt de capacitats que els humans podem exercir de maneres diferents. Kant deia que existien diversos usos de la raó. Utilitzem el terme racionalitats per destacar els usos i valoracions de la raó. Hi ha diversos aspectes de la racionalitat, fet que ha implicat una consideració diferent dels humans.

Raó teòrica i pràctica

Consisteix a utilitzar la capacitat racional per assolir la veritat i per aconseguir la felicitat. Segons Aristòtil:... Continuar leyendo "Raó i sentiments: els fonaments de l'ésser humà" »

Biografía y Contexto de Aristóteles

Aristóteles nació en el año 384 a. C. Por hallarse Estagira muy cerca de Tracia, para su educación superior se trasladó a Atenas, donde permaneció en la Academia platónica hasta la muerte de su fundador. Aristóteles fue llamado por su maestro "la inteligencia" de la escuela.

Aristóteles acabó siendo un opositor en todos los problemas relacionados con la teoría de las Ideas. Continuó con la Academia después de la desaparición de su precursor.

En Atenas fundó y dirigió por espacio de doce años (335-323 a. C.) su escuela: "El Liceo". Los acontecimientos políticos del momento provocaron que Aristóteles abandonara su domicilio, pues era objeto de persecución por haber tenido conexiones con el... Continuar leyendo "Ética Aristotélica: El Bien, la Felicidad y la Virtud en el Pensamiento del Estagirita" »

La Il·lustració Grega i la Filosofia

El context històric-cultural dels sofistes, Sòcrates i Plató se situa en la Il·lustració Grega i l'auge de la democràcia atenesa.

Durant el Segle V aC, Atenes viu la seva millor època, coneguda com el Segle de Pèricles. En aquest període sorgeixen els sofistes, Sòcrates i Plató. També és el moment en què apareixen els escriptors més famosos i rellevants, marcant l'inici de la literatura a Grècia, amb la invenció de la comèdia, la tragèdia, etc. Tot això facilita un accés al saber i la seva expansió.

Característiques de l'Època Clàssica

• Atenes com a referència: Es converteix en un pol d'atracció per als nous plantejaments i visions del món.
• Sistema polític democràtic: Es dona més

La Crítica a la Metafísica según Nietzsche

Nietzsche considera que la historia de la filosofía es la historia de un error. Este error comienza con Sócrates, quien impone el pensamiento lógico y racional, y se afianza con Platón, quien infravalora el mundo sensible y crea un mundo suprasensible, estático y eterno, en el que sitúa el Bien en sí. Nietzsche interpreta este recurso como una negación de la vida.

La "filosofía a martillazos" recae sobre los conceptos de la metafísica con los que se ha pretendido separar la apariencia de la esencia. La apariencia es lo único que existe; los conceptos metafísicos nos alejan de la auténtica realidad. Si Platón ha situado la realidad en un más allá suprasensible ilusorio y ha considerado,... Continuar leyendo "Crítica de Nietzsche a la Metafísica, Lenguaje, Ciencia y la Muerte de Dios" »

L'Origen de la Filosofia: Amant de la Saviesa

La paraula filosofia prové del grec i significa literalment 'amic o amant de la saviesa'. Així doncs, la filosofia consisteix en el desig de conèixer. Gairebé totes les cultures comparteixen aquest desig.

Tanmateix, quan parlem de filosofia, parlem d'una manera peculiar de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític.

Coordenades del Naixement

És tradicional situar el naixement de la filosofia en unes coordenades d'espai i temps molt concretes: Jònia, segle VI a.C.

En aquest moment i indret, l'ésser humà observa el que l'envolta, meravellat i estranyat, però per primera vegada convençut de l'existència d'una explicació racional capaç de desvetllar l'ordre i el sentit ocult de tot... Continuar leyendo "L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos i el Pensament Racional" »

1.4 Assaig sobre l’enteniment humà (1690)

Teoria del coneixement: psicologisme. El coneixement es redueix a l’explicació i la comprensió dels processos mentals —no podem conèixer el món directament, sinó que només podem conèixer les idees que el món genera en nosaltres.

1.4.1 Les idees

• Les idees són qualsevol contingut o fenomen de la ment, allò que la ment pot pensar i diferenciar.
• Són representacions d’una realitat (principi de còpia).
• La gènesi de les idees es duu a terme a través de l’experiència (tabula rasa).

Plató

12. Els dos mons de Plató

Un és el món sensible, una còpia de l'altre món, que és l'autèntica realitat: el món intel·ligible (les Idees).

13. Característiques del món de les Idees

El món intel·ligible conté les Idees, que són la realitat en el seu sentit ple. Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials. Només són cognoscibles a través de la raó. (Són la causa de les coses, ja que les coses intenten imitar les Idees i en participen, i també el fonament de tots els judicis que formulem.)

14. Característiques del món sensible

El món sensible és el que ens ofereixen els sentits. Per tant, el constitueixen les coses, que són múltiples i diferents entre si i tenen un començament i un final (són materials... Continuar leyendo "Plató: teoria de les idees, móns, ànima i mites" »

Berpizkundea: ezaugarri orokorrak

Berpizkundea. Ezaugarri orokorrak:

• XV eta XVI. mendeetan Mendebaldeko Europan gertatutako mugimendu kultural zabal bati emandako izena: florentzian hasi zen eta handik Europan zehar hedatu zen.
• Erdi Aroaren eta Aro Modernoaren arteko zubia izan zen, lehenengoarekiko haustura eta jarraipen elementuak izan zituena.
• Berpizkundearen emaitza nagusiak arteen alorrean aurkitzen dira, baina natura eta giza zientzien arloetan ere fruitu garrantzitsuak eman zituen.
• Garaiko gizartea astindu zuten hainbat aurkikuntza, asmakuntza eta gertakari eman ziren garaia:
  • Kontinente berriak aurkitu eta esploratu ziren.
  • Inprimatzeko makinak.
  • Astronomia modernoa.
  • Bolbora eta ipar orratza.
  • Mendebaldeko kristautasunaren zisma.
  • Aljebra.
  • Anatomia