Plató: teoria de les idees, móns, ànima i mites
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,64 KB
Plató
12. Els dos mons de Plató
Un és el món sensible, una còpia de l'altre món, que és l'autèntica realitat: el món intel·ligible (les Idees).
13. Característiques del món de les Idees
El món intel·ligible conté les Idees, que són la realitat en el seu sentit ple. Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials. Només són cognoscibles a través de la raó. (Són la causa de les coses, ja que les coses intenten imitar les Idees i en participen, i també el fonament de tots els judicis que formulem.)
14. Característiques del món sensible
El món sensible és el que ens ofereixen els sentits. Per tant, el constitueixen les coses, que són múltiples i diferents entre si i tenen un començament i un final (són materials i canviants). En conclusió, posseeixen menys realitat.
15. El Demiürg
El Demiürg és el principi ordenador de la matèria que, prenent com a model les Idees, intentarà plasmar-les en la matèria (formant les coses).
16. Què és la realitat per a Plató?
L'autèntica realitat són les Idees, per sobre del món sensible de les coses. Només el món intel·ligible, etern i immutable, és plenament real. El món sensible està format per les coses que són meres aparences (són-ho en la mesura que imiten o hi participen).
17. Què ens vol explicar el mite de la caverna?
És una peça clau per entendre la seva concepció de la realitat i del coneixement. Ens proposa qüestionar-nos si el nostre coneixement és l'autèntic coneixement i si els sentits ens mostren l'autèntica realitat de les coses.
18. Què és el bé per a Plató?
Sabem que el bé fa referència al bé de la polis i això significa que el bé comú sempre estarà per sobre del bé particular.
19. Relació entre la teoria de les Idees i el coneixement
Com que l'autèntica realitat són les Idees per sobre de les coses (metafísica), el coneixement veritable només pot ser assolit mitjançant la raó i prescindint de la informació dels sentits.
20. Què és l'ànima per a Plató?
L'ànima és immaterial i immortal. És la part més valuosa del cos, ja que pertany al món intel·ligible. Per tant, és la part més noble de l'ésser humà, la que el connecta amb la divinitat. A més, és la que ens permet el coneixement intel·lectual i, per tant, ens diferencia de la resta d'animals.
21. Aspectes de l'ànima
- Aspecte racional: Es guia pel desig de coneixement; li correspon la virtut de la prudència o la saviesa.
- Aspecte irascible: Es guia pel desig d'honor i fama; li correspon la fortalesa o el valor.
- Aspecte concupiscible: Cerca satisfer els desitjos corporals; li correspon la moderació o la temperança.
D'aquí es deriva una quarta virtut: la justícia. L'ànima justa és aquella en la qual l'aspecte racional dirigeix i domina els altres aspectes.
22. Què és la reminiscència?
Quan l'ànima surt del món de les Idees, oblida això i transmigra a un cos (que es troba al món sensible). Així mateix, l'ànima transmigra d'un cos a un altre en un cicle de reencarnacions que pot ser etern.
23. Què vol explicar el mite del carro alat?
Mitjançant la comparació de l'ànima amb un carro dirigit per una auriga i tirat per dos cavalls alats, Plató intentava transmetre els diferents aspectes de la personalitat que conformen l'ésser humà, aspectes que sovint es troben en conflicte.