Autors destacats de la literatura catalana del segle XX

Llorenç Villalonga: De la seva obra, cal destacar-ne sobretot dues novel·les. Una és Mort de dama, en què la mort de la vella senyora Dona Obdulia de Montcada simbolitza el final d'una època aristocràtica, i en què el narrador omniscient en tercera persona desplega una afilada ironia a l'entorn del naixent provincianisme cultural. L'altra gran novel·la és Bearn o la sala de les nines, considerada de manera unànime una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX, traduïda a nombroses llengües i portada al cinema. Altres obres remarcables de Villalonga són L'hereva de dona Obdulia, El misantrop, Un estiu a Mallorca o unes curioses Falses memòries de Salvador Orlan, on l'autor juga a l'ambigüitat entre realitat i ficció.

Mercè Rodoreda: Cal considerar en primer lloc Aloma, novel·la psicològica i simbòlica que ja denota les lectures dels grans novel·listes del segle XX, com l'anglesa Virginia Woolf. Força anys més tard, ve La plaça del Diamant, una obra mestra en què la protagonista, la Natàlia, passa per tres etapes històriques, abans, durant i després de la guerra. Cal destacar la presència constant de símbols (els coloms són els més emblemàtics) i, sobretot, la versemblança del llenguatge de la protagonista, narradora en primera persona, que fa creïble el personatge. Cal anomenar els llibres de contes, Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes, i Semblava de seda i altres contes, que contenen també veritables obres mestres i reflecteixen, com les novel·les, un univers singular, entre quotidià, poètic i enrarit.

Salvador Espriu: En poesia, cal remarcar Cementiri de Sinera, Les hores, El caminant i el mur, La pell de brau, Setmana Santa. A la poesia espriuana hi predominen el vers lliure i el vers blanc d'art menor. En prosa, El doctor Rip i Laia. Contes: Ariadna al laberint grotesc, Les roques i el mar, el blau. Camp teatral: Antígona, Primera història d'Esther. El món d'Espriu és especialment ric i complex, tot i que gira sempre a l'entorn de temes com la mort o la injustícia.

Pere Calders: En la seva producció de contes cal destacar El primer arlequí, Unitats de xoc, Cròniques de la veritat oculta, Demà a les tres de la matinada, Invasió subtil i altres contes. Un cas a part el conforma la seva obra de tema mexicà: els contes de Gent de l'alta vall, i la novel·la breu Aquí descansa Nevares. En el camp de la novel·la, L'ombra de l'atzavara, La glòria del doctor Larén, Gaeli i l'gome deu, Ronda naval sota la boira. Val a dir que l'obra de Pere Calders pot enganyar: sota l'aparença d'un humorisme innocent, sovint és més punyent o més inquietant del que sembla.

Joan Oliver, Pere Quart: Cal relacionar l'obra de Joan Oliver amb dos aspectes fonamentals: la tendència constant a la ironia, l'humor i la sàtira i, de l'altra, el compromís sociopolític i l'adscripció. Quan l'any 1960 publica el llibre de poemes Vacances pagades, passa a ser considerat un capdavanter de l'anomenat realisme històric. L'obra d'Oliver comprèn tant aviat prosa narrativa, com poesia o teatre. Per al teatre va escriure La fam, sobre la guerra civil i estrenada el 1938, Allò que tal vegada s'esdevingué, sàtira contra la institució familiar burgesa, del 1936 Ball robat, nova crítica al matrimoni burgès, del 1958. On l'autor va adquirir més prestigi és en el camp de la poesia, en el qual va firmar sempre amb el pseudònim de Pere Quart. En conjunt, l'obra i la personalitat de Joan Oliver suposen un exemple d'inconformisme i de coherència ètica, però també cal parar atenció a un llenguatge col·loquial i rigorós alhora, tal com es demostra en les seves traduccions, que van des de Molière fins a una versió lliure del Pigmalio, de George Bernard Shaw.