La Il·lustració Grega, els Sofistes i el Segle de Pèricles

La Il·lustració Grega i la Filosofia

El context històric-cultural dels sofistes, Sòcrates i Plató se situa en la Il·lustració Grega i l'auge de la democràcia atenesa.

Durant el Segle V aC, Atenes viu la seva millor època, coneguda com el Segle de Pèricles. En aquest període sorgeixen els sofistes, Sòcrates i Plató. També és el moment en què apareixen els escriptors més famosos i rellevants, marcant l'inici de la literatura a Grècia, amb la invenció de la comèdia, la tragèdia, etc. Tot això facilita un accés al saber i la seva expansió.

Característiques de l'Època Clàssica

• Atenes com a referència: Es converteix en un pol d'atracció per als nous plantejaments i visions del món.
• Sistema polític democràtic: Es dona més importància al poble que als aristòcrates.
• Canvi en la visió de la virtut: Es passa de seguir els models dels herois mítics a donar importància a l'individu.
• Descrèdit de la tradició: Sorgeixen noves maneres de viure i valorar la realitat política.

Els sofistes representen l'afany per orientar l'home en aquest context nou, centrant el coneixement en l'home i no tant en la realitat, a diferència de Plató i Sòcrates.

Qui són els Sofistes?

Els sofistes eren savis que viatjaven de ciutat en ciutat oferint coneixements a canvi de diners. El seu ensenyament estava orientat a la vida pràctica: fer triomfar les opinions i punts de vista en els negocis i la política.

Quatre punts descriuen la figura controvertida del sofista:

1. Hi ha una comercialització del coneixement, que el fa accessible per a tothom i no només per a les classes altes. El coneixement s’identifica amb l’estratègia per triomfar donant a conèixer la teva opinió.
2. La comercialització del coneixement és criticada per anar en contra de l'espiritualitat del saber, tot i que va portar a una major difusió i extensió d'aquest.
3. Crítica de la poca preocupació per la ciutat pròpia (cosmopolitisme).
4. Poden caure en el relativisme o l'escepticisme a causa de la llibertat d’esperit i la capacitat de qüestionar la realitat humana.

Protàgores (c. 490 – c. 420 aC)

Protàgores no era d’Atenes, però hi va residir en molts moments de la seva vida. La seva sentència més famosa és: «L'home és la mesura de totes les coses» (Homo mensura). Aquesta frase s’identifica amb el màxim exponent del relativisme (i, posteriorment, amb la voluntat de deixar el teocentrisme enrere durant el Renaixement).

El Relativisme de Protàgores

El relativisme és el posicionament intel·lectual en què l’únic criteri vàlid és l’home individual. L’únic criteri de veritat és l’opinió de cadascú. Tots tenim un punt de vista que és vàlid. Aquest criteri pot ser bo en certs aspectes, però falla, per exemple, en el cas de l'observació. En negar la possibilitat de trobar una veritat vàlida per a tothom, es nega la ciència i el coneixement social compartit.

Aquesta postura es basa en el fet que qualsevol qüestió sempre tindrà raons contràries. Una situació té dos vessants (un de bo i un de dolent, per exemple). Les veritats xoquen entre elles i cap no és més vertadera que les altres. El savi sap trobar el benefici en cada moment entre aquests xocs de la veritat. La mesura del bé i el mal es troba en la utilitat.

Gòrgies (c. 485 – c. 380 aC)

Gòrgies viatjava per tot Grècia. La seva filosofia es basa en l'escepticisme radical, afirmant que no tenim accés al coneixement de la realitat pròpiament dita, ja que no hi ha cap pauta observable; tot és canvi.

Aquest pensament es resumeix en tres tesis:

1. Res no existeix: No podem trobar lleis que descriguin la realitat.
2. Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer: Encara que existís una llei universal, no podríem arribar a conèixer-la, ja que cadascú té una visió diferent de la realitat. Com que podem imaginar coses que no existeixen, no podem discernir entre el que és real i el que no.
3. Si la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar: No podem explicar en llenguatge tot el que coneixem, ni a l’inrevés. El que veiem no es pot expressar en paraules, de la mateixa manera que no podem veure amb l'oïda.

Aquest punt de vista porta a l'escepticisme: es nega la possibilitat d’establir un coneixement compartit i igual per a tots els homes. El bé o el mal d’una cosa es decidirà per les circumstàncies i factors externs (edat, estatus social, etc.).

Per a Gòrgies, la paraula no és una eina per descobrir la veritat, sinó que s'utilitza per produir sentiments en els altres, persuadir-los i situar-los de manera favorable a nosaltres (Retòrica).