Poesia Trobadoresca i Ausiàs March: Amor i Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,98 KB
Poesia Trobadoresca
Poesia en provençal
La poesia trobadoresca va ser fomentada i acollida en les corts feudals dels segles XII i XIII. És una poesia elaborada en occità o provençal, llengua entesa com a eina expressiva utilitzada per la creació poètica.
Poesia de l'amor cortès
A través de la poesia trobadoresca s'expressava en un codi amorós que rebrà el nom de fina amor, referit a un amor espiritualitzat enfront de la falsa amor (física i sexual). O més tard amor cortès.
La concepció de l'amor cortès és un reflex de la societat feudal. Si l'element essencial és la relació de vassallatge entre el senyor i els seus súbdits, la senyora tan desitjada és una dona casada i la relació amorosa autèntica es planteja fora del matrimoni.
Poesia dels trobadors
El trobador elabora les paraules i la melodia de l'obra poètica. Els joglars interpreten les composicions trobadoresques.
Formes poètiques trobadoresques
La poesia trobadoresca té una gran elaboració formal. La cançó, que ha estat considerada el vehicle més important de la poesia amorosa trobadoresca. La cançó ha de tenir una melodia pròpia, normalment, de cinc a set estrofes o cobles amb una tornada. En el context amorós, cal esmentar també els gèneres de l'alba (l'expressió de tristesa dels amants en el moment de separar-se en començar el dia, després d'haver passat la nit junts) i de la pastorel·la (la trobada i el diàleg, enmig del camp, d'una pastora i un cavaller que vol seguir-la). També és important el plany, que expressa la queixa per la mort d'una persona destacada.
Dos trobadors catalans
Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona
Guillem de Berguedà (segle XII) és un noble altiu i desvergonyit, té una vida agitada i plena d'episodis violents, que posa en evidència el món de la societat feudal i la poesia que s'hi relaciona. Destaca com a autor de sirventesos. Utilitza un llenguatge agressiu, i sense deixar de banda l'enginy i la ironia.
Cerverí de Girona és, juntament amb Ramon Llull, el gran autor de la literatura catalana del segle XIII. És un trobador dels últims temps de la poesia de l'amor cortès. Ja viu lluny del món feudal, integrat en una cort concreta, amb sou, com si fos un funcionari més i al servei dels reis del casal d'Aragó. Hi ha voluntat de fer nous experiments, com l'adopció de formes poètiques de la lírica popular. La diversitat d'interessos el porta a fer una poesia amorosa que, a vegades, controla una certa retòrica cortès i permet l'expressió més humana i, fins i tot, tendra de la relació dels amants.
Ausiàs March: Superació lírica cortesa
Ausiàs March (València, 1400 - 1459) supera la tradició poètica medieval de la lírica de l'amor cortès. En la seva poesia trobem, alhora, el protagonisme d'un jo poètic ple d'energia i persistència en els seus desitjos, un personatge que viu angoixat entre l'amor físic i l'espiritual, en un terreny absolutament humà i que ens resulta autèntic. En aquesta intensitat emotiva hi ha una manera de dir allunyada dels convencionalismes.
Ausiàs March és, el gran poeta de la primera meitat del segle XV, que té el valor de situar el català en un dels seus punts culminants com a llengua de la poesia.
Un senyor feudal dedicat a la poesia
El poeta, nascut a València, és un cavaller ennoblit per la participació en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim, que li donen un rendiment en privilegis sobre terres i la possibilitat de prosperar en l'àmbit de la cort reial.
A partir d'ara, el trobem dedicat a la seva existència de senyor feudal, molt preocupat pels seus privilegis i per la manera de mantenir-los en una època de crisi de la petita noblesa. En aquest entorn d'allunyament de les activitats cavalleresques de la joventut, comença la seva considerable producció poètica. De l'any 1425 fins a la seva mort (1459) té temps d'escriure 128 poemes. Una obra que tracta, sobretot, la temàtica amorosa.
Meditació sobre l'amor humà
En moltes de les composicions poètiques d'Ausiàs March trobem la insistència en la temàtica amorosa. Molts dels senyals que utilitza per amagar les dones estimades ens remeten el món de la poesia trobadoresca. Sap aprofitar tota la tradició de la lírica cortesa per construir un món poètic propi.
Una autobiografia sentimental
Ausiàs March passa per una primera etapa en què sembla aïllar la dualitat amor bestial/amor angèlic. Aconsegueix la maduresa de la seva meditació sobre l'amor, quan comença a parlar d'un factor humà que té ingredients de les dues concepcions amoroses que voldria harmonitzades. Les seves recerques amoroses no assoleixen cap resultat positiu. Així, la seva poesia deriva cap a una reflexió moral i religiosa, que es manifesta tant en el to d'un home que s'adreça a la divinitat.
Estil i llengua de l'experiència poètica
Per a Ausiàs March és essencial la reflexió que proposa el poema. L'estil i la llengua han de concordar amb l'experiència. És partidari de grans elaboracions mètriques o de rima. Adopta formes fixes, com l'estrofa de vuit versos decasil·làbics i aconseguir efectes que distreguin el lector del sentit del poema.
Això no treu valor al gest de March de prendre partit clar i rotund per la llengua catalana. Aconsegueix resultats brillants en l'ús de les comparacions i de les imatges, com a recursos retòrics per persuadir el lector de les seves idees.
Les Quatre Grans Cròniques Catalanes
Les Quatre Grans Cròniques Catalanes són la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Redactades totes entre finals del segle XIII i al llarg del XIV, no sols són magnífics documents que ens informen sobre els regnats d'una sèrie de reis catalans de l'edat mitjana, sinó també mostres excel·lents de les possibilitats literàries i lingüístiques de la prosa en llengua catalana, després de la gran aportació de Ramon Llull.
Les cròniques dels reis
Les cròniques del rei Jaume I el Conqueridor (s. XIII) o Llibre dels Fets i la del rei Pere el Cerimoniós tenen un indubtable interès documental per als historiadors. Hi ha poques memòries personals dels reis de l'edat mitjana com les que ens ofereixen. Tot i que no deixarem de trobar-hi una remarcada intenció propagandística, també resulta molt valorable el retrat que ens arriba dels dos monarques.
Cròniques de Desclot i Muntaner
En el terreny més estrictament literari, cal subratllar la importància de les cròniques de Bernat Desclot (1283-1288) i de Ramon Muntaner (1325). Ens trobem davant dos escriptors que tenen un missatge essencial per comunicar-nos i que s'hi apliquen amb grans resultats. Bernat Desclot, prop de la figura de l'historiador que vol explicar-se de manera ordenada i raonada, dóna protagonisme a la dinastia reial de Barcelona i ens amaga la seva personalitat d'escriptor.
Guillem de Berguedà, Cançoneta lleu i plana
En aquesta cançó Guillem, noble bel·licós i buscabregues, designa al seu veí com a Mon Marquès sense tenir-ne la condició, a l'hora que el tracta de traïdor i malfactor.
El poema s'estructura sobre cinc cobles de 5 versos heptasíl·labs cadascun amb dos més de tornada.
Cerverí de Girona: No el prengueu, el fals marit
En aquest poema tracta de la malcasada en forma de viadera, un gènere líric construït amb paral·lelisme estròfic d'origen popular i leixa-pren (a l'estil de les cantigas de amigo). Cerverí és autor d'una obra dilatada i diversa i es permeté en molts casos la innovació.
Els versos tenen una distribució sil·làbica de 7/7/4 amb l'esquema de rima: aab ccb aab ccb aab ccb.