Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Tirant lo Blanc: La Novel·la Total

El Tirant lo Blanc és una obra que abasta múltiples gèneres: realista, històrica, militar, eròtica i psicològica. Mario Vargas Llosa va definir aquesta obra com una novel·la total, ja sigui des d'una perspectiva consumista o social.

Novel·la realista

El realisme i la versemblança d'aquest llibre es diferencien dels llibres de cavalleria medievals. Tot i que no és 100% realista i conté elements fantàstics (com el cavaller Espèrcius que desencanta una donzella-drac, el somni del rei d'Anglaterra amb la Verge, o les conquestes impossibles de Tirant), alguns crítics suggereixen que aquests elements podrien ser obra de Martí Joan de Galba.

Novel·la històrica

Molts fets militars tenen una base real,... Continuar leyendo "Guia completa sobre el Tirant lo Blanc" »

Blocs dialectals del català

Bloc Oriental

• Central: Neutres A/E, -d final en "e" oberta (1a pers: vinc, cantés). Exemples: mandra, mangala, llimona, sorra.
• Rossellonès: -u tònica, no distingeix B/V. Imperfet en -ia/-eva.
• Balear: Mallorca: e neutra tònica, O per U (posar). Caiguda de -d final, sense desinència 1a pers (cant). Article salat (es, sa). Exemples: al·lot, ca, capell, manco.

Bloc Occidental

• Alguerès: No neutres A/E, -r final [L]. Verb ser: és, som, sou, són. 1a pers sense desinència. Sardismes i italianismes.
• Nord-occidental: Distingeix A/E i O/U àtones. Plurals en -ns. Articles: lo/los, el/els. Exemples: magrana, poma.
• Valencià: Es pronuncia -r final i -t final (-nt/-lt). Demostratius: este, eixe. Passat simple (cantí). Subjuntiu:

COMENTARI POEMA "A VOS DONA VERGE SANTA María"

Ramón Llull dedica aquest poema “A vós, Dona Verge Santa María” , és a dir a la Mare de Déu, tot destacant l’amor i la veneració que sent cap a ella. Aquesta estima Llull la veu com un bon exemple a seguir de cara a poder convertir els infidels i promoure la pietat i devoció cristianes. En aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa. S’adreça a la Verge en forma de pregaria, amb molt de respecte i destacant amb tot moment com a fidel “enamorat” de la seua figura.

LA FUNCIÓ DE LA LITERATURA EN Ramón LLULL

Ramón Llull (1232-1316) és considerat el pare de la prosa literària catalana i el primer gran... Continuar leyendo "A vós dona verge santa María comentari de text" »

Llorenç Villalonga: De la seva obra, cal destacar-ne sobretot dues novel·les. Una és Mort de dama, en què la mort de la vella senyora Dona Obdulia de Montcada simbolitza el final d'una època aristocràtica, i en què el narrador omniscient en tercera persona desplega una afilada ironia a l'entorn del naixent provincianisme cultural. L'altra gran novel·la és Bearn o la sala de les nines, considerada de manera unànime una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX, traduïda a nombroses llengües i portada al cinema. Altres obres remarcables de Villalonga són L'hereva de dona Obdulia, El misantrop, Un estiu a Mallorca o unes curioses Falses memòries de Salvador Orlan, on l'autor juga a l'ambigüitat entre realitat i... Continuar leyendo "Autors destacats de la literatura catalana del segle XX" »

Poesia Trobadoresca

Poesia en provençal

La poesia trobadoresca va ser fomentada i acollida en les corts feudals dels segles XII i XIII. És una poesia elaborada en occità o provençal, llengua entesa com a eina expressiva utilitzada per la creació poètica.

Poesia de l'amor cortès

A través de la poesia trobadoresca s'expressava en un codi amorós que rebrà el nom de fina amor, referit a un amor espiritualitzat enfront de la falsa amor (física i sexual). O més tard amor cortès.

La concepció de l'amor cortès és un reflex de la societat feudal. Si l'element essencial és la relació de vassallatge entre el senyor i els seus súbdits, la senyora tan desitjada és una dona casada i la relació amorosa autèntica es planteja fora del matrimoni.... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca i Ausiàs March: Amor i Literatura" »

Estandarización y Normativización del Galego

La variedad estándar, común a todos los hablantes, permite transmitir información de modo neutro y sirve como modelo de referencia para la alfabetización, además de fortalecer el sentimiento de unidad lingüística.

Criterios de Selección de la Variedad Estándar

En la elección de las formas de la variedad estándar de una lengua influyen los siguientes criterios:

• De carácter extralingüístico:
  • Criterio cuantitativo: número de usuarios.
  • Criterio literario: formas empleadas por los maestros.
  • Criterio político-ideológico: en el galego, aproximarse al castellano o al portugués.

El manejo en distintos grados y la combinación de estos criterios produce tres modelos de estandarización:

• Modelo unitarista:

Locucións Latinas de Uso Común (S-V)

A continuación preséntase unha recompilación de locucións latinas de uso frecuente, xunto coa súa tradución e contexto de aplicación.

Termos que comezan por S

(Sic transit gloria mundi): "Así pasa a gloria do mundo". Reflexión sobre o efémero da vangloria mundana. Usábase esta expresión na coroación dos papas como un memento mori.

(Sine cura): "Sen preocupacións". Dise dos cargos que non levan aparellada ningunha responsabilidade e só teñen vantaxes.

(Sine die): "Sen día", sen fixar data determinada, posposto indefinidamente. Exemplo: Aprazouse a reunión sine die.

(Sit tibi terra levis): "Que a terra che sexa liviá". Inscrición funeraria moi frecuente. Cf. R.I.P.

(Sponte sua): "Pola súa vontade"... Continuar leyendo "Locucións Latinas Esenciais: Significado e Contexto de Uso (S-V)" »

L'Assaig Català: De la Postguerra a l'Actualitat

Durant la postguerra (dècades de 1940-1960), l’assaig es va veure limitat per la repressió franquista, la censura i l’absència de debat intel·lectual públic. Autors com Josep Ferrater Mora (amb obres com Les formes de vida catalana) i Jaume Vicens Vives (amb Notícia de Catalunya) es van centrar en l’anàlisi sociocultural, mentre figures com Rafael Tasis o Joan Triadú van cultivar l’assaig literari. L’existencialisme europeu va influir en l’escriptor compromès amb dilemes morals (l'Holocaust, les bombes atòmiques), reflectint-se en obres de Josep Pla (com El quadern gris) i Gaziel. Als anys 60, Joan Fuster va revolucionar el gènere amb Nosaltres, els valencians, consolidant... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Assaig, Poesia i Conceptes Lingüístics" »

Què és un Enunciat? Definició i Tipus

Un enunciat és un text breu que, situat en un context comunicatiu determinat, té un significat complet.

Tipus d'Enunciats

Són considerats enunciats:

• Les interjeccions: Expressions invariables que solen expressar l'estat anímic de qui les pronuncia (p. ex., interjeccions pròpies i impròpies).
• Les expressions exclamatives: Utilitzen signe d'admiració i el seu sentit varia segons el context.
• Les respostes a preguntes: Respostes formulades anteriorment.
• Els fragments el·líptics: Aquells que fàcilment poden convertir-se en oracions.
• Les frases nominals: Quan l'element el·líptic és el verb (p. ex., refranys i titulars de premsa).
• Les oracions: Juntament amb sintagmes i paraules, constitueixen la unitat

El Exilio y la Literatura Gallega

La Guerra Civil Española marcó el inicio de un período de fuerte represión política en Galicia. Muchos intelectuales gallegos se vieron obligados a exiliarse para evitar el encarcelamiento o la ejecución. Durante los primeros años de la dictadura, la literatura gallega encontró continuidad en América, especialmente en Venezuela, México, Cuba y Argentina, donde ya existía una activa comunidad cultural de emigrantes.

Este esfuerzo de emigrados y exiliados se materializó en la creación de revistas como Correo Literario, Galicia Emigrante o Vieiros; coros y compañías de teatro como el Orfeón Gallego o la compañía Maruxa Villanueva, que estrenó en Buenos Aires en 1941 Os vellos non deben de namorarse... Continuar leyendo "Literatura Gallega en el Exilio: Autores y Obras Clave" »