Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa. Resum de l’argument. Aquesta novel·la va ser escrita a mitjan segle XV; no consta ni el títol ni el nom de l'autor. No va ser coneguda fins al segle XIX: Milà i Fontanals en va donar la primera notícia el 1876 i li va posar el títol amb què la coneixem. Sembla, doncs, que no va ser impresa ni llegida en la seva època.

Narra les aventures d'armes i d'amor de Curial des del moment que entra al servei de la casa del marquès de Monferrat, on s'educa, fins que, després de moltes peripècies i infortunis, aconsegueix culminar feliçment els seus amors amb la Güelfa i esdevé un cavaller. Està dividida en tres llibres que corresponen als viatges de Curial.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc. Escrita a partir... Continuar leyendo "Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc — novel·les XV" »

La Literatura del Segle XIX. La Renaixença

La Renaixença és el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària.

Causes i Antecedents

• La influència del romanticisme, amb la seva exaltació i defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i el seu interès per l'edat mitjana.
• La tasca dels il·lustrats va produir una sèrie d'obres que van servir com a base posteriorment a la Renaixença.
• L'expansió demogràfica i la millora de les tècniques de conreu van produir les primeres formacions de capital que va permetre iniciar el procés d'industrialització.

Aparició de

Lenguas en Contacto: Definición y Ejemplos

Las lenguas en contacto se refieren a la situación en la que dos o más lenguas se hablan en el mismo lugar o contexto social, lo que provoca interacción entre ellas. Esto genera fenómenos como préstamos de palabras, interferencias gramaticales, mezclas de idiomas, bilingüismo o incluso la creación de nuevas lenguas.

Un ejemplo sería el contacto entre gallego y castellano en Galicia, que puede llevar a mezclas léxicas o influencia en la pronunciación y en la gramática.

La Evolución de la Narrativa en la Obra de Otero Pedrayo

Etapa de Posguerra y Recuperación Cultural

En la etapa de posguerra, la literatura gallega vuelve a jugar un papel simbólico fundamental, ahora en la recuperación cultural... Continuar leyendo "Lenguas en Contacto y la Obra de Otero Pedrayo: Un Recorrido por la Literatura Gallega" »

ENRIC VALOR I VIVES (1911-2000)

Enric Valor i Vives (1911-2000) és una figura clau de la història valenciana contemporània. La seua tasca extraordinària s'ha manifestat en un triple aspecte: rondallista, novel·lista i com a gramàtic.

LES RONDALLES VALENCIANES

La rondalla és una narració de transmissió oral i d'autoria anònima, sobre uns fets imaginaris i que presenta unes fórmules fixes d'inici i tancament del relat. Valor ha recopilat i literaturitzat trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu i es classifiquen en tres tipus:

• Rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques.
• Rondalles de costum: reflecteixen la manera de la societat agrària.
• Rondalles

Períodos da Filosofía

Filosofía Antiga

• Busca da virtude e do coñecemento.
• Busca do arkhé que dá orixe á materia.
• Desenvolvemento da argumentación e da lóxica.
• Orixe e estrutura do universo.
• Sócrates, Platón, Aristóteles.

Filosofía Medieval

• Alcance da razón para a comprensión dos dogmas da fe.
• Demostración da existencia de Deus.
• Comprensión do mal e da lei moral para evitar o pecado.
• Tomé de Aquino, Ockham, Hildegarda.

Filosofía Moderna

• Debate sobre a fonte do coñecemento.
• Separación entre mente e corpo.
• Límite do coñecemento.
• Reflexións sobre o Estado, a xustiza e os Dereitos Humanos.
• Galilei, Descartes, Kant.

Filosofía Contemporánea

• Reflexión sobre a existencia humana.
• Igualdade entre os dereitos dos homes e das mulleres.
• Críticas ao

Poesia Catalana Contemporània (Finals del segle XX)

Tendències

1. Intimista, Autobiogràfica i Realista (abans dels 70)

   Poetes com J.V. Foix, S. Espriu i V.A. Estellés, que ja produïen abans de 1970, continuen o reorienten la seva obra.

2. Connexió amb la Tradició Simbolista (anys 70)

   Poetes joves de finals dels seixanta creen la nova poesia basada en la quotidianitat i l'experiència, allunyant-se del realisme històric.

3. Experimental i Transgressora (anys 80 i 90)

   L'escriptor, format en democràcia, ja no és un guia social. Busca la claredat expressiva, influenciat per la crisi de la societat urbana. S'estén l'autobiografia i la intimitat, amb la pretensió d'una obra ben feta.

Miquel Martí i Pol

Un dels poetes catalans més populars, la seva biografia... Continuar leyendo "Poesia Catalana Contemporània i Renovació Teatral (Postguerra - 1970)" »

Època de Clandestinitat

A la dècada dels anys 30, la publicació de novel·les en València va començar un camí que semblava que començaria a ser normal: s'escrivien moltes més novel·les. Però després de la guerra civil, el govern franquista imposa límits a la publicació de llibres en València i la censura se'ls mirava amb més atenció. Van haver de passar 30 anys perquè el mercat editorial assolís un volum considerable per fer possible la professionalització d'un bon nombre de descriptors i, per tant, que la literatura autòctona es pogués considerar normal.

Cap a la Normalitat

Alguns novel·listes que havien publicat obres abans del conflicte bèl·lic van continuar escrivint, i a la dècada dels anys 40 es van publicar unes... Continuar leyendo "Evolució de la Novel·la Valenciana: De la Postguerra a la Normalització" »

Crisi Política i Social de la Corona Catalanoaragonesa (S. XVI-XVIII)

Des del punt de vista polític i social, la Corona Catalanoaragonesa entre els segles XVI i XVIII va patir una greu crisi. Aquesta crisi va ser demogràfica (a causa de pestes i guerres civils) i econòmica, provocada pel desplaçament del comerç cap a l'Atlàntic, del qual els ciutadans d'Aragó van quedar explícitament exclosos.

La Corona va perdre el poder polític fins que va ser absorbida per la Corona Castellana amb els Decrets de Nova Planta de Felip V. Amb la unió de les corones, la cort reial es va traslladar a Castella, fet que va comportar la castellanització de l'alta noblesa i la desaparició d'un organisme clau per a la cultura i literatura catalana: la Cancelleria

Eduardo Pondal: Biografía

Eduardo Pondal naceu en Ponteceso en 1835. Estudou bacharelato en Santiago de Compostela, onde participou no Banquete de Conxo (1856). Licenciouse en Medicina, exerceu brevemente en Ferrol e volveu á Coruña para dedicarse á literatura. Participou en sociedades literarias como a Cova Céltica, usando o pseudónimo O Bardo.

Obra Literaria de Pondal

Queixumes dos pinos (1886)

Presenta a Pondal como un poeta-sacerdote celta que lembra o pasado glorioso de Galicia. O celtismo e a paisaxe son centrais na obra. A edición definitiva inclúe poemas como Os pinos.

Os Eoas (2005)

Poema épico sobre o descubrimento de América, destacando a participación galega. Dignifica a cultura e a lingua galegas, inspirado en Os Lusíadas... Continuar leyendo "Eduardo Pondal e Curros Enríquez: Dous Grandes da Literatura Galega" »

Què són els gèneres literaris?

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats en les quals podem dividir les obres literàries segons la seva forma o el seu tema.

La Lírica

Està escrita en vers, com en la poesia lírica, i també en prosa, que s'anomena prosa poètica. És el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments. La narra el jo poètic, s'expressa la subjectivitat de l'autor.

El Teatre

S'escriu en vers o en prosa, no hi ha narrador, ja que és representat. Té l'origen a Grècia. Constava d'un actor i un cor, més endavant es va introduir un segon actor, i més endavant un tercer. Les dones no actuaven i els actors havien de saber cantar, entonar i recitar. Les obres estaven estructurades en actes, i aquests... Continuar leyendo "Gèneres Literaris: Lírica, Teatre i Narrativa" »