Guia completa sobre el Tirant lo Blanc
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,51 KB
Tirant lo Blanc: La Novel·la Total
El Tirant lo Blanc és una obra que abasta múltiples gèneres: realista, històrica, militar, eròtica i psicològica. Mario Vargas Llosa va definir aquesta obra com una novel·la total, ja sigui des d'una perspectiva consumista o social.
Novel·la realista
El realisme i la versemblança d'aquest llibre es diferencien dels llibres de cavalleria medievals. Tot i que no és 100% realista i conté elements fantàstics (com el cavaller Espèrcius que desencanta una donzella-drac, el somni del rei d'Anglaterra amb la Verge, o les conquestes impossibles de Tirant), alguns crítics suggereixen que aquests elements podrien ser obra de Martí Joan de Galba.
Novel·la històrica
Molts fets militars tenen una base real, com el setge de Rodes o la invasió turca de Constantinoble (1453), tot i que a la novel·la el desenllaç és diferent. Això ha portat els crítics a afirmar que el Tirant vincula un projecte utòpic que presenta un món novel·lesc compensatori davant la dramàtica situació contemporània; la utopia discorre paral·lela al desengany.
Precedents i influències
Sembla que l'autor volgués preveure el Renaixement i Maquiavel (El príncep). També s'ha dit que és una crònica novel·lada construïda com una còpia de Ramon Muntaner. Una crònica és una narració de fets històrics amb finalitat de propaganda política; la de Muntaner té com a fil conductor la biografia de Roger de Flor i n'exalta les virtuts militars i diplomàtiques.
La versemblança en l'obra
La versemblança es concreta en els següents punts:
- Geografia: La majoria d'espais existeixen a la realitat.
- Personatges: Molts noms van existir a l'època.
- Detallisme: Precisió en les descripcions, especialment les militars.
- Diàlegs: L'autor dona la paraula als personatges per crear la falsa il·lusió de realitat.
- Personatges secundaris: Ús de personatges col·lectius.
- Base històrica: L'autor s'ha basat en figures reals:
Exemples clars són Roger de Flor (cridat per l'emperador de Bizanci, nomenat Cèsar i mort a Adrianòpolis, igual que Tirant) i Joan Hunyadi (cavaller hongarès conegut com el «Compte Blanc»).