Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Morfologia Verbal Catalana

Categories Gramaticals del Verb

• Nombre: Singular, Plural
• Persona: 1a, 2a, 3a
• Temps
• Aspecte: Perfectiu i Imperfectiu (Present, Imperfet d'Indicatiu, Futur, Condicional)
• Mode: Imperatiu, Subjuntiu, Indicatiu

Mode Indicatiu

Temps Simples

• Present: cant-o
• Imperfet: cant-ava
• Passat Simple: cant-í // cant-ares
• Futur: cant-aré
• Condicional: cant-aria

Temps Compostos

• Perfet: he + participi
• Plusquamperfet: havia + participi
• Passat Anterior: haguí // hagueres + participi
• Futur Perfet: hauré + participi
• Condicional Perfet: hauria / haguera + participi

Mode Subjuntiu

Temps Simples

• Present: cant-i
• Imperfet: cant-és

Temps Compostos

• Perfet: hagi + participi
• Plusquamperfet: hagués + participi

Mode Imperatiu

Formes: - / cant-a / cant-i / cant-em / cant-eu... Continuar leyendo "Apunts Essencials de Gramàtica Catalana i Literatura" »

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat

Va néixer a Mallorca l'any 1232 i va ser educat a la cort com a patge reial. Als 30 anys se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu.

Llull s'imposa com a objectiu vital treballar per a la conversió dels infidels al cristianisme i estudia llatí, àrab i també els textos sagrats.

Va bandejar les tècniques de predicació coetànies, basades en arguments d'autoritat, i es decidí pels arguments lògics.

Va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà i divulgarà en moltes altres, l'anomenà Art major. Algunes de les seves obres més conegudes són el Llibre

... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat del Pare del Català Literari" »

Primera etapa: lectura, lèxic i context

Biografia de l'autor. Títol del text. Títol de l'obra a què pertany.

Segona etapa: el fons

Què diu el text?

Tema i argument

Tema: idea central o conjunt d'idees que tracta el text. Argument: resum de la trama o contingut essencial.

Tercera etapa: la forma

Com ho diu?

Gènere literari

Identificar el gènere i les característiques formals (vers, prosa, representació, etc.).

Si el text és narratiu: aspectes a analitzar

1. Personatges (principals, secundaris, caracterització).
2. Lloc i època en què es desenvolupa l'acció i la caracterització de l'ambient.
3. Ordre de la història (cronològic, discontinu).
4. Punt de vista: si el narrador se situa:
   • Dins de la història (pot ser protagonista o secundari). Primera persona.

... Continuar leyendo "Comentar un text literari: etapes, gèneres i anàlisi" »

XIX. mendeko Bertsolariak

• Xenpelar
• Iparragirre
• Bilintx
• Etxahun
• Oxalde
• Udarregi
• Pello Errota
• Otaño

Garbizaleak

Garbizaletasun linguistikoak ez zion bertso munduari mesederik ekarri; bertsolarien euskara mordoiloegia zen puristen belarrietarako, eta itsuegi zeuden bertsoen alderdi onak ikusteko. Kontrako iritzi hauengatik, bertsolarien prestigioak apur bat beherantz egin zuen XX. mendeko lehen amarkadetan.

Txirritaren Garaia

"Gaztelu", "Saiburu", "Lexo". Txirritak berebiziko garrantzia izan zuen, aritutako alor guztietan ona, eta olerti egunak irabazi zituen.

Kepa Enbeita "Urretxindorra"

Mende hasierako idazlerik garrantzitsuenetarikoa.

Bertso Txapelketaren Sorrera

Lekuonaren hitzaldiak laster izan zituen ondorioak euskaltzaleen artean. Nabarienak, beharbada,... Continuar leyendo "Euskal Bertsolaritzaren Historia eta Garapena" »

O Compromiso Social de Rosalía de Castro

A obra de Rosalía de Castro mostra unha gran sensibilidade perante a inxustiza, a marxinación e a opresión. A súa obra ten por iso un forte compoñente social, tal e como ela manifestou no prólogo de Follas Novas. O compromiso social da obra de Rosalía plásmase nos seguintes aspectos clave:

• Na defensa firme da cultura e da lingua de Galicia. A autora defende e dignifica a nosa idiosincrasia como pobo, as nosas crenzas, a nosa maneira de festexar e divertirnos, a nosa rica cultura espiritual e inmaterial.
• Na defensa dos valores sociais e morais do pobo galego (solidariedade, acollida, colectivismo, respecto aos maiores e á tradición...), fronte aos novos valores da sociedade burguesa ascendente

... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Compromiso Social e Análise de Follas Novas e Cantares Gallegos" »

Joan Alcover i Maspons: Vida i Obra

Joan Alcover i Maspons va néixer a Palma el 1854. Va estudiar a l'Institut Balear, on va ser company de classe del poeta Miquel Costa i Llobera, de l'escriptor Joan Lluís Estelrich i del polític Antoni Maura. El seu professor va ser el poeta romàntic Josep Lluís Pons i Gallarza.

Formació i Inicis Professionals

L'any 1869 va iniciar la carrera de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb el moviment de la Renaixença. Es va llicenciar en Dret Civil i Canònic el 1878 i es va instal·lar definitivament a Mallorca. Va contraure matrimoni amb la barcelonina Rosa Pujol i va començar a exercir d'advocat.

Carrera Política

Durant aquest període, es va integrar a les files del Partit Liberal d'Antoni Maura... Continuar leyendo "Joan Alcover i Maspons: Biografia, Obra Poètica i Legat Literari" »

1. Componentes y Estructura del Ecosistema

1.1. Los Componentes del Ecosistema

Un ecosistema está formado por un conjunto de organismos de distintas especies y las interacciones que se establecen entre ellos.

1.2. Hábitat y Nicho Ecológico

• El hábitat de un organismo es el lugar físico en el que vive.
• El nicho ecológico es el papel funcional que desempeña un ser vivo dentro del ecosistema.

1.4. Límites de Tolerancia

Los límites de tolerancia de una especie son los valores de un factor ambiental por encima o por debajo de los cuales la especie no sobrevive. La valencia ecológica es el intervalo de tolerancia que tiene una especie respecto a un factor ambiental que actúa como limitante.

2. Dinámica de las Poblaciones

3.1. Las Poblaciones

Es... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de Ecología: Ecosistemas, Poblaciones e Interacciones Biológicas" »

L'Art Europeu i les Avantguardes del Segle XX

Objectius: Experimentació amb les formes i la desaparició de les fronteres entre les disciplines artístiques. Això rep el nom d’avantguardes. Els principals corrents avantguardistes són:

• Cubisme: Es busca l’estructura interna de les figures i els objectes. Guillaume Apollinaire va crear els cal·ligrames. Artistes destacats: Pablo Picasso.
• Futurisme: Exalta el progrés tècnic i social, mostrant fascinació pels avenços tecnològics. Característiques estilístiques: eliminació dels signes de puntuació, ús lliure de la tipografia, verbs en infinitiu, abundància de substantius, absència d'adjectius i adverbis. Representants: Filippo Tommaso Marinetti, Joan Salvat-Papasseit.
• Dadaisme: Moviment

... Continuar leyendo "Avantguardes i Literatura Catalana del s. XX: De Papasseit a Martí i Pol" »

A Lírica Satírica Galego-Portuguesa

A lírica satírica divídese en dous grandes grupos:

• As cantigas de escarnho: falan mal dalgunha persoa sen facer unha mención directa.
• As cantigas de maldizer: atácase a alguén de forma clara e directa.

Tipos de Sátira

• Sátira literaria.
• Sátira obscena: Trata temas relacionados co sexo.
• Sátira política: Aborda conflitos políticos e militares.
• Sátira social: Critican modas, formas de vestir e grupos sociais.

Os Xéneros Menores da Lírica Trobadoresca

Os xéneros menores, aínda que menos frecuentes, son cruciais para entender a diversidade da lírica galego-portuguesa:

A Pastorela

É o encontro (*locus amoenus*) entre un cabaleiro e unha pastora (campesiña) durante o que se produce un requirimento amoroso... Continuar leyendo "A Lírica Trobadoresca Galego-Portuguesa e os Fundamentos da Comunicación Dialogal" »

Simone de Beauvoir: Existencialismo e Feminismo

1. Contexto Histórico e Filosófico

Simone de Beauvoir foi unha filósofa francesa do século XX. Viviu nun tempo moi difícil, marcado por dúas guerras mundiais e moitos cambios sociais. Nese tempo, moitos pensadores comezaron a preguntarse:

• "Que sentido ten a vida?"
• "Somos realmente libres?"
• "Por que a sociedade nos impón tantas regras?"

A resposta a estas preguntas está na filosofía existencialista, á que ela pertenceu.

2. O Existencialismo: A Existencia Precede á Esencia

É unha forma de pensar que di que as persoas non nacen cun destino fixo, senón que cada unha vai construíndo quen é coas súas decisións.

Unha frase clave desta idea é: "A existencia precede á esencia"

Significa que primeiro... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir e Hannah Arendt: Pensamento Existencialista, Feminismo e Teoría Política do Século XX" »