Raó i sentiments: els fonaments de l'ésser humà

Raó i sentiments: fonaments de l'ésser humà

Els éssers humans som més raó que sentiment, o a la inversa? L'animal té logos, fórmula que va utilitzar Aristòtil per definir els humans; aquest logos és la diferència que ens distingeix dels animals. Logos = raó.

Raó i racionalitats

Es tracta del conjunt de capacitats que els humans podem exercir de maneres diferents. Kant deia que existien diversos usos de la raó. Utilitzem el terme racionalitats per destacar els usos i valoracions de la raó. Hi ha diversos aspectes de la racionalitat, fet que ha implicat una consideració diferent dels humans.

Raó teòrica i pràctica

Consisteix a utilitzar la capacitat racional per assolir la veritat i per aconseguir la felicitat. Segons Aristòtil:

• Raó teòrica: s'ocupa d'allò que no pot ser d'una altra manera. Es refereix a objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
• Raó pràctica: s'ocupa d'allò que pot ser d'una altra manera. Aristòtil indica que la raó pràctica s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir; quan algú ho fa bé, és un home prudent. Per això pot ser una raó prudencial, fent referència a l'equilibri entre la raó i els desitjos per aconseguir la felicitat.

Raó històrica i vital

La idea d'una raó històrica prové de la nostra consciència de l'esdevenir. La raó, igual que l'art o la ciència, és un producte històric.

Raó instrumental i raó comunicativa

En l'actualitat, els humans no pretenem només conèixer per conèixer; aspirem a dominar tècnicament els processos naturals per satisfer les necessitats.

El valor dels sentiments

Aristòtil va indicar que els éssers humans som una intel·ligència desitjosa. Volia indicar que la raó no fa sinó encarrilar, dirigir o conduir l'elecció entre els diversos desitjos que sentim. L'intel·lecte s'encarrega d'identificar quin és el desig recte per dur-lo a terme mitjançant la deliberació (ànima racional). Per naturalesa i per aprenentatge, també hem de comptar amb els desitjos, les emocions i els sentiments.

• Adam Smith: desenvolupa una moral de la simpatia. Els humans experimentem sentiments semblants quan ens trobem en situacions paregudes. Hi ha una certa comunitat de sentiments que és la base de les valoracions i judicis morals, i ens informen sobre quines accions són realment bones o dolentes.
• Hume: sosté que la raó és incapaç de motivar la conducta, ja que són les passions les que mouen les persones a actuar. En realitat, hi ha passions tranquil·les i violentes. La raó és «esclava de les passions».
• Kant: defensa que la raó és capaç de moure la voluntat per actuar, però admet el respecte com a sentiment moral.

Raó cordial

Els humans descobrim el que és la veritat i la justícia no només mitjançant argumentacions racionals, sinó també per mitjà d'afectes i sentiments. Les emocions i els sentiments seleccionen la informació que és interessant i important per a les nostres vides. El cor, els afectes i les emocions no són oposats a la raó matemàtica pura.

L'oposició entre la raó i el cor (emocions, sentiments, afectes) no està justificada, perquè la raó està preparada per interpretar els projectes del cor.