Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context Sociopolític i Producció Literària (Postguerra - 70s)

Resum

La Guerra Civil d'Espanya (1936-1939) va ser guanyada per l'exèrcit franquista (1939-1975), d'encuny feixista, derrotant la II República. Seguidament, vingueren fets que van suposar un canvi en la situació política i sociocultural, tallant de cop el procés de recuperació polític, lingüístic i cultural de les terres de parla catalana. El govern inicià un procés de censura, forçant l'espanyolització i el silenciament cultural, en contra de les llengües no castellanes.

La narrativa i el teatre foren els gèneres que més sofrí les conseqüències de la postguerra, reconstruint el mercat literari en català i recuperant el contacte entre autors i lectors. Es van... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Context, Autors i Tendències (1939-1970s)" »

Característiques de la novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca es caracteritza per la presència d'elements meravellosos i inversemblants, perquè situa l'acció en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal. Sovint apareixen gestes heroïques, prodigis i episodis fabulosos.

Què entenem per novel·la cavalleresca?

Les novel·les cavalleresques inclouen protagonistes valents i virtuts cavalleresques; no obstant això, existeixen novel·les que, tot i no incorporar elements meravellosos, mantenen la condició humana dels protagonistes. En aquests casos, els llocs són localitzables i el temps és pròxim a l'època d'escriptura.

Curial e Güelfa: per què és una novel·la "total"?

Curial e Güelfa pot considerar-se una novel·la... Continuar leyendo "Curial e Güelfa i Tirant: anàlisi de la novel·la cavalleresca" »

Els textos periodístics

Els textos periodístics tracten temes d’actualitat. Presenten una intenció que en alguns casos és molt objectiva, però que en d’altres no ho és tant. Són produïts per un emissor que pot ser l’empresa propietària, que decideix l'orientació ideològica; les agències, que proporcionen el material; o el periodista, que segueix l'orientació del diari. A banda dels periodistes, també hi ha els col·laboradors, que són externs. Van adreçats a un receptor, és a dir, un públic molt ampli. Aquests textos segueixen el canal visual (premsa), auditiu (ràdio), i audiovisual (televisió).

Els textos periodístics transmeten un missatge a partir d’un codi determinat. Aquest és el codi lingüístic, però també... Continuar leyendo "Textos periodístics i científics: anàlisi i característiques" »

Linguas e Falantes nas Áreas de Galicia

Os dialectos ou variedades do galego organízanse en tres bloques principais: **occidental**, **central** e **oriental**, cuxo trazo distintivo é o plural dos substantivos rematados en -ón (ex.: *pantalóns*, *pantalois*, *pantalos*).

Por outra parte, o trazo que se escolleu para marcar a **fronteira lingüística** entre galego e asturleonés é a **non ditongación** en formas como *fuente*/*fonte*, a cal, esta última, é común a todos os dialectos do galego.

Dentro de cada bloque distínguense diferentes áreas, e dentro de cada área hai diferentes subáreas. Por último, os diferentes trazos lingüísticos diferéncianse mediante as **isoglosas**, que son as liñas que nos mapas marcan o territorio... Continuar leyendo "A Lingua Galega: Dialectos e Evolución Poética Recente" »

Que é a Ciencia?

O saber racional en Occidente inicia na polis grega en Asia Menor no século VII a.C. Os gregos empregaban a palabra episteme para referirse ao coñecemento seguro ou saber verdadeiro. Na época moderna, entre os séculos XV e XVII, a ciencia comeza a ter unha metodoloxía propia, distinguíndose doutros saberes. Os temas que non teñen a capacidade de aplicar o método científico quedan fóra do seu ámbito. A filosofía grega antiga centrou os seus esforzos no estudo da fisis. Na modernidade, co método hipotético-dedutivo, nace a física. Na filosofía hai tres ramas: a científica, a lóxica e a ética.

Definición de Ciencia

Ciencia é todo o saber que se poida presentar como un conxunto sistemático de coñecementos racionais... Continuar leyendo "Fundamentos e Evolución da Ciencia: Métodos, Clasificación e Paradigmas" »

Varietats geogràfiques

Varietats geogràfiques: dialectes; són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

Varietats socials

Varietats socials: grups socials que adapten la llengua general a la seva manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional o professional.

Varietats funcionals

Varietats funcionals: reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat que cada context requereix.

Dialectes occidentals

Dialectes occ. (Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d'Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d'Andorra).

Nord-occidental

(oest i sud de Catalunya, Andorra i la Franja... Continuar leyendo "Varietats del català: dialectes geogràfics, socials i funcionals" »

CAVALLERIES I NARRATIVA: La narrativa de cavalleries neix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. En principi, es tractava de reelaboracions pseudohistòriques tant de l'èpica francesa, matèria de França, com de llegendes clàssiques llatines, matèria de Roma. Però la font d'on beu més la narrativa de cavalleries són les recreacions dels antics mites cèltics que foren coneguts com a matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes va sistematitzar un cicle de novel·les en vers tota la mitologia referida al rei Artús i als personatges que l'envoltaven: la reina Ginebra, Merlí, Morgana i els cavallers de la Taula Rodona, llegendes que, fins aleshores, havien estat transmeses només de manera oral i estaven ja en fase de desintegració.... Continuar leyendo "Cavalleries, Roís de Corella i la Prosa Valenciana: Anàlisi Literària" »

Evolució de la Literatura Catalana

Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la literatura catalana es va desenvolupar considerablement, amb figures destacades com Ramon Llull, que va elevar el català en la narrativa, i Ausiàs March en la poesia.

Renaixement

El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, un corrent erudit i filosòfic que allibera l'ésser humà. A Itàlia, l'humanisme va redescobrir obres clàssiques perdudes, l'estudi del grec, la gramàtica llatina i l'estudi de Plató. El Renaixement va ser una nova cultura civilitzada a Europa.

Llengua Catalana al Renaixement

El Renaixement equipara la valoració i l'interès pel llatí i les llengües vulgars, aportant gramàtica i selecció d'autors modèlics. El problema comença el 1412 amb la... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Edat Mitjana al segle XVIII" »

Orígens de la Llengua Catalana

Es va originar en el llatí vulgar, degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés va tenir lloc als segles VII i VIII. Els primers textos daten del segle XII: El Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà.

La Literatura Medieval Catalana

En llengua catalana, abraça els segles XIII, XIV i XV. Les obres en prosa escrites en català van assolir de bon principi una qualitat i una varietat que no té comparació en la resta de literatures romàniques.

La Prosa Medieval Catalana

Prosa Religiosa i Moral

Ramon Llull va posar les bases del català literari i sorprèn els estudiosos per la maduresa de la seva prosa. Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la divulgació de la doctrina i la... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Orígens i Evolució" »

El Símil de la Línea en la República de Platón: Una Exploración de su Teoría del Conocimiento

Introducción

El fragmento del Libro VI de la República de Platón, conocido como el "símil de la línea", es una exposición fundamental de la teoría epistemológica y ontológica del filósofo ateniense. Platón, discípulo de Sócrates y maestro de Aristóteles, es una figura clave del pensamiento clásico griego del siglo IV a.C., una época marcada por intensos debates sobre la naturaleza de la realidad y del conocimiento. Su filosofía se caracteriza por una distinción radical entre el mundo sensible, captado por los sentidos, y el mundo inteligible, accesible solo mediante la razón.

En este texto, Platón utiliza una metáfora visual... Continuar leyendo "Conocimiento y Realidad: Explorando el Símil de la Línea de Platón" »